Bruce Johnston

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBruce Johnston
Bruce Johnston 2011 London.jpg
Bruce Johnston, el 2011
Biografia
Naixement 27 de juny de 1942 (1942-06-27) (76 anys)
Peoria, Illinois, Estats Units
Altres noms Bruce Johnston
Activitat
Ocupació cantant, compositor
Període d'activitat 1957–actualitat
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Gènere artístic Música surf, rock, pop
Instrument Baix, Teclats sintetitzador, veu, saxòfon, guitarra
Artistes relacionats The Beach Boys, California Music, The Gamblers, The Rip Chords, Bruce & Terry, Pink Floyd, Eric Carmen, Elton John
Obra
Obres destacables I Write the Songs

Spotify: 0yiSGGu3grpaH56F9znIeU IMDB: nm0426552
Modifica les dades a Wikidata

Bruce Arthur Johnston (nascut Benjamin Baldwin el 27 de juny de 1942) és un cantant, compositor i productor musical nord-americà, conegut principalment per ser membre de the Beach Boys. Va unir-se al grup l'any 1965 només per a les actuacions en directe, però als àlbums següents va passar a contribuir-hi. També és conegut per la seva col·laboració amb Terry Melcher a principis dels anys 1960, com a Bruce & Terry, i amb el grup de surf The Rip Chords, a part de compondre la cançó de Barry Manilow "I Write the Songs".[1]

Infantesa[modifica]

De petit, fou adoptat per William i Irene Johnston, de Chicago, i va créixer en barris rics de Los Angeles com Brentwood i Bel-Air. El seu pare adoptiu era president de la cadena de farmàcies Rexall. Johnston va anar a una escola privada i va estudiar piano clàssic de petit.

Carrera musical[modifica]

1957–65: Inicis[modifica]

A l'institut, Johnston va canviar a la música contemporània. Va tocar en alguns grups de principiants en aquella època, i després va passar a treballar amb músics joves com Sandy Nelson, Kim Fowley, i Phil Spector. Aviat va començar a fer acompanyaments amb gent com Ritchie Valens,[2] els Everly Brothers, i Eddie Cochran.[3] El 1959, mentre encara era a l'institut, va fer els arranjaments i va tocar al seu primer disc d'èxit, "Teenbeat" de Sandy Nelson. El senzill va arribar al Top Ten de Billboard. El mateix any, Johnston va fer el seu primer senzill amb el seu nom, "Take This Pearl" a Arwin Records (una discogràfica propietat de Doris Day) com a part del duo Bruce & Jerry (Jerry Cooper era un amic seu de l'institut).[cal citació]

El 1960, Johnston va començar a fer de productor musical a Del-Fi Records, produint cinc senzills i un àlbum – Love You So – de Ron Holden (Johnston era l'autor o coautor de nou de les onze cançons del disc).[cal citació] El 1962 and 1963, Johnston va continuar gravant discos amb una sèrie de senzills de música surf (vocal i instrumental) i un disc, Surfin' 'Round The World, editat amb el seu nom, i un altre disc en directe, de la Bruce Johnston Surfin' Band anomenat Surfer's Pajama Party. El 1963 va arribar la seva primera col·laboració amb el seu amic Terry Melcher (el fill de Doris Day), un disc de versions, la majoria instrumentals, amb el nom de The Hot Doggers.[cal citació] Johnston i Melcher van passar a treballar de productors a la plantilla de Columbia Records, a Hollywood, i van produir "Hey Little Cobra", una cançó que va vendre més d'un milió de còpies, i era una còpia de l'estil de cançons de cotxes dels Beach Boys, amb el mateix estil vocal; van fer totes les veus de la gravació amb una gravadora Ampex de tres pistes.[cal citació] Van fer alguns discos com a Bruce & Terry i The Rogues, però Melcher va començar a concentrar-se més en la seva carrera de productor (amb the Byrds i Paul Revere & the Raiders).[cal citació]

1965–72: The Beach Boys[modifica]

Article principal: The Beach Boys

El 9 d'abril de 1965, Johnston va passar a formar part dels Beach Boys, en substitució de Glen Campbell, que tocava el baix a les gires i feia les veus de Brian Wilson. La primera gravació vocal que va fer Johnston com a Beach Boy va ser "California Girls" (encara que per motius contractuals no va sortir als crèdits ni a les fotografies dels discos dels Beach Boys fins al 1967 al disc Wild Honey.[cal citació]). Johnston era un dels més entusiasmats amb el disc de 1966 dels Beach Boys Pet Sounds. Va anar a Londres el maig de 1966 amb el disc i el va deixar escoltar a John Lennon i Paul McCartney.[4] Ha escrit unes quantes cançons dels Beach Boys; hi destaca "Disney Girls (1957), de 1971, de la qual n'han fet versions Cass Elliot, Captain & Tennille, Art Garfunkel, Jack Jones i Doris Day.

