Mostra la font per a Carlemany

{{Infotaula persona}}
'''Carlemany''' ([[llatí]]: ''Carolus Magnus'' o ''Karolus Magnus''; [[alemany]]: ''Karl der Große''; [[francès]]: ''Charlemagne''; nascut probablement el [[2 d'abril]] del [[742]] prop de [[Lieja]] i mort el [[28 de gener]] del [[814]] a [[Aquisgrà]]) fou [[rei dels francs]] entre el [[768]] i el 814 (fins al [[771]] conjuntament amb el seu germà [[Carloman I]]). El 25 de desembre del [[800]] es convertí en el primer governant d'[[Europa Occidental|Occident]] a ser coronat [[emperador]] des del final de l'[[edat antiga]]. Net del [[majordom de palau]] [[Carles Martell]], fou el membre més destacat de la [[dinastia carolíngia]] i conduí l'[[Imperi Carolingi]] al seu apogeu territorial i polític.

Una vegada consolidat el seu poder al Regne dels Francs, es dedicà a expandir-lo en una sèrie de campanyes militars. Les [[Guerres Saxones]], que duraren des del 772 fins al 804 amb algunes interrupcions, foren un conflicte especialment cruent i costós que tenia com a objectiu subjugar els [[saxons]] i obligar-los a convertir-se al [[cristianisme]]. Així mateix, interferí en els afers d'[[Itàlia durant l'edat mitjana|Itàlia]], on el 774 conquerí el [[Regne Longobard]]. El 778, una expedició franca contra els [[musulmans]] del nord d'[[Hispània]] acabà en desastre a la [[batalla de Roncesvalls]]. A l'extrem oriental del seu imperi, el 788 afegí el [[ducat tribal de Baviera]] als seus dominis i durant els anys següents feu el mateix amb el [[Kaganat Àvar]].<ref name=LPare>{{ref-web|cognom=Mata|nom=J.|cognom2=Garrido|nom2=D.|títol=Carlemany. El pare d'Europa|obra=[[Sàpiens]]|consulta=20 octubre 2022|url=https://www.sapiens.cat/temes/personatges/carlemany-el-pare-d-europa_14887_102.html|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20221020194632/https://www.sapiens.cat/temes/personatges/carlemany-el-pare-d-europa_14887_102.html|arxiudata=2022-10-20}}</ref>

Fou coronat {{lang|la|''Imperator Augustus''}}<ref group="NOTES">Fet que significava ser l'hereu de l'[[Imperi Romà]]</ref> pel [[papa]] [[Papa Lleó III|Lleó III]] el [[25 de desembre]] de [[800]] a [[Roma]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Carlemany». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 76 (febrer 2009), p. 14. ISSN 1695-2014</ref> D'aquesta manera substituí l'[[Imperi Romà d'Orient]] com a protector de la [[cristiandat occidental]]. Davant la indignació inicial de [[Constantinoble]], l'any [[812]] se signà un acord entre els dos imperis: tornà a haver-hi dos [[emperador]]s a [[Europa]], l'un a l'[[Imperi Romà d'Orient|Orient]] i un altre a l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Occident]]<ref>Andre Maurois, ''Historia de Francia'', p.37.</ref> creant el [[problema dels dos emperadors]].<ref>{{ref-llibre |títol=After Charlemagne Carolingian Italy and Its Rulers |pàgines=14 |editorial=Cambridge University Press |any=2020 |isbn=9781108840774 |url=https://www.google.cat/books/edition/After_Charlemagne/yCoNEAAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=letter+basil+louis+emperor&pg=PA14&printsec=frontcover |autor=Clemens Gantner, Walter Pohl |llengua=anglès}}</ref>

El regnat de Carlemany se sol associar amb el «[[renaixement carolingi]]», un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis [[Imperi Carolingi|carolingis]] dirigits per l'[[Església Catòlica Romana|Església Catòlica]]. Mitjançant les seves conquestes i les seves reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va esdevenir l'[[Europa Occidental]] a l'[[edat mitjana]].

