Bouqras
| ||||
| Tipus | Tel, jaciment arqueològic i poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dayr al-Zor (Síria) i governació de Deir ez-Zor (Síria) | |||
| Localització | Eufrates | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Creació | segle LXXIV aC | |||
| Data de dissolució o abolició | 6200 aC | |||
Bouqras (àrab: بقرص, Buqraṣ) és un jaciment arqueològic del primer neolític situat a uns 35 quilòmetres de Deir ez-Zor, a Síria.[1] Es tracta d'un tel de grans dimensions (5 ha), de forma ovalada, que va ser ocupat aproximadament entre el 7400 i el 6200 aC.
Excavació[modifica]
El tel va ser descobert l'any 1960 pel geomorfòleg holandès Willem van Liere. Va ser excavat entre 1960 i 1965 per Henri de Contenson i per van Liere i, més tard, entre 1976 i 1978, per Peter Akkermans, Maurits van Loon, J. J. Roodenberg i H. T. Waterbolk.[1]
Construcció[modifica]
Les excavacions van descobrir que el túmul tenia aproximadament 4,5 metres de profunditat i mostrava evidències d'onze períodes d'ocupació repartits durant almenys 1000 anys, entre ca. 7400 i 6200 aC. Els primers nivells, de l'11 al 8, van mostrar l'ocupació preceràmica del Neolític primerenc, que evoluciona a etapes amb ceràmica dels nivells 7 a l'1. Es van recuperar més de 7000 fragments de ceràmica.
El material dels nivells superiors era visible a la superfície quan es va descobrir el tel.[1] La disseny i disposició de les cases sembla haver estat ben planificat, amb disposicions similars de les habitacions, les entrades, els fogons, entre d'altres característiques. Les cases eren fetes de maons de fang i generalment de forma rectangulars, amb tres o quatre habitacions.[2]
Cultura[modifica]
Sembla que Bouqras es va desenvolupar de manera aïllada, amb pocs assentaments propers. Els interiors dels edificis presentaven parets arrebossades de color blanc amb l'ús ocasional d'ocre vermell per a la decoració amb algunes imatges d'ocells.[3] En etapes avançades de l'assentament, sembla que podria haver estat habitat per entre 700 i 1000 persones.[1] S'hi van trobar grans quantitats d'obsidiana que suggereixen enllaços amb l'Anatòlia.[2] També s'hi va trobar un grup distintiu de recipients de pedra calcària, alabastre i guix fets amb materials locals,[4] i granadures arrodonides o cilíndriques fetes d'os, petxina, pedres verdes, cornalina i dentali. Es van recuperar un fragment de polsera i un penjoll d'alabastre per a la decoració personal.[4]
S'hi van trobar diversos segells de pedra i un d'alabastre i un de jadeïta, amb patrons rectilinis incisos juntament amb algunes figuretes d'argila. La ceràmica va aparèixer a partir del tercer nivell d'habitació, inclòs un recipient fet de guix blanc. Altres recipients estaven fets amb fragments gruixuts i fins i tot amb palla i sorra barrejades. Alguns fragments trobats estaven brunyits o pintats de vermell, un dels quals va aparèixer amb un triangle pintat.[4] Les puntes de fletxa recuperades incloïen puntes d'estil Biblos i dos tipus de puntes Amuq juntament amb altres dos dissenys propis.[5] El sílex era generalment d'un tipus fi gris fosc o marró, d'extracció local.[4]
Agricultura i domesticació animal[modifica]
Willem van Zeist va fer estudis paleobotànics sobre restes vegetals carbonitzades recuperades al jaciment mitjançant la flotació d'aigua, el que va demostrar que l'agricultura de pluja es practicava a Bouqras, incloent-hi el cultiu de pisana, espelta petita i blat, ordi nu i pelat, pèsols i llenties.[6][7] Les fulles de falç, molins i percutors apareixen en les primeres etapes a Bouqras, però no en etapes posteriors. El White Ware (un tipus de guix calcari) s'havia fet servir com a coberta impermeabilitzadora de cistells.[2]
Les restes d'ovelles i cabres van representar al voltant del 80% dels 5800 fragments identificables trobats a Bouqras. Altres restes faunístiques corresponen a porcs i bovins, la domesticació dels quals és incerta. També s'hi caçava el cérvol, la gasela i l'onagre.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Akkermans i Schwartz, 2003, p. 121.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Moore, 1978, p. 176-178.
- ↑ «Wissen ist stärker als die Zerstörungswut des IS» (en alemany). Der Tagesspiegel, 02-06-2015. [Consulta: 9 agost 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Moore, 1978, p. 176–180.
- ↑ Roodenberg, 1986.
- ↑ Van Zeist i Waterbolk-Van Rooijen, 1985.
- ↑ Corinne, 2000, p. 1043.
- ↑ VVAA, 1990, p. 199.
Bibliografia[modifica]
- Akkermans, Peter M. M. G; Glenn M., Schwartz. The archaeology of Syria: from complex hunter-gatherers to early urban societies (c. 16,000-300 BC) (en anglès). Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-79666-8.
- Corinne, Julien. Histoire de l'humanité: De la préhistoire aux débuts de la civilisation (en francès). UNESCO, p. 1658. ISBN 978-92-3-202810-5.
- Moore, A.M.T.. The Neolithic of the Levant (tesi) (en anglès). Oxford: Universitat d'Oxford, 1978.
- Roodenberg, J. J.. Le mobilier en pierre de Bouqras (en francès). Nederlands Historisch-Archaeologisch Instituut te İstanbul, 1986. ISBN 978-90-6258-061-3.
- VVAA. Man's role in the shaping of the eastern Mediterranean landscape: proceedings of the INQUA/BAI Symposium on the Impact of Ancient Man on the Landscape of the Eastern Mediterranean Region and the Near East, Groningen, Netherlands, 6-9 March 1989. (en anglès). Taylor & Francis, 1990. ISBN 978-90-6191-138-8.
- Van Zeist, w.; Waterbolk-Van Rooijen, w. «The Palaeobotany of Tell Bouqras, Eastern Syria». Paléorient, 11, 2, 1985, pàg. 131-147.