Cançó d'amor i de guerra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióCançó d'amor i de guerra
Forma musical sarsuela
Compositor Rafael Martínez i Valls
Llibretista Lluís Capdevila i Víctor Mora
Llengua original català
Gènere sarsuela
Actes dos
Personatges
  • Francina, filla del Mestre Andreu, enamorada de l'Eloi (soprano lírica)
  • Eloi, mosso de la farga, més tard capità de l'exèrcit republicà, enamorat de la Francina (tenor líric-lleuger)
  • L'Avi Castellet, vell pastor, avi de l'Eloi (baríton líric)
  • Catrina, criada del Mestre Andreu (soprano lleugera)
  • Baldiri, mosso de la farga, enamorat de la Catrina i amic de l'Eloi (tenor còmic)
  • Garet, mosso de la farga, amic de l'Eloi i del Baldiri.
  • Galdric, mosso de la farga, amic de l'Eloi i del Baldiri.
  • Ferran Ridau, fill de l'alcalde i pretendent de Francina (Actor).
  • Alcalde Ridau, autoritat municipal (baix)
  • Pep, revolucionari de fireta, atabalat (tenor còmic)
Estrena
Data 16 d'abril de 1926
Escenari Teatre Nou de Barcelona
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 30 de setembre de 1983
Modifica dades a Wikidata

Cançó d'amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d'abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora.

Creada l'any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l'ideal, però la situació política féu que l'obra es prohibís abans de l'estrena. Sembla que aquest nom (la "ideal" era la revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per ell mateix, els autors de la sarsuela van decidir de canviar-ne el nom pel que ara coneixem.

Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat tot, va ser una de les obres de teatre en català que més aviat va aconseguir de poder-se representar.

Argument[modifica | modifica el codi]

L'acció es desenvolupa en una farga situada en un poble indeterminat del Vallespir, l'any 1793, en plena Revolució Francesa. L'argument de l'obra se centra en la història d'amor entre dos joves, l'Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d'un inesperat infortuni, ja que el fill del batlle Ridau es proposa com a objectiu de maridar-se amb Francina costi el que costi.

D'aquesta manera la trama principal descobreix les disputes i contrarietats que es produeixen dins aquest triangle amorós, alhora que il·lustra l'agitat moment històric que convulsionava la França de finals de segle XVIII.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • La sarsuela catalana: les nostres veus retrobades, vol. 17, Cancó d'amor i de guerra amb Tana Lluró, Emilio Vendrell, Pablo Gorgé, Josep Llimona, Albert Cosin, reedició en CD del 2000 del disc històric d'Aria Recordings.[1]
  • 1926 (Odeón), amb Tana Lluro i Emili Vendrell.[2]
  • 1930 (Regal), amb Josefina Bugatto i Ignasi Cornadó, dirigits per R. Lamote de Grignon.[2]
  • 1956 (Alhambra) amb Lina Richarte, Amadeu Casanovas i Manuel Ausensi; Coral Sant Jordi, dirigida per Oriol Martorell; Orquestra Simfònica, dirigida per Ricard Lamote de Grignon.[2]
  • 1974 (Columbia), amb Montserrat Caballé, Josep Carreras i Vicent Sardinero; Orfeó Gracienc, dirigit per Antonio Pérez Simó; i Orquestra Simfònica de Barcelona, dirigida per Antoni Ros-Marbà.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La sarsuela catalana; les nostres veus retrobades; vol.17
  2. 2,0 2,1 2,2 «La Zarzuela».
  3. «La Zarzuela» (en castellà), 17-08-2015. [Consulta: 17 agost 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • La cantant Josefina Bugatto interpretà el rol de Francina en l'estrena d'aquesta sarsuela.
  • La cantant Salomé interpreta la celebrada sardana de Cançó d'amor i de guerra