Fill del rei dels [[francs]], [[Pipí I el Breu|Pipí dit «el Breu»]] i de [[Bertrada de Laon]], succeí el seu pare, corregnant amb el seu germà, [[Carloman I]]. Les relacions entre els dos germans es tornaren tenses, però la sobtada mort de Carloman evità que esclatés una guerra entre els francs, i així Carlemany fou el seu únic rei.

Carlemany va reforçar les relacions d'amistat que havia iniciat el seu pare amb el [[papat]], i es convertí en el seu protector després que les seves tropes derrotaren els [[Longobards|llombards]] a Itàlia. Va combatre els [[Sarraí|sarraïns]] que amenaçaven les possessions carolíngies a la [[península Ibèrica]], i passà a l'ofensiva per tal d'apoderar-se del territori. Amb tot, hagué de retirar-se, ja que en aquest moment l'Imperi carolingi patí un atac per part dels [[saxó|saxons]]. Aquesta retirada tingué un preu molt alt. Carlemany perdé, a la [[Batalla de Roncesvalls]], tota la rereguarda del seu exèrcit i el seu nebot, [[Rotllà]].<ref>Andre Maurois, ''Historia de Francia'', p.36.</ref> Lluità contra els pobles [[eslaus]] i, després d'una llarga campanya, aconseguí sotmetre els [[saxó|saxons]], obligant-los a convertir-se al [[cristianisme]] i integrant-los en el seu regne. Va facilitar així el camí cap a l'establiment de la [[Dinastia Otoniana|dinastia otoniana]].

Actualment Carlemany és considerat no sols el fundador de les [[Dinastia|dinasties]] [[Llista de reis de França|francesa]] i [[Llista de reis germànics|alemanya]], sinó també «el pare d'Europa»: el seu imperi unificà per primer cop la major part d'Europa occidental des de la [[caiguda de l'Imperi Romà d'Occident]], i el renaixement carolingi establí una identitat europea comuna.<ref>Riché, Prefacio xviii</ref> Pierre Riché escriu:

{{Cita|... Fruí d'un destí excepcional, i per la direcció del seu regnat, per ses conquestes, legislació i llegendària estatura, marcà profundament la història d'Europa occidental.<ref>Riché, xviii.</ref>}}

== Context històric ==
Durant el {{segle|VI}} es produí la [[cristianisme|cristianització]] dels [[francs]], l'imperi dels quals, dirigit pels ''[[Dinastia merovíngia|merovingis]]'', es convertí en el més poderós entre els regnes resultants de la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]]. No obstant això, el declivi de la dinastia es feu evident després de la ''[[Batalla de Tertry]]'' (el [[687]]), i cap sobirà tractà de posar remei a la situació (aquests sobirans merovingis han passat a la història amb el nom dels ''[[reis mandrosos]]'', per la seva incapacitat per a governar).<ref>Andre Maurois, ''Historia de Francia'', p.32.</ref> Aquests cediren tots els poders governamentals als oficials majors o als [[Majordom de palau|majordoms]] (''major domus'').

[[Pipí de Heristal|Pipí d'Heristal]] (''el Jove''), majordom d'[[Austràsia]], acabà amb el conflicte existent entre els diferents reis francs i els seus majordoms, quedant com a guanyador en la [[Batalla de Tertry]], després de la qual quedà establert com a únic governant de tot el Regne franc. Pipí ''el Jove'' era net de dues de les figures més importants del Regne austrasià: [[Arnulf de Metz|sant Arnulf de Metz]] i [[Pipí de Landen]]. A la seva mort, fou succeït per [[Carles Martell]] (fill il·legítim de Pipí ''el Jove'', el qual mai adoptà el títol de rei). Carles Martell fou succeït pels seus dos fills: [[Carloman (fill de Carles Martell)|Carloman]] i [[Pipí el Breu]] (pare de Carlemany). Aquests últims, en un intent de frenar el separatisme present a la perifèria del regne, emplaçaren en el tron [[Khilderic III]], últim rei merovingi.

