Briseida
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Ilíada |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Aquil·les |
| Cònjuge | Mines |
| Pare | Brises |
| Fills | Halesos |

En la mitologia grega Briseida (en grec antic: Βρισηίς 'Brisēis'), que tenia per nom veritable Hipodamia segons Dictus Cretenc[1] era una vídua troiana, filla de Brises que Aquil·les va raptar durant la Guerra de Troia després de la mort dels seus tres germans i del seu marit, el rei Mines de Lirnessos.[2] Brises era germà de Crises, pare de Criseida.[3]
Briseida, anomenada així pel nom del seu pare, estava angoixada per la seva captivitat, i Pàtrocle, per consolar-la, li va prometre que convenceria Aquil·les perquè s'hi casés. Va arribar a ser l'esclava preferida i més estimada per l'heroi.[4]
Després que un oracle obligués a Agamèmnon a tornar Criseida al seu pare, el rei va ordenar als seus heralds Taltibi i Euríbates que prenguessin Briseida a Aquil·les com a compensació.[5] Aquil·les es va ofendre per aquest fet i, com a resultat, es va retirar de la batalla,[6] a la qual no tornaria fins a la mort de Patrocle. La retirada d'Aquil·les a la seva tenda és el primer esdeveniment de la Ilíada d'Homer. Agamèmnon li va prometre tornar-li Briseida quan va voler reconciliar-se amb Aquil·les per tal que tornés a la batalla. És a Briseida, i només a ella, qui accepta Aquil·les en el moment de tornar a la lluita. La tradició posterior a Homer presenta Briseida com una dona bruna, alta, de mirada brillant i ben arreglada. També es diu que va ser ella qui va retre honors fúnebres a Aquil·les.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Due, Cassey. Homeric Variations on a Lament by Briseis. Lanham, Md.: Rowman & Littlefield, 2002, p. 56-58. ISBN 9780742522183.
- ↑ «Briseida». GEC. [Consulta: 30 juliol 2026].
- ↑ Higí. Faules, 106, 1
- ↑ Homer. Ilíada, XIX, 287-300
- ↑ Homer. Ilíada, I, 322-325
- ↑ Homer. Ilíada, II, 689
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 74. ISBN 978-84-96061-97-2.