Vés al contingut

Cana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Canya (unitat de longitud))
Per a altres significats, vegeu «Cana (desambiguació)».
Infotaula d'unitatCana
Tipusunitat de longitud Modifica el valor a Wikidata
Unitat delongitud Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI1,555 m Modifica el valor a Wikidata

Una cana o canya d'amidar[1] (del llatí canna que prové del semític qanah, que significa canya) fou una antiga unitat de longitud, usada a la Corona d'Aragó, a Occitània i el nord d'Itàlia. Equivalia a 8 pams.[2]

A Barcelona equivalia a 8 pams, o 6 peus o 2 passos (equivalent a 1 pas romà), que són 1,555 metres; a Tortosa, 1,560 metres; a Tolosa de Llenguadoc, 1,60 m; a Carcassona, 1,785 m, a Montpeller, que fou la de referència a molts indrets dels Països Catalans, 1,988 m.

La cana quadrada era usada com a mesura de superfície. A Barcelona feia 2,438 m²; a Girona, 2,4304 m²; a Lleida, 2,4211 m²; a Tarragona, 2,4336 m²; a Mallorca, 2,4461 m².

Abans del Sistema Internacional d'Unitats era la mesura fonamental en amidaments i es materialitzava per mitjà d'un bastó de fusta, una canya o cinta de roba, on hi havia marcades les divisions en mitja cana, en pams i en quarts de pams. El Museu d'Història de Barcelona conserva un patró de la cana de Barcelona. Aquest patró és de ferro, fet l'any 1845, i presenta divisions en 8 pams, i cada pam està subdividit al seu torn en vuit part, que encara se subdivideixen en 12 parts més. Curiosament, no apareix el quart, que era el divisor tradicional del pam, tal i com apareix en el document G-22. Les equivalències es poden veure en el quadre adjunt, on també s'hi han afegit el valor de les canes d'altres localitats assumint que tenien els mateixos divisors, cosa que no és segura pel mig quart i la 24 part del quart:

Equivalències de la cana de Barcelona i altres localitats i els seus divisors
Cana Pam Quart 1/8 pam (o 1/2 quart) 1/96 pam (o 1/24 quart)
en metres en cm en cm en cm en mm
Barcelona 1 1,5550 8 19,4375 32 4,8594 64 2,4297 768 2,0247
Andorra 1 1,5740 8 19,6750 32 4,9188 64 2,4594 768 2,0495
Arenys de Mar 1 1,5640 8 19,5500 32 4,8875 64 2,4438 768 2,0365
Baix Camp 1 1,5550 8 19,4375 32 4,8594 64 2,4297 768 2,0247
Bagà 1 1,6010 8 20,0125 32 5,0031 64 2,5016 768 2,0846
Besalú 1 1,6490 8 20,6125 32 5,1531 64 2,5766 768 2,1471
Camprodón 1 1,6980 8 21,2250 32 5,3063 64 2,6531 768 2,2109
Camprodón (Cana de Montpeller 1 1,9347 8 24,1838 32 6,0459 64 3,0230 768 2,5191
Cerdanya 1 1,5640 8 19,5500 32 4,8875 64 2,4438 768 2,0365
Conflent 1 1,9870 8 24,8375 32 6,2094 64 3,1047 768 2,5872
Empordà 1 1,6010 8 20,0125 32 5,0031 64 2,5016 768 2,0846
Girona 1 1,5833 8 19,7913 32 4,9478 64 2,4739 768 2,0616
Lleida 1 1,5550 8 19,4375 32 4,8594 64 2,4297 768 2,0247
Mallorca 1 1,5640 8 19,5500 32 4,8875 64 2,4438 768 2,0365
Maresme 1 1,5550 8 19,4375 32 4,8594 64 2,4297 768 2,0247
Menorca 1 1,6040 8 20,0500 32 5,0125 64 2,5063 768 2,0885
Montpeller 1 1,9879 8 24,8488 32 6,2122 64 3,1061 768 2,5884
Olot 1 1,5680 8 19,6000 32 4,9000 64 2,4500 768 2,0417
Puigcerdà 1 1,5960 8 19,9500 32 4,9875 64 2,4938 768 2,0781
Ribes 1 1,5960 8 19,9500 32 4,9875 64 2,4938 768 2,0781
Ribes (Cana de Montpeller) 1 1,9400 8 24,2500 32 6,0625 64 3,0313 768 2,5260
Roselló 1 1,9820 8 24,7750 32 6,1938 64 3,0969 768 2,5807
Sant Joan de les Abadesses 1 1,5640 8 19,5500 32 4,8875 64 2,4438 768 2,0365
Solsonés 1 1,5550 8 19,4375 32 4,8594 64 2,4297 768 2,0247
Tarragona 1 1,5600 8 19,5000 32 4,8750 64 2,4375 768 2,0313
Tortosa 1 1,9316 8 24,1450 32 6,0363 64 3,0181 768 2,5151
La Vall de Bianya 1 1,5680 8 19,6000 32 4,9000 64 2,4500 768 2,0417
Vic 1 1,5680 8 19,6000 32 4,9000 64 2,4500 768 2,0417

