Buddy Holly

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBuddy Holly
Buddy Holly cropped.JPG
Buddy Holly, 1957.
Naixement Charles Hardin Holley
7 de setembre de 1936
Lubbock, Texas (EUA.)
Lubbock
Mort 3 de febrer de 1959(1959-02-03) (als 22 anys)
Grant Township, Iowa (EUA)
Clear Lake
Ocupació Cantautor, músic
Període en actiu 1957–1959
Gènere Rock and roll, rockabilly
Instrument guitarra i violí
Cònjuge María Elena Holly (1958-1959)
Premis
Activitat professional
Instrument Veu, guitarra, piano, fiddle, violí
Instrument destacats Fender Stratocaster
Discogràfica Decca, Brunswick, Coral
Artistes relacionats The Crickets
Ritchie Valens

Lloc web www.buddyholly.com
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Charles Hardin Holley (7 de setembre de 1936 - 3 de febrer de 1959), conegut amb el nom de Buddy Holly, va ser un cantautor i pioner del rock and roll. Tot i que el seu èxit només va durar un any i mig abans de la seva mort en un accident d'avió, el crític Bruce Elder el va descriure com "la força creativa més influent dels inicis del rock and roll".[1] Les seves obres i innovacions van inspirar i influenciar diversos músics, com The Beatles, The Rolling Stones, Don McLean, i va fer una influència molt gran en la música popular.[2]

Holly va ser al primer grup d'inclosos al Rock and Roll Hall of Fame el 1986.[3] El 2004, Rolling Stone va col·locar Holly a la tretzena posició dels "Cinquanta Millors Artistes de Tots els Temps".[4]

Mort[modifica | modifica el codi]

Flors en record a Holly.

L'agència GAC va oferir a Holly anar a la gira Winter Dance Party, que començava el 23 de gener de 1959, juntament amb altres músics notables com Dion and the Belmonts, Ritchie Valens, i J. P. "The Big Bopper" Richardson. Anaven acompanyats de Tommy Allsup, Waylon Jennings i Carl Bunch.

L'autocar de la gira tenia espatllada la calefacció, amb temperatures de -31 °C. També es va espatllar diverses vegades entre parades. Després d'un concert a Clear Lake (Iowa) el 2 de febrer de 1959, Holly va llogar una petita avioneta per dur-lo a la següent parada de la gira. Ell, Valens, Richardson i el pilot van morir mentre anaven a Moorhead (Minnesota), quan el seu avió va estavellar-se poc després d'enlairar-se a prop de Mason City el matí del 3 de febrer. Don McLean ho va anomenar "El dia que la música va morir"[5] a la seva cançó "American Pie".

L'avioneta que Holly va llogar estava pilotada per Roger Peterson, un pilot jove i inexpert. El seu avió tenia capacitat per a tres persones (quatre comptant el pilot), que havien de pagar 36 dòlars pel viatge. L'avioneta es va enlairar a la una de la matinada, i, dues hores i mitja més tard, es va comunicar la desaparició de l'avió.[6][7] El mateix matí es va trobar en un camp un avió completament destrossat, amb els cossos dels músics al voltant. El pilot, tanmateix, estava a la cabina.[8] Així va acabar la carrera de Holly, que més tard es va convertir en un dels músics més influents.[9]

El funeral de Holly va ser el 7 de febrer de 1959, a Lubbock.[10]

El 1979 es va estrenar una pel·lícula, Buddy Holly Story, sobre la seva vida.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buddy Holly Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Eder, Bruce. «Buddy Holly». Allmusic.com. [Consulta: 9 gener 2007].
  2. NPR article: "Buddy Holly: 50 Years After The Music Died".
  3. «Buddy Holly». rockhall.com. [Consulta: 12 febrer 2009].
  4. «The Immortals: The First Fifty». Rolling Stone (Issue 946; 15 d'abril, 2004). [Consulta: 4 febrer 2009].
  5. Jennifer Jordan. «The Day the Music Died». Articles Tree, 11-04-2007. [Consulta: 30 gener 2009].
  6. «Buddy Holly, Biografía, discografía y letras» (en espanyol). Aloha Criticon. [Consulta: 20 febrer 2010].
  7. «Buddy Holly (1936-1959)» (en espanyol). Busca biografias. [Consulta: 21 febrer 2010].
  8. «El día que murió la música» (en espanyol). elmundo.es. [Consulta: 22 febrer 2010].
  9. Lopéz, Adrian «Buddy Holly: El adelantado de los '60». Falta indicar la publicació, 3, 1991. Página: 42.
  10. Lubbock Avalanche-Journal, Morning Edition, February 7, 1959, Section 1, Page 3