Brachychiton
.jpg) Brachychiton acerifolius  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Malvaceae |
| Subfamília | Sterculioideae |
| Gènere | Brachychiton Schott i Endl., 1832 |
.svg){kind=icon}
Brachychiton és un gènere de plantes angiospermes de la família de les malvàcies (Malvaceae). Són plantes nadiues de Nova Guinea i d'Austràlia.[1] Els fòssils més antics trobats atribuïts al gènere Brachychiton han estat datats al final del Cretaci superior, entre el Campanià superior i el Maastrichtià inferior.[2]
Descripció
[modifica]Són arbres, en algun cas arbusts, monoics, perennifolis o caducifolis, sovint amb el tronc engrossit a la part inferior, poden atènyer els 45 metres d'alçada. Les fulles són simples, peciolades, enteres o seccionades en lòbuls, amb el marge enter o serrat, amb estípules i la nervadura palmada o pinnada. Les flors s'agrupen en inflorescències axil·lars, sovint en panícules. Al periant el calze té habitualment 5 sèpals, però el nombre pot variar entre 4 i 8, que poden ser de color marró, blanc, vermell, rosa o taronja, mentre que la corol·la manca. A l'androceu de les flors masculines hi ha entre 10 i 30 estams fèrtils i un gineceu rudimentari. Nomes a les flors femenines el gineceu és fèrtil, on presenta 5 carpels d'ovari súper i unilocular, i hi ha 5 estils parcialment soldats a la part superior amb els estigmes. El fruit és un esquizocarp amb cinc mericarpis, fol·licles, longitudinalment dehiscents, cadascun amb dues o més llavors.[3][4]
Etimologia
[modifica]Brachychiton deriva del grec brachys, curt, i chiton, túnica, fent referència al fet que les seves llavors estan cobertes.
Kurrajong és una paraula d'un idioma aborigen australià que significa "planta de fibra", i es refereix a l'ús tradicional de la seva escorça.
Algunes espècies són plantes ornamentals i es planten també a la regió mediterrània i d'altres temperades càlides. Hi ha híbrids, com per exemple: B. populneo-acerifolius.
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1832 a l'obra Meletemata botanica dels botànics austríacs Heinrich Wilhelm Schott (1794-1865) i Stephan Ladislaus Endlicher (1804-1849).[5][6]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Brachychiton es reconeixen les 33 espècies següents:[1]
- Brachychiton acerifolius (A.Cunn. ex G.Don) F.Muell.
- Brachychiton acuminatus Guymer
- Brachychiton albidus Guymer
- Brachychiton australis (Schott & Endl.) A.Terracc.
- Brachychiton bidwillii Hook.
- Brachychiton carruthersii Müll.Arg.
- Brachychiton chillagoensis Guymer
- Brachychiton chrysocarpus Cowie & Guymer
- Brachychiton collinus Guymer
- Brachychiton compactus Guymer
- Brachychiton discolor F.Muell.
- Brachychiton diversifolius R.Br.
- Brachychiton fitzgeraldianus Guymer
- Brachychiton garrawayae (F.M.Bailey) Guymer
- Brachychiton grandiflorus Guymer
- Brachychiton gregorii F.Muell.
- Brachychiton guymeri J.A.Bever., Fensham & P.I.Forst.
- Brachychiton incanus R.Br.
- Brachychiton megaphyllus Guymer
- Brachychiton muellerianus Guymer
- Brachychiton multicaulis Guymer
- Brachychiton obtusilobus Guymer
- Brachychiton paradoxus Schott & Endl.
- Brachychiton populneus (Schott & Endl.) R.Br.
- Brachychiton rupestris (T.Mitch. ex Lindl.) K.Schum.
- Brachychiton spectabilis Guymer
- Brachychiton tridentatus Guymer
- Brachychiton tuberculatus (W.Fitzg.) Guymer
- Brachychiton velutinosus Kosterm.
- Brachychiton viridiflorus (W.Fitzg.) Guymer
- Brachychiton viscidulus (W.Fitzg.) Guymer
- Brachychiton vitifolius (F.M.Bailey) Guymer
- Brachychiton xanthophyllus Guymer
Híbrids
[modifica]S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]
- Brachychiton × allochrous Guymer
- Brachychiton × carneus Guymer
- Brachychiton × excellens Guymer
- Brachychiton × hirtellus Guymer
- Brachychiton × incarnatus Guymer
- Brachychiton × turgidulus Guymer
- Brachychiton × vinicolor Guymer
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Brachychiton:[1]
- Oleobachia Mast.
- Poecilodermis Schott & Endl.
- Trichosiphon Schott & Endl.
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Brachychiton Schott & Endl.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Lobos et alii, 2018, p. 227.
- ↑ «Brachychiton Schott & Endl.» (en anglès). Western Australian Herbarium. Florabase—the Western Australian flora. Department of Biodiversity, Conservation and Attractions, 01-09-2016. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Bayer i Kubitzki, 2003, p. 263.
- ↑ «Brachychiton Schott & Endl.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Schott i Endlicher, 1832, p. 34.
Bibliografia
[modifica]
- Lobos, V.; Leppe, M.; Wilberger, T.; Manríquez, L.; Ortuya, M. J.; Garrido, S.; Fernández, R. «Evidencia fósil en Patagonia para el registro más antiguo de Brachychiton (Malvaceae: Sterculioideae). (Fossil evidence in Patagonia for the oldest record of Brachychiton (Malvaceae: Sterculioideae))». A: M. A. Leppe, A. M Abarzúa i R. Villa. Avances en paleontología chilena. Libro de Resúmenes del Ier Congreso chileno de paleontología (en espanyol). Instituto Antártico Chileno, 2018, p. 227-231. ISBN 978-956-7046-14-0. }}
- Kubitzki, K. «Malvaceae». A: K. Kubitzki i C. Bayer. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. V. Springer, 2003, p. 12-311. ISBN 978-3-540-42873-9.
- Schott, Heinrich Wilhelm; Endlicher, Stephan Ladislaus. Meletemata botanica (en llatí). Vindobonae, Typis C. Gerold, 1832.
- Guymer, G.P. (1988) Revisió taxonòmica de Brachychiton (Sterculiaceae). Australian Systematic Botany 1: 199-323.
- Macoboy, S. (1991) Quin arbre és aquest?, ISBN 1 86302 1310
- Nota sobre edat de fòssils Scrub Rainforest Arxivat 2007-10-20 a Wayback Machine.
- Notes de fulles de fòssils, Stewart R. Hinsley, 2005