Després de la renúncia de Carloman al seu càrrec, [[Pipí el Breu|Pipí]] deposà Khilderic amb l'aprovació del [[papa]] [[Zacaries I]], el qual trià Pipí i l'ungí com a rei dels francs l'any [[751]]. Tres anys més tard, el [[754]], [[Papa Esteve II|Esteve II]] tornà a ungir [[Pipí el Breu|Pipí]] i els seus fills, com a hereus d'un regne que s'estenia per la major part de l'Europa occidental i central. D'aquesta manera, la [[dinastia merovíngia]] fou reemplaçada per la [[Dinastia carolíngia|carolíngia]], el nom de la qual deriva del pare de Pipí el Breu: Carles Martell.

Sota el poder d'aquesta nova dinastia, el [[Regne Franc|Regne franc]] estengué els seus dominis. La divisió administrativa efectiva durant aquesta època es correspon, si fa no fa, amb els moderns estats de [[França]] i d'[[Alemanya]].<ref>Oman, Charles. ''The Dark Ages 476–919'' Rivingtons: Londres, 1914. Els nets de Carlemany són considerats els primers reis de França i d'Alemanya, regnes que restaven integrats dins l'[[Imperi Carolingi]].</ref>

== Biografia ==
=== Primers anys ===
Carlemany fou el fill de [[Pipí el Breu]] (714 – [[24 de setembre]] de 768, rei des de 751) i de la seva [[esposa]] [[Bertrada de Laon]] (720 – [[12 de juliol]] de [[783]]), filla del comte [[Caribert Hardrad|Caribert de Laon]]. Entre els seus germans més joves, els registres sols esmenten [[Carloman I|Carloman]], Gisela i un nen nomenat ''Pipí'', que morí amb pocs anys. A vegades, s'ha afirmant que la semillegendària [[Redburga]], esposa del rei [[Egbert de Wessex]], fou germana de Carlemany (o cunyada o neboda), i les llegendes l'assenyalen com a oncle matern de [[Rotllà]] mitjançant una dama anomenada ''Berta''.

Gran part del que es coneix de la vida de Carles procedeix dels escrits del seu biògraf [[Einhard]], que escrigué la ''[[Vita Karoli Magni|Vita Caroli Magni]]'' (o ''Vita Karoli Magni''), la ''Vida de Carles el Gran''. Einhard afirma sobre els primers anys de vida de Carles:

{{Cita|Seria agosarat, crec jo, escriure una sola paraula respecte al naixement i la infància de Carles, o fins i tot sobre els seus primers anys, ja que mai s'escrigué res al respecte i no existeix ningú en vida que en pugui donar informació. En conseqüència, decidí passar-ho per alt i dedicar-me immediatament a la seva persona, les seves obres i altres fets de la seva vida que mereixen ser relatats i divulgats, i em referiré primer a les seves accions locals i en l'estranger, després sobre la seva persona i activitats, i per acabar al voltant del seu govern i mort, sense ometre res que mereixi o sigui necessari conèixer.}}

[[Fitxer:Karl i money.JPG|miniatura|Moneda amb el gravat de Carlemany i la inscripció ''KAROLVS IMP AVG'']]

Després de la mort de [[Pipí el Breu|Pipí]], i continuant amb la tradició, el Regne dels francs es dividí entre Carles i Carloman. Carles prengué les regions exteriors del regne, que vorejaven el mar, és a dir: [[Nèustria]], l'oest d'[[Aquitània]] i el nord d'[[Austràsia]]; mentre que, a Carloman, li correspongué la regió interior: el sud d'Austràsia, [[Septimània]], l'est d'Aquitània, [[Borgonya]], [[Provença]] i [[Suàbia]], territoris que limitaven amb [[Itàlia]].

