Cardet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Cardet (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaCardet
Cardet (Vall de Boí).jpg
Vista del poble

Localització
Localització de la Vall de Boí respecte de l'Alta Ribagorça.svg
42° 29′ 53″ N, 0° 47′ 08″ E / 42.498044°N,0.785501°E / 42.498044; 0.785501
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Lleida
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Alta Ribagorça
Municipi la Vall de Boí
Població
Total 11 hab.
Malnom Sanats
Geografia
Altitud 1.192,8 m
Història
Festa major
Mare de Déu d'Agost (15)
Festa Major petita, 8 de setembre
Indicatius
Codi postal 25528
Modifica dades a Wikidata
Infotaula d'edifici
Cardet
Cardet (Vall de Boí).jpg
Dades bàsiques
Tipus localitat
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Lleida
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Alta Ribagorça
Municipi la Vall de Boí

42° 29′ 53″ N, 0° 47′ 08″ E / 42.498044°N,0.785501°E / 42.498044; 0.785501
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: CH
BIC: RI-53-0000419
IPAC: 3804
Activitat
Modifica dades a Wikidata

Cardet és un poble situat en el terme municipal de la Vall de Boí a la comarca de l'Alta Ribagorça. És a la part meridional del terme, enlairat damunt de la riba dreta de la Noguera de Tor. S'hi accedeix per una carretera local que surt de la L-500, a prop del punt quilomètric número 10. És un conjunt històric declarat bé cultural d'interès nacional.

Situat aproximadament a quasi 1.200 m. d'altura, es pot veure bona part de la vall, i també és visible des de molts llocs, el poble de Cardet. L'absis de l'església, alt i situat en un fort desnivell destaca tant des de Barruera com des de molts altres llocs de l'entorn.

L'església parroquial de Cardet, dedicada a Santa Maria, és romànica, i una de les considerades Patrimoni de la Humanitat, juntament amb la resta d'esglésies romàniques de la Vall de Boí.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Segons Joan Coromines,[1] Cardet prové de carduetum (camp de cards). Es tracta, per tant, d'un topònim romànic de caràcter descriptiu.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Cardet apareix citat per primera vegada en documents del 1054, quan figura com a termenal de Castilló de Tor. A la meitat del segle XI apareix esmentat diverses vegades en els convenis pallaresos de l'època (convinences), sempre cedida (venuda o bescanviada) pels comtes de Pallars Sobirà a favor dels de Pallars Jussà: 1064, 1067, 1094... El castell de Cardet exercí de control d'entrada a la vall; actualment no sembla quedar-ne cap vestigi.

Molt possiblement vers 1070 fou donada als Guerreta per Ramon V de Pallars Jussà. El 1157 el castell de Cardet va ser lliurat en donació per Bernat I d'Erill al monestir de Lavaix, en marxar cap a Jerusalem. Aquest monestir degué mantenir la jurisdicció del lloc fins a la fi de les senyories, a mitjan segle XIX.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

En el Fogatge del 1553 hi consten dos focs[2] (uns 10 habitants).

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz[3] parla de Cardet en el seu Diccionario geográfico... del 1845. Està situat al peu d'una alta muntanya, que l'arrecera dels vents de l'oest, amb clima saludable. Formaven el poble 7 cases d'una sola planta i l'església parroquial de santa Maria, servida per rector de concurs ordinari. Una mica apartada del poble, té el cementiri al costat. Pertany al poble la casa de les Cabanasses, que serveix d'hostal.

El terreny és muntanyós, trencat i pedregós, i s'artiguen alguns trossos comunals per a conrear alguns anys, que després s'abandonen. Hi ha molt pocs arbres, i són àlbers, freixes, oms, avellaners silvestres i bardisses. S'hi produïa sègol, civada i patates, i hi ha bestiar boví de conreu. La cacera és de conills, perdius, llebres i abundants llops. Formen el poble 3 veïns (caps de família) i 18 ànimes (habitants).

El 6 de setembre de 1907 va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas.[4]

Activitat econòmica[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica és la ramaderia amb ramats transhumants. El turisme està una mica desenvolupat, en el poble, però no prou per haver-lo transformat, com ha passat en altres pobles de la vall.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Cardet celebra la seva festa major el 15 d'agost. El 8 de setembre té lloc la festa petita.

Serveis turístics[modifica | modifica el codi]

En primer lloc, cal esmentar els serveis de cara al turisme derivats de la declaració de les esglésies romàniques de la Vall de Boí per la UNESCO. Arran d'aquesta declaració, s'ha construït un Centre d'interpretació del romànic a Erill la Vall, que ofereix una visita amb modalitat de lliure i guiada a la totalitat de les esglésies incloses en el catàleg. És una de les visites més recomanables del municipi i de la comarca. A Cardet, l'església parroquial de Santa Maria de Cardet entra en el catàleg d'esglésies romàniques de la vall.

L'oferta turística a Cardet és força limitada, encara que es desdobli en campanya d'hivern, enfocada de cara a l'esquí, i d'estiu, enfocada de cara a la muntanya i al turisme familiar de vacances.

La llista d'establiments d'allotjament és ampla:

Residències de turisme rural:

  • Casa Ferrer, Casa Torallola I i Casa Torallola II.

A més, cal comptar amb establiments semblants a diversos pobles de la vall i dels voltants, dins del terme del Pont de Suert, sobretot.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Coromines 1995.
  2. Casa de Pere Llobet i Casa de Mateu Armengol. Iglésies 1981, p. 92.
  3. Madoz 1845.
  4. Sàez 2008.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cardet Modifica l'enllaç a Wikidata
  • BOIX, Jordi i PAGÈS, M. "Barruera". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • BOIX I POCIELLO, Jordi. "Castell de Cardet", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7.
  • COROMINES, Joan. "Cardet". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. III BI-C. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. "Cardet". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Sàez, Anna «La gran aventura dels Pirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 26-31. ISSN: 1695-2014.