Brussels Cycling Classic
| |||
 | |||
| Noms oficials | |||
| 1893-2012 | Paris-Bruxelles | ||
| 2013- | Brussels Cycling Classic | ||
| Detalls de cursa | |||
| Esport | Ciclisme de carretera | ||
| Creació | 1893 | ||
| Número d'edicions | 106 (a 2026) | ||
| Freqüència | annual (juny) | ||
| Tipus | Cursa d'un dia | ||
| translation for raceinfobox_translate index 34 not found | .svg){kind=small} Bèlgica.svg){kind=small} França | ||
| Organitzador | UCI | ||
| Categories | 1.2 (2003-2004) 1.HC (2005-2019) 1.Pro (2020-) | ||
| Circuit | UCI ProSeries | ||
| Web oficial | Lloc oficial | ||
| Palmarès | |||
| Edició recent | Jordi Meeus | ||
| Més triomfs |  Robbie McEwen(5 victòries) | ||
 | Documentació  | ||
_pictogram.svg){kind=small}
La semiclàssica Brussels Cycling Classic (fins al 2012 París-Brussel·les), també anomenada Cursa de les Dues Capitals, és una de les carreres ciclistes més antigues que es disputen actualment. Des del 2020 forma part de l'UCI ProSeries amb una categoria 1.Pro.[1]
Fou creada el 1893 pels periodistes Lucensky i Minart de la Bicyclette, però no serà fins al 1906 quan es disputi de manera continuada. Les dues primeres edicions foren disputades per aficionats, però a partir de 1907 seran els ciclistes professionals els encarregats de participar-hi. Durant molts anys formà part de les Clàssiques de Primavera, i es disputà a finals d'abril, entre la París-Roubaix i la Gent-Wevelgem. A partir de 1966 la prova perd part del seu prestigi, quan les autoritats ciclistes neerlandeses decideixen promoure la seva pròpia Clàssica de Primavera, l'Amstel Gold Race. A més a més, la cursa es veu cada vegada més afectada per problemes de trànsit entre les dues capitals i farà que no es corri entre 1967 i 1972. Quan la cursa es tornà a fer el 1973, se celebrà a la fi de setembre, abans de la París-Tours.
La cursa
[modifica]Fins al 1926 la cursa sempre superava els 400 km de llargada, però a partir d'aquell moment es va anar reduint fins als 225 km de l'edició de 2004. L'edició més ràpida de la cursa fou el 1975 amb Freddy Maertens com a vencedor final amb un velocitat mitjana de 46,11 km per hora.
Posteriorment, la cursa començà a Soissons, a la Picardia, 85 km al nord-oest de París, tot i que en anys anteriors havia partit de Noyon o Senlis.
La cursa té un perfil bàsicament pla durant bona part de la ruta, però cap al final hi ha uns quants trams empedrats, com el d'Alsemberg, Mont Saint Roch o Keperenberg.
El 1996 es feu un altre canvi, quan es traslladà la prova d'entre setmana a dissabte. La qualitat dels participants es veié afectada pel trasllat de la Volta a Espanya al setembre, el 1995, cosa que va fer que els millors esprínters anessin a la Vuelta. La cursa durant molts anys acabà a Anderlecht, al davant de l'estadi de futbol Constant Vanden Stock, a la Plaça de Linde. El 2005 es feu un canvi i es traslladà el final al centre de Brussel·les, al davant de l'Atomium. A més, en aquell mateix any es va fusionar amb el Gran Premi Eddy Merckx per tal d'afrontar amb millors garanties les dificultats financeres i per tal de dinamitzar-la.
L'any 2013 canvia de nom a «Brussels Cycling Classic» i el recorregut es modifica per disputar-se íntegrament dins de Bèlgica.[2]
Llista de guanyadors
[modifica]
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Estadístiques
[modifica]Actualitzat a la fi de l'edició de 2026.
Múltiples vencedors
[modifica]| Nombre de victòries | Corredor | Nacionalitat | Anys |
|---|---|---|---|
| 5 | Robbie McEwen |  Austràlia | 2002, 2005, 2006, 2007, 2008 |
| 3 | Octave Lapize |  França | 1911, 1912, 1913 |
| Félix Sellier |  Bèlgica | 1922, 1923, 1924 | |
| 2 | Frans Bonduel | Bèlgica | 1934, 1939 |
| Briek Schotte | Bèlgica | 1946, 1952 | |
| Marcel Hendrickx | Bèlgica | 1954, 1955 | |
| Rik Van Looy | Bèlgica | 1956, 1958 | |
| Felice Gimondi |  Itàlia | 1966, 1976 | |
| Ludo Peeters | Bèlgica | 1977, 1979 | |
| Rolf Sørensen |  Dinamarca | 1992, 1994 | |
| André Greipel |  Alemanya | 2013, 2014 | |
| Tom Boonen | Bèlgica | 2012, 2016 | |
| Arnaud Démare | França | 2017, 2023 | |
| Tim Merlier | Bèlgica | 2020, 2025 | |
Victòries per països
[modifica]| # | País | Victòries | Última victòria |
|---|---|---|---|
| 1. | Bèlgica |
51 | Jordi Meeus (2026) |
| 2. | França |
17 | Arnaud Démare (2023) |
| 3. | Itàlia |
9 | Stefano Zanini (1998) |
| 4. | Austràlia |
7 | Caleb Ewan (2019) |
 Països Baixos |
Taco van der Hoorn (2022) | ||
| 5. | Alemanya |
4 | Pascal Ackermann (2018) |
| 6. | Dinamarca |
3 | Rolf Sørensen (1994) |
 Luxemburg |
Kim Kirchen (2003) | ||
| 7. |  Suècia |
1 | Tommy Prim (1983) |
 Letònia |
Romāns Vainšteins (1999) | ||
 Espanya |
Francisco José Ventoso (2010) | ||
 Rússia |
Denís Galimziànov (2011) | ||
 Noruega |
Jonas Abrahamsen (2024) | ||
Referències
[modifica]- ↑ Brussels Cycling Classic (Bel) - Cat.1.ProS a memoire-du-cyclisme.eu
- ↑ «Brussels Cycling Classic. La previa». Arxivat de l'original el 2013-09-11. [Consulta: 9 setembre 2013].