=== Regnat compartit ===
El [[9 d'octubre]], immediatament després del funeral del seu pare, els dos joves se n'anaren de [[Basílica de Saint-Denis|Saint-Denis]] a fi de ser coronats reis pels nobles i ungits pels bisbes. La investidura de Carlemany es produí a [[Noyon]], mentre que la de Carloman ho fou a [[Soissons]].

El primer fet important produït durant el regnat conjunt dels germans fou la revolta dels [[Aquitània|aquitans]] i [[Gascunya|gascons]], el [[769]], en el territori dividit entre ambdós reis. Un home anomenat ''Hunald'' (que segons sembla no es tracta del duc Hunald d'Aquitània) guià els aquitans cap al nord fins a [[Angulema]]. Carlemany es reuní amb Carloman, però aquest es negà a participar i retornà a [[Burgúndia]]. Carlemany es disposà per a la guerra i liderà l'exèrcit fins a [[Bordeus]], establint un campament a [[Fronsac (Gironda)|Fronsac]]. Hunold es veié obligat a fugir fins a la cort del comte [[Llop II]] de Gascunya. Llop, temorós de Carlemany, feu lliurament d'Hunold a canvi de la pau i aquest fou desterrat en un monestir. Finalment, els francs sotmeteren Aquitània completament.

Els germans mantingueren una relació tèbia gràcies a la mediació de la seva mare, Bertrada, però al 770 Carlemany signà un tractat amb el duc [[Tasiló III]] de Baviera i es casà amb [[Desiderata de Llombardia|Desiderata]], una princesa llombarda, filla del rei [[Desideri d'Ístria|Desideri]], amb la finalitat de voltar Carloman amb els seus propis aliats. Malgrat l'oposició inicial del [[papa Esteve III]] al seu matrimoni amb la princesa llombarda, aquest acabarà tenint pocs motius per a preocupar-se per una aliança entre francs i llombards.

Amb prou feines passat un any del seu matrimoni amb Desiderata, Carlemany la repudià, casant-se amb una [[Sueus|sueva]] de 13 anys anomenada [[Hildegard von Anglachgau|''Hildegarda'']]. La repudiada Desiderata retornà a la cort del seu pare a [[Pavia]]. Desideri, ple d'ira, s'hauria aliat de bon grat amb Carloman per tal de derrocar Carles. Amb tot, Carloman morí el [[5 de desembre]] de [[771]], abans que no esclatés el conflicte. La muller de Carloman, [[Gerberga (reina dels Francs)|Gerberga]], fugí amb els seus fills a la cort de Desideri, tot cercant protecció.

=== Política exterior ===
[[Fitxer:Europe 814.jpg|miniatura|Europa a l'època de '''Carlemany''']]
En política exterior, Carlemany va emprendre una sèrie d'agressives campanyes militars destinades a expandir les seves fronteres. D'aquesta manera, va sotmetre els [[llombards]] i els va fer desaparèixer de la història. A la [[península Ibèrica]], va intentar portar la guerra als àrabs, però la seva primera campanya va ser una desfeta, en la qual es va haver de retirar de [[Saragossa]]. En una dura batalla contra els [[Al-Àndalus|musulmans]] i després fou derrotat a mans dels [[vascons|bascs]] en la [[batalla de Roncesvalls]], ambdues el [[778]]. A [[Alemanya]], va sotmetre els [[saxó|saxons]], i va portar la guerra fins a [[Hongria]], on va destruir els [[àvar]]s per sempre. La frontera franca al sud es va anar expandint lentament. El Rosselló ja era en mans dels francs des del 759. L'any 785, Girona va obrir les portes als carolingis. Vers el 788, els comtats d'[[Comtat d'Urgell|Urgell]] i de [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]] esdevingueren part d'allò que posteriorment va rebre el nom de [[Marca hispànica]].

