Carl Swartz

Carl Johan Gustaf Swartz

Nom original	(sv) Carl Swartz
Biografia
Naixement	5 juny 1858 Norrköping (Suècia) (en)
Mort	6 novembre 1926 (68 anys) Engelbrekt (Suècia)
Membre de la Primera Cambra
1922 – 1926 Circumscripció electoral: Constituency of the county of Östergötland (en)
Primer ministre de Suècia
30 març 1917 – 19 octubre 1917 ← Hjalmar Hammarskjöld – Nils Edén →
Ministre de Finances
29 maig 1906 – 7 octubre 1911 ← Elof Biesèrt – Theodor Adelswärd → Membre del gabinet: primer gobierno de Arvid Lindman (es)
Membre de la Primera Cambra
1900 – 1921 Circumscripció electoral: Norrköping Constituency (en)
Dades personals
Formació	Universitat d'Uppsala Universitat de Bonn
Activitat
Lloc de treball	Estocolm
Ocupació	comerçant i polític
Partit	Nationella partiet
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Ciències (1915–) Society of Sciences in Lund (en)
Família
Cònjuge	Dagmar Lundström
Premis (5 juny 1920)  Reial orde dels Serafins (15 gener 1910)  Comanador Gran Creu de l'Orde de l'Estrella Polar de Suècia (2 juny 1906)  comanador de 1a classe de l'orde de Vasa  Gran Creu de l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa  Orde del Tresor Sagrat, 1a classe  Gran Creu de l'Orde de la Dannebrog  Orde de l'Àguila Roja, 1a classe  Gran Oficial de la Legió d'Honor
Signatura

Carl Johan Gustaf Swartz (Norrköping, 5 de juny de 1858 - Estocolm, 6 de novembre de 1926), polític suec, primer ministre del seu país entre el 30 de març de 1917 i el 19 d'octubre d'aquest mateix any.

Era fill de Erik Swartz, propietari d'una fàbrica, i de la seva esposa Elisabeth Forsgren. Després de completar els seus estudis en Uppsala i Bonn, va retornar a la seva ciutat natal per encarregar-se dels negocis familiars, la fàbrica de tabac Petter Swartz. Va arribar a jugar un important paper en la seva localitat, sobretot culturalment. Va ser president de la Junta Directiva de, entre altres, el banc central privat suec entre 1912 i 1917. En 1917, es va convertir en rector universitari.

Com a ministre de Finances entre 1906 i 1911, va implementar un nombre de reformes, que incloïen ingressos integrats i taxa a la propietat, que van passar a ser progressius. Amb l'amalgamat dels grups de l'ala dreta del Riksdag de la cambra baixa, Swartz es va transformar en membre del consell intern del recentment format Nationella Partiet (en català: Partit Nacional) en 1912.

Durant la Primera Guerra Mundial, va ser una figura clau en el Riksdag, en el seu caràcter de President del Comitè Permanent de Subministraments entre 1915 i 1917. Amb el fracàs, a causa de pressions externes i falta d'harmonia interna, del govern no alineat de Hjalmar Hammarskjöld, el rei Gustau V va convocar al conservador Swartz perquè assumís com a primer ministre. Aquest va acceptar la designació, més per sentit del deure que per desig personal d'ocupar tal lloc. La principal tasca del nou govern va ser exercir una influència tranquil·litzadora sobre la burgesia, que estava inquieta, en els dies anteriors a l'1 de maig de 1917, pels rumors que la revolució de febrer d'aquest any en Rússia podria estendre's a Estocolm.

Swartz era generalment considerat un conservador moderat i raonable, amb l'estil d'un antiquat i reflexiu amo d'un molí. Va prohibir les patrulles de defensa burgeses en previsió de les demostracions de l'1 de maig de 1917, a canvi de la seguretat donada pel Partit Social-Demòcrata que es faria responsable del manteniment de l'ordre. Sense aquesta concessió política, les confrontacions podrien haver escalat durant el mes de maig i resultat en una crisi política domèstica.

Precedit per: Hjalmar Hammarskjöld

Primer ministre de Suècia 1917-1917

Succeït per: Nils Edén

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Swartz