Buddy Holly

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBuddy Holly
Buddy Holly cropped.JPG
(1957) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Charles Hardin Holley Modifica el valor a Wikidata
7 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Lubbock (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1959 Modifica el valor a Wikidata (22 anys)
Clear Lake (Iowa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident d'aeronau Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsBuddy Holly Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Baptista Modifica el valor a Wikidata
FormacióLubbock High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGuitarrista, cantant, músic, compositor de cançons, compositor i productor discogràfic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1952 Modifica el valor a Wikidata –
GènereRock, rockabilly, música beat i country Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra, violí i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDecca Records
Brunswick
Coral Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría Elena Holly (1958–1959) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
3 febrer 1959The Day the Music Died (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webbuddyholly.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0391398 TV.com: people/buddy-holly IBDB: 69363
Facebook: officialbuddyholly Spotify: 3wYyutjgII8LJVVOLrGI0D Last fm: Buddy+Holly Musicbrainz: d352f5dd-3023-4565-a7bb-52396bf8821d Songkick: 421966 Discogs: 272426 Allmusic: mn0000538677 Find a Grave: 492 Deezer: 1437 Modifica el valor a Wikidata

Charles Hardin Holley (Lubbock, 7 de setembre de 1936 - Clear Lake (Iowa), 3 de febrer de 1959), conegut amb el nom de Buddy Holly, va ser un cantautor i pioner del rock and roll. Tot i que el seu èxit només va durar un any i mig abans de la seva mort en un accident d'avió, el crític Bruce Elder el va descriure com "la força creativa més influent dels inicis del rock and roll".[1] Les seves obres i innovacions van inspirar i influenciar diversos músics, com The Beatles, The Rolling Stones, Don McLean, i va fer una influència molt gran en la música popular.[2]

Holly va ser al primer grup d'inclosos al Rock and Roll Hall of Fame el 1986.[3] El 2004, Rolling Stone va col·locar Holly a la tretzena posició dels "Cinquanta Millors Artistes de Tots els Temps".[4]

Mort[modifica]

Flors en record a Holly.

L'agència GAC va oferir a Holly anar a la gira Winter Dance Party, que començava el 23 de gener de 1959, juntament amb altres músics notables com Dion and the Belmonts, Ritchie Valens, i J. P. "The Big Bopper" Richardson. Anaven acompanyats de Tommy Allsup, Waylon Jennings i Carl Bunch.

L'autocar de la gira tenia espatllada la calefacció, amb temperatures de -31 °C. També es va espatllar diverses vegades entre parades. Després d'un concert a Clear Lake (Iowa) el 2 de febrer de 1959, Holly va llogar una petita avioneta per dur-lo a la següent parada de la gira. Ell, Valens, Richardson i el pilot van morir mentre anaven a Moorhead (Minnesota), quan el seu avió va estavellar-se poc després d'enlairar-se a prop de Mason City el matí del 3 de febrer. Don McLean ho va anomenar "El dia que la música va morir"[5] a la seva cançó "American Pie".

L'avioneta que Holly va llogar estava pilotada per Roger Peterson, un pilot jove i inexpert. El seu avió tenia capacitat per a tres persones (quatre comptant el pilot), que havien de pagar 36 dòlars pel viatge. L'avioneta es va enlairar a la una de la matinada, i, dues hores i mitja més tard, es va comunicar la desaparició de l'avió.[6][7] El mateix matí es va trobar en un camp un avió completament destrossat, amb els cossos dels músics al voltant. El pilot, tanmateix, estava a la cabina.[8] Així va acabar la carrera de Holly, que més tard es va convertir en un dels músics més influents.[9]

El funeral de Holly va ser el 7 de febrer de 1959, a Lubbock.[10]

El 1979 es va estrenar una pel·lícula, Buddy Holly Story, sobre la seva vida. La última cançó que va tocar en un concert va ser Rave On amb el seu grup The Crickets.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buddy Holly
  1. Eder, Bruce. «Buddy Holly». Allmusic.com. [Consulta: 9 gener 2007].
  2. NPR article: "Buddy Holly: 50 Years After The Music Died".
  3. «Buddy Holly». rockhall.com. [Consulta: 12 febrer 2009].
  4. «The Immortals: The First Fifty». Rolling Stone (Issue 946; 15 d'abril, 2004). [Consulta: 4 febrer 2009].
  5. Jennifer Jordan. «The Day the Music Died». Articles Tree, 11-04-2007. [Consulta: 30 gener 2009].
  6. «Buddy Holly, Biografía, discografía y letras» (en espanyol). Aloha Criticon. [Consulta: 20 febrer 2010].
  7. «Buddy Holly (1936-1959)» (en espanyol). Busca biografias. [Consulta: 21 febrer 2010].
  8. «El día que murió la música» (en espanyol). elmundo.es. [Consulta: 22 febrer 2010].
  9. Lopéz, Adrian «Buddy Holly: El adelantado de los '60». Histo Rock, 3, 1991. Página: 42.
  10. Lubbock Avalanche-Journal, Morning Edition, February 7, 1959, Section 1, Page 3