==== Campanya a Itàlia ====
===== Conquesta de Llombardia =====
[[Fitxer:Charlemagne and Pope Adrian I.jpg|miniatura|Carlemany fou un catòlic devot i mantingué estretes relacions amb el [[papat]]. La imatge representa el papa [[Adrià I]] sol·licitant l'ajut de Carlemany en una trobada prop de [[Roma]] ([[arxiu Bettmann]])]]
L'any [[772]] esclatà la guerra entre el [[papat]] i els [[llombards]]. És l'any del nomenament del [[papa]] [[Adrià I]], el qual demanà a Desideri, rei dels llombards, reintegrar sota el control del papat part de l'antic [[exarcat de Ravenna]]. Desideri respongué envaint algunes ciutats papals, entre aquestes la [[Pentàpolis Annonària]]. [[Adrià I|Adrià]] reclamà l'ajut de Carlemany. Carles i el seu oncle Bernat (fill de Carles Martell) travessaren els [[Alps]] el [[773]] i perseguiren els llombards fins a [[setge|assetjar-los]] a [[Pavia]]. Paral·lelament, el fill de Desideri, [[Adelgis]], procurà formar un exèrcit a [[Verona]]. Carlemany abandonà el setge i perseguí el jove príncep fins al litoral [[Mar Adriàtica|adriàtic]], obligant-lo a exiliar-se a [[Constantinoble]].

El setge de Pavia es prolongà fins a la primavera de [[774]]. El [[2 d'abril]] Carlemany visità Roma, on el papa li confirmà la cessió de territoris que el seu pare, [[Pipí el Breu]], havia estipulat en el seu testament<ref group="NOTES">Aquests territoris incloïen la [[Toscana]], [[Emília (regió)|Emília]], [[Venècia]] i [[Còrsega]].</ref> i el papa li concedeix el títol de patrici.<ref>{{ref-llibre|cognom= [[Louis Halphen|Halphen]] |nom=Louis |cognom2=Jorge Margallo |nom2=María Elena |títol=Carlomagno y el imperio carolingio |url= http://books.google.cat/books?id=I2YpDQjmpboC&pg=PA89&dq=carlomagno+patriciado+romano+774&hl=ca&ei=_KKvTpOPBsOu8gO9n8XAAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua= castellà | editorial=Ediciones AKAL |data=1991 |pàgines=p.89 |isbn=8476006780}}</ref>

A l'inici de l'estiu, els llombards rendeixen Pavia. Desideri és desterrat a l'abadia de [[Corbie]] i Carlemany cenyeix la [[Corona fèrria de Llombardia|corona fèrria.]]<ref group="NOTES">La Corona de ferro és una antiga corona emprada per a coronar el [[rei d'Itàlia]] fins al {{segle|XIX}}</ref> Els senyors llombards (a excepció d'[[Aregis II]], duc de [[Benevent]]) reten [[homenatge]] a Carlemany a [[Pavia]]: Carlemany es converteix en el nou rei de la Llombardia, esdevenint el senyor més poderós d'Itàlia. Amb tot, els territoris italians continuaren sent inestables: el [[776]] els [[duc]]s [[Rodgaud]] de Friül i [[Hildeprand]] de Spoleto es rebel·laren. Carlemany es traslladà a Itàlia i esclafà els sediciosos. Amb tot, el [[Benevent]] d'[[Aregis II]] no fou sotmès, mentre que el príncep [[Adelgis]] mai abandonà l'[[Imperi Romà d'Orient]].

===== Itàlia meridional =====
El [[787]], Carlemany dirigí la seva atenció cap al [[Benevent]], on Aregis governava independentment; després del setge de [[Salern]], el duc oferí el seu [[vassall]]atge. Amb tot, a la mort d'Aregis, el [[792]], el Benevent tornà a proclamar la seva independència sota l'ègida del fill d'Aregis, [[Grimoald III]]. Tot i que els exèrcits de Carles i els seus fills l'atacaren en repetides ocasions, els territoris del Benevent mai foren sotmesos del tot.