El destre, o cana de destre, era una mesura usada essencialment per mesurar terres. Equival a 12 pams de destre, 2,813 metres en el cas de Barcelona. Al seu torn, els pams de destre se subdividien en 12 minuts, que al seu torn se subdividien en 12 línies, i al seu torn en 6 punts.

Detall de les equivalències al SMD de la cana de destre i els seus divisors
Cana de destre Pam de destre Minut Línia Punt
Barcelona 1 (2,813 m) 12 (23,4417 cm) 144 (1,9535 cm) 1.728 (0,1628 cm) 10.368 (0,2713 mm)

D'amidar amb canes se'n diu "acanar" o "canar", i s'anomena "acanador" o "canador" l'especialista que s'hi dedica.

Canar en taulell

[modifica]

L'any 1436, segons el Llibre del mostassà de Barcelona, calia mesurar les teles de la manera següent:

[1436, abril, 18. Barcelona] Sobre lo Canar en lo Taulell. Ara hoiats totom generalment per manament del honorable Mostaçaf de barçelona que com per vigor de certes ordinations en lo passat per consellers e promens de la dita Ciutat fetes e, ab veu de crida publicades per los llocs acostumats de la dita ciutat a XXI. del mes de Maig del any M.CCCC.XXXIIII. tots draps axi de or com de Ceda, Taffatans, Terçanells, xamallots, e per qualsevol ley, Canamasseria, fustanis, Coto (fol. XXIII v.) Del Canar. Cotonines, e, altres qualsevol draps de semblant o altres qualsevol ley o specia, e, altres coses acostumades de canar a cane de barçelona. Daci avant hagen e sien tenguts de canar de pla sobre taulell canant e, posant la cana en lo mig dels dits draps e, no per les vores sots ban de X lliures barçelonesas segons en les dites ordinations es pus llargament contengut. E, apres de les dites ordinations E praticant aquelles sien exits alguns contraris en lo canar en la dita forma les draps de lli. Telas, Canamasseria, Fustanis, Cotonnies, e altres draps, de semblant specia Per ço ordenaren los dits Consellers e, promens de la dita Ciutat que daci avant tots los draps de Li, Teles, de qualsevol ley Canamasseria, Fustanis, Cotonimes, e, altres qualsevol draps de semblant o altra qualsevol ley o, specia se hagen a canar per vora ab cana redona en lo passat ordenada ab agullo en lo cap i en lo mig del cap de la Cana e, no en altra manera axi que daci avant sessen canar las propdites coses de pla, e sobre tauler per lo mig e, ab Cana Cairada e, qui contrafara pagara cascu e per cascuna vegada que contrafara X lliures barçelonesas en aço no son entesos draps de or, de Ceda, Taffatans, Terçanells, e de qualsevol altra especia o, ley semblants los quals sots semblant ban se hagen a canar de pla sobre taulell ab cana cayrada, e, posant la cana en lo mig dels dits e no per les vores. Fonc publicada a XVIII. de Abril M.CCCCXXXVI.

Referències

[modifica]
  1. ↑ La Bíblia, Ez 40, 3
  2. ↑ Pere Nolasc Vives i Cebrià. Traducción al castellano de las Usages y demás derechos de Cataluña que no estan aerogados o no son notoriamente inútiles, con indicación del contenido de estos y de las disposiciones por las que ha venido à verlo, ilustrada con notas sacadas de los más clásicos autores del principado, 2. Imprenta de J. Verdaguer, 1832, p. 13–. 

Bibliografia

[modifica]

Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona, Curial, 1990

Francesc TEIXIDÓ i PUIGDOMÈNECHː Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i als comtats de Roselló i Cerdanya a finals del segle XVI. Barcelona, Pagès Editors, 2009

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cana&oldid=34303144»