César Milstein
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 octubre 1927 ![]() Bahía Blanca (Argentina) ![]() |
Mort | 24 març 2002 ![]() Cambridge (Anglaterra) ![]() |
Dades personals | |
Nacionalitat | ![]() ![]() |
Formació | Fitzwilliam College Universitat de Buenos Aires ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Bioquímica ![]() |
Ocupació | bioquímica |
Ocupador | Universitat de Buenos Aires ![]() |
Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1981–) Acadèmia Mundial de les Ciències Royal Society Acadèmia Nacional de Medicina de Buenos Aires Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Latin American Academy of Sciences (en) ![]() ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Georges Jean Franz Köhler i Gillian Griffiths ![]() |
Premis | |
![]() ![]() |
César Milstein (Bahía Blanca, Argentina 1927 - Cambridge, Anglaterra 2002) fou un bioquímic argentí guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1984.
Biografia[modifica]
Va néixer el 8 d'octubre de 1927 a la ciutat de Badía Blanca, població argetina situada a la província de Buenos Aires, en una família de religió jueva. Va estudiar química a la Universitat de Buenos Aires, on es graduà el 1952 i es doctorà el 1957.
Gràcies a una beca va poder ampliar els seus estudis a la Universitat de Cambridge, on es doctorà de nou el 1960 sota la direcció de Frederick Sanger. El 1961 retornà a l'Argentina i fou nomenat cap de la Divisió de biologia molecular de l'Institut Nacional de Microbiologia, però l'any següent abandonà el càrrec i fugí a Anglaterra a conseqüència del cop militar perpetrat en el seu país, establint-se a Cambridge. L'any 1975 fou nomenat membre de la Royal Society de Londres i el 1983 arribà a convertir-se en cap i director de la Divisió Química, Proteïnes i Àcids Nucleics de la Universitat de Cambridge.
Milstein morí el 24 de març de 2002 a la ciutat de Cambridge a conseqüències de problemes cardíacs.
Recerca científica[modifica]
Va iniciar la seva recerca al voltant de la biologia cel·lular, especialment en l'estudis dels enzims.
Durant la seva estada a Cambridge va formar part del Laboratori de Biologia Molecular i va treballar en l'estudi de les immunoglobulines, intentant entendre el procés pel qual la sang produeix anticossos, les proteïnes encarregades de combatre la presència de cossos estranys o antigens. Al costat de Georges J. F. Kohler va desenvolupar una tècnica per a crear anticossos amb una estructura química idèntica, els quals foren denominats anticossos monoclonals.
L'any 1984 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs referents a l'especificitat en el desenvolupament i control del sistema immunològic i la producció d'anticossos monoclonals, premi que compartí amb Georges J. F. Köhler i Niels Kaj Jerne.
Reconeixements[modifica]
En honor seu s'anomenà l'asteroide (11776) Milstein descobert el 16 d'octubre de 1977 per C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: César Milstein |
- «César Milstein» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- Científics argentins
- Bioquímics americans
- Premis Nobel de Medicina o Fisiologia
- Premiats amb les medalles Copley
- Immunòlegs
- Jueus argentins
- Persones de Bahía Blanca
- Metges argentins
- Alumnes de la Universitat de Buenos Aires
- Alumnes del Fitzwilliam College
- Membres de la Royal Society
- Morts a Cambridge
- Professors de la Universitat de Buenos Aires
- Professors de la Universitat de Cambridge
- Doctors honoris causa per la Universitat de Vigo
- Biòlegs argentins
- Científics jueus