==== Campanya a Hispània ====
{{article principal|Conquesta carolíngia d'Hispània}}
===== La campanya de Roncesvalls =====
{{article principal|Expedició de Carlemany del 778}}
Segons l'[[historiador]] [[musulmà]] [[Ibn al-Athir]], el [[777]] es reberen a [[Paderborn]] representants dels governants musulmans de [[Saragossa]], [[Girona]], [[Barcelona]] i [[Osca]], que hi acudiren a causa que els seus senyors havien estat arraconats per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abderraman I]], l'[[Califat de Còrdova|emir de Còrdova]]. La delegació oferí homenatge al rei dels francs a canvi d'ajut militar. Carlemany acordà dirigir-se cap a la península, tot veient l'oportunitat d'expandir el seu poder i el cristianisme.

L'any [[778]], liderà l'exèrcit de [[Nèustria]] a través dels [[Pirineus]] occidentals, mentre que els [[Austràsia|austrasis]], [[llombards]] i [[burgundis]] travessaven els Pirineus orientals. Els exèrcits es reuniren a Saragossa, on reberen l'homenatge del [[valí]] de [[Barcelona]], [[Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí|Sulayman al-Arabí]]. Amb tot, el [[valí]] de [[Saragossa]], [[Hussayn ibn Yahya al-Ansarí|Hussayn al-Ansarí]], no volia sotmetre la ciutat de Saragossa i denuncià que Sulayman s'havia excedit amb el tracte fet amb Carlemany i tancà les portes de la ciutat. Els francs posaren setge a [[Saragossa]] i Carlemany es trobà davant la batalla més difícil de tota la seva carrera militar. Tement la derrota, després d'un mes de setge, Carlemany decideix retirar-se. Els francs no podien confiar en els moros ni en els [[vascons]], amb els quals s'havien enfrontat durant la conquesta de [[Pamplona]]. L'exèrcit franc es retirava de la península pel pas de [[Roncesvalls]] quan ocorregué un dels fets més famosos del seu regnat: els vascons atacaren la rereguarda i els carros de càrrega, destruint-los: la [[Batalla de Roncesvalls]]. Aquesta batalla, que de fet fou més aviat una [[escaramussa]], deixà algunes baixes significatives entre els francs, entre aquestes s'hi compten les morts del [[senescal]] Eggihard, el comte del palau Anselm i el [[prefecte]] de la [[marca de Bretanya]], [[Rotllà]], posterior inspiració de la ''[[Cançó de Rotllà]]'' (''Chanson de Roland''), la famosa [[cançó de gesta]] francesa.

==== La guerra amb els musulmans ====
La conquesta d'Itàlia feu entrar en contacte Carles amb els [[sarraí|sarraïns]], que controlaven el [[Mediterrani]] i ocupaven àrduament el seu fill [[Pipí el Geperut]].

Carlemany arribà a tenir contacte amb la cort del [[califa]] a [[Bagdad]]: el 797 (o, possiblement, 801), el [[abbàssida|califa de Bagdad]], [[Harun ar-Raixid]], obsequià Carlemany amb un [[elefant asiàtic]] blanc, anomenat [[Abul-Abbas]], que fou el primer elefant conegut al nord d'Europa, i un [[rellotge]].<ref>{{ref-llibre|cognom= Hareen|nom= John Henry|enllaçautor= John Henry Hareen|coautors= A. B. Poland| editorial= BiblioBazaar, LLC|títol= Famous Men of the Middle Ages|any= 2008|isbn= 978-1437530742|capítol= Carlomagno| urlcapítulo = http://www.authorama.com/famous-men-of-the-middle-ages-12.html}}</ref>

A [[Hispània]], la lluita contra els musulmans continuà sense disminuir en intensitat durat la segona meitat del regnat de Carles. El [[785]], les tropes de [[Lluís I el Pietós|Lluís]] conqueriren [[Conquesta de Girona|Girona]] i estengueren el control franc al litoral [[Catalunya|català]]. Els líders musulmans del nord-est de [[Al-Àndalus|l'Àndalus]] es rebel·laren contínuament contra les [[Califat de Còrdova|autoritats cordoveses]] i, sovint, reclamaven l'ajut dels francs, les fronteres dels quals s'expandien lentament. L'any [[795]] Girona i, vers el 788, la Cerdanya i Urgell foren englobats en el nou [[ducat de Gòtia]], dins l'estructura de l'antic [[ducat de Septimània]].