1972–77: Carrera en solitari[modifica]

Johnston va plegar dels Beach Boys l'any 1972 per començar una carrera en solitari, i va escriure l'èxit de Barry Manilow "I Write the Songs", que va arribar al número 1 del Billboard Hot 100, i va guanyar el Grammy a la Cançó de l'Any. Més de dos-cents artistes n'han fet versions (incloent-hi Frank Sinatra).

Al seu disc de 1977 "Going Public" va aconseguir un èxit a les llistes amb una versió de la cançó "Pipeline" de the Chantays. El mateix any, va fer els arranjaments, i les veus d'acompanyament al disc d'Eric Carmen Boats Against the Current.

1978–actualitat: Tornada amb els Beach Boys[modifica]

Johnston va tornar amb el grup l'any 1978 a petició de Brian Wilson per tocar i co-produir el disc L.A..[cal citació] L'any següent va produir tot sol el disc de continuació, Keepin' the Summer Alive. Des de llavors, Johnston s'ha quedat amb els Beach Boys, i va ser l'únic que va continuar fent gires amb Mike Love com a Beach Boys després de la mort de Carl Wilson. El juny de 2012, Johnston, Brian Wilson, Mike Love, Al Jardine, i David Marks van tornar a ajuntar-se per a fer un disc nou, i la gira del cinquantè aniversari.[5] Malgrat aquesta llarga implicació amb el grup, no té participació en l'empresa Brother Records, perquè se'n va vendre les accions (conservant els drets d'autor) l'any 1972.[cal citació]

Altres treballs[modifica]

Johnston va fer els arranjaments de les veus d'acompanyament (i també va cantar) a les gravacions de "Don't Let The Sun Go Down On Me", d'Elton John i a The Wall de Pink Floyd.

Discografia en solitari[modifica]

Any Detalls
1962 Surfers' Pajama Party
  • Publicat: 1962
  • Discogràfica: Del-Fi Records
  • Cançons: "Surfer's Delight"; "Kansas City"; "Mashin' the Popeye"; "Gee But I'm Lonesome"; "Green Onions"; "Ramrod"; "Last Night"; "Surfer Stomp"; "What'd I Say"; "Something On Your Mind"
1963 Surfin' Round the World
  • Publicat: 1963
  • Discogràfica: Columbia Records
  • Cançons: "Surfin' Round the World"; "Maksha at Midnight"; "Down Under"; "Cape Town"; "Biarritz"; "Jersey Channel Islands, Pt. 7"; "The Hamptons"; "Virginia Beach"; "Surf-A-Nova"; "Hot Pastrami, Mashed Potatoes, Come on to Rincon-Yeah!!"; "Malibu"; "Surfin's Here to Stay"
1977 Going Public
  • Publicat: 1977
  • Discogràfica: Columbia Records
  • Cançons: "I Write the Songs"; "Deirdre"; "Thank You Baby"; "Rendezvous"; "Won't Somebody Dance With Me"; "Disney Girls (1957)"; "Rock and Roll Survivor"; "Don't Be Scared"; "Pipeline"

Senzills[modifica]

Data de publicació Títol Discogràfica Posició en llistes
Febrer 1962 "Do the Surfer Stomp (Part One)"/"Do the Surfer Stomp (Part Two)" Donna no va entrar en llistes
Abril, 1962 "Soupy Shuffle Stomp"/"Moon Shot" Donna no va entrar en llistes
Març, 1963 "The Original Surfer Stomp"/"Pajama Party" Del-Fi no va entrar en llistes
Agost, 1977 (UK) "Pipeline"/"Disney Girls" CBS Records #33 (UK)
Setembre, 1977 "Pipeline"/"Disney Girls" + "Pipeline"/"Deirdre" (12") Columbia Records no va entrar en llistes
1977 "Rendezvous"/"I Write the Songs" Columbia Records no va entrar en llistes

Referències[modifica]

  1. Ankeny, Jason. «Biography: Bruce Johnston». Allmusic. [Consulta: 21 maig 2010].
  2. «Bruce Johnston, Ritchie Valens and "Donna" (Ludwig)», 31-01-2013. [Consulta: 15 maig 2015].
  3. Elliot Stephen Cohen. «Longtime Beach Boy Bruce Johnston on his multi-faceted journey». Examiner.com, 23-10-2014.
  4. Sterdan, Darryl «Beach Boys gear up for reunion». Sun Media, 16-12-2011 [Consulta: 16 desembre 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruce Johnston Modifica l'enllaç a Wikidata