Can Ravella (Ordal)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Subirats (Alt Penedès) | |||
| Localització | Ctra. N-340, km 312,2 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 4793 | |||
.jpg)
Can Ravella és una masia neoclàssica de l'Ordal, al municipi de Subirats (Alt Penedès), catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
Descripció[modifica]
Gran masia senyorial, composta de planta baixa i pis i envoltada de jardins. Totes les obertures tenen emmarcaments de pedra; la porta principal és d'arc rebaixat, i al primer pis són tots balcons.[2]
Hi destaquen dues torres adossades amb coberta de pavelló i una tercera coronada amb merlets. Adossat a l'edifici principal hi ha un cos lateral amb galeria d'arcades de mig punt adossada.[1][2] A la torre principal les obertures són diferents, finestres petites amb arc de mig punt. A la part superior de la façana, sota de la cornisa, s'obren tres ulls de bou amb rajoles vidriades de decoracions geomètriques.[2]
A l'altra banda de la carretera s'aixeca la capella de Sant Esteve de Can Ravella, actualment dedicada a Sant Sebastià, i que data del segle xv.[1][2]
Història[modifica]
Sembla que aquesta masia té els seus orígens als segles xiii-xiv, si bé les primeres notícies documentals segures són del segle xv, quan el propietari era Pere Ravella, que prenia part en la política municipal.[2] Ja al segle xviii, Antoni Ravella va morir solter, nomenant hereu Josep Ravella i Feu, amb l'obligació d'enderrocar la vella capella d'Ordal i fer-ne una de nova, ja que el poble no tenia església pròpia i depenia de la de Sant Pere del Castell de Subirats.[2] La nova masia, de mida més gran que la projectada, es va construir entre 1777 i 1780.[2]
Josep Ravella i Feu va morir el 3 d'agost de 1793, deixant els seus béns a Anton Ravella i Busquets.[2] Entre l dia 21 de desembre de 1808 i el 27 de març de 1809, durant la Guerra del Francès, s'hi va allotjar el comandant d'una guarnició francesa, que saquejà la capella de Sant Esteve de Can Ravella, van cremar les portes i finestres de l'hostal de Can Ravella, la casa Parellada i altres cases del poble.[2] El 1819, Antoni Ravella comprà la masia de Can Bou de Lavern i les terres del seu voltant.[2] A la seva mort sense fills el 1829, el seu patrimoni fou heretat per la seva neta Josepa Tos i Ravella, que es casà amb Ramon d'Olzinelles i Romero.[2][3][2]
L'hereu fou el seu fill Hermenegild d'Olzinellas i Tos, a qui el 1883 el papa Lleó XIII li concedí el títol de comte d'Olzinellas.[4][5] La seva germana Concepció es va casar amb Pelagi de Camps i de Matas, marquès de Camps (1828-1889),[6] i va heretar la masia el seu fill Carles de Camps i d'Olzinellas (1860-1939), enginyer forestal,[7][8] els descedents del qual encara tenen la propietat.[2]
Vegeu també[modifica]
- Casa Josep Ravella
- Palau del Marquès de Camps
- Casa del Marquès de Camps
- Casa Avinyó
- Casa Matas (Figueres)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cal Ravella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 «Can Ravella». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ «Ramon de Olzinelles y Romero». geneanet. Juan Ramon de Ros.
- ↑ «Hermernegildo de Olzinellas y de Tos». geneanet. Juan Ramon de Ros.
- ↑ «comtat d'Olzinellas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pelayo de Camps y de Matas». geneanet. Juan Ramon de Ros.
- ↑ «Carlos de Camps y de Olzilelles». geneanet. Juan Ramon de Ros.
- ↑ «Carles de Camps». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Ravella |
- «Can Ravella (Ordal)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.