El [[801]] [[Barcelona]] cau en mans dels francs. [[Lluís I el Pietós|Lluís]] travessà els [[Pirineus]] i assetjà la ciutat durant uns mesos, fins a la seva rendició l'any [[801]]. Els francs continuaren la seva expansió: intentaren arribar fins a l'Ebre i van assetjar Tortosa i potser fins i tot Lleida. El resultat, però, fou un fracàs. L'any [[812]], l'emir [[Al-Hàkam I]] reconeixia les conquestes dels francs (que de fet arribaven fins al [[Llobregat]]).

=== Política interior ===
[[Fitxer:Raphael Charlemagne.jpg|miniatura|Carlemany pintat per [[Raffaello Sanzio|Rafael]]]]
A l'interior, Carlemany va crear el [[Comte|comtat]] com a unitat administrativa bàsica de l'imperi, a càrrec d'un [[comte]], i va crear diverses [[Marca (territori)|marques]], cada una de les quals estava a càrrec d'un [[marquès]]. El marquès, de fet, era el comte d'una terra fronterera, una marca. Al mateix temps, va crear un cos d'inspectors, els ''[[missi dominici]]'', encarregats de mantenir en l'obediència els nobles i les autoritats locals.

Per la seua banda, Carlemany va ser un mecenes de la cultura, iniciant el [[renaixement carolingi]]: va crear l'[[Acadèmia Palatina]] a Aquisgrà i va cridar [[Alcuí de York]] per a dirigir-la, un dels erudits més importants del seu temps. A partir de l'any [[787]], es van promulgar decrets que recomanaven, en tot l'imperi, l'estudi de la literatura en llatí, la restauració de les antigues escoles i la fundació d'altres de noves.<ref>{{ref-llibre|cognom=Schulman |nom=Jana K. |títol=The Rise of the Medieval World, 500-1300 |url= http://books.google.cat/books?id=f_jLbHTM_zgC&pg=PR20&lpg=PR20&dq=787+charlemagne+school&source=bl&ots=1hclSFXAdA&sig=WqJq_X3NgmqrPq29CJWQyNK8wOI&hl=ca&sa=X&ei=lZETUIpAxqmEB6rrgIAM&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=787%20charlemagne%20school&f=false |llengua=anglès| editorial=Greenwood Publishing Group |data=2002 |pàgines=p.xx |isbn=0313308179}}</ref>

== Aspectes personals ==
[[Fitxer:Karl der Grosse - Pippin von Italien.jpg|miniatura|Carlemany (esquerra) i el seu fill Pipí ''el geperut''. Còpia del {{segle|X}} de l'original de 830]]
=== Data i lloc de naixement ===
Generalment, s'ha fixat la data de naixement de Carlemany l'any [[742]]. Amb tot, diversos factors han dut els experts a reconsiderar aquesta data. La data de [[742]] es calculà a partir dels anys de la seva mort i en els ''[[Annals Petarienses]]'' figura una altra data, l'[[1 d'abril]] de [[747]] (data que coincideix amb la [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]]), la coincidència d'aquesta data ha estat qüestionada en moltes ocasions. Els historiadors moderns defenen que dita data constitueix un engany per tal d'engrandir la figura de Carlemany.

Amb tot, actualment, és impossible conèixer amb certesa la seva data de naixement. Les hipòtesis més factibles situen aquesta data en tres possibilitats: [[1 d'abril]] de [[747]], [[15 d'abril]] de [[747]] o l'[[1 d'abril]] de [[748]].

Carlemany nasqué a la ciutat d'[[Herstal]], ciutat natal del seu pare, i d'on