Bosc de Serrallonga
| Tipus | Indret  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Hilari Sacalm (Selva) | |||
| ||||
El Bosc de Serrallonga[1] és un indret situat al municipi de Sant Hilari Sacalm.[2] Rep el nom del bandoler més conegut de les Guilleries, Joan Serrallonga, doncs era l'hàbitat natural d'aquest personatge de llegenda, escenari de les seves habituals actuacions i alhora el seu refugi. Va viure entre els segles xvi i xvii, època de major activitat bandolera a Catalunya a on la lluita per la supervivència era palesa degut a la fam que hi havia.
Es localitza a la falda del Turó de Corones (775m), entre la Serra de Cabrerola i la Serra dels Tanys. El territori és ple de rierols, colls, turons, serres i torrents, formant un sistema muntanyós boscós.
Riquesa natural[modifica]
La vegetació és densa, variada i molt rica. Hi ha moltes zones obagues i humides, poblades per castanyers, però també n'hi ha d'altres com l'alzina, el pi, el roure, el faig, el trèmol i el vern. Una de les riqueses principals de les Guilleries és l'aigua. Hi ha centenars de fonts a tota la serra, però la sobreexplotació aqüífera en fa perillar avui la seva existència.
Punts d'interès[modifica]
Seguint la ruta d'en Serrallonga GR 178 Sant Hilari Sacalm-Osor: Es tracta d'un itinerari de gran interès històric i paisatgístic. La ruta permet conèixer els indrets més destacats de la biografia del mític bandoler, com els colls on era esperat per batlles i sometents i el mas on va viure.
Iniciatives dinamitzadores[modifica]
El Bosc de Serrallonga es troba inclòs dins de la marca turística Boscos de Bruixes i Bandolers, fruit de l'acord entre els municipis d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Viladrau, Olost i Sant Feliu Sasserra. L'objectiu d'aquesta iniciativa és el de dinamització turística d'una zona que gaudeix de gran riquesa patrimonial a través d'una proposta de turisme sostenible i de qualitat.
Referències[modifica]
- ↑ Puigjaner, Josep-Maria. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 1377. ISBN Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Bosc de Serrallonga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- Xavier Roviró, 100 llegendes de la plana de Vic. El Farell Edicions, 2002. ISBN 9788493041878
- Martí Boada, Francisco Javier Gómez, Boscos de Catalunya. Lunwerg, 2012. ISBN 9788497859318
- Llorenç Capdevila, Serrallonga, l'últim bandoler. Edicions Proa S.A., 2006. ISBN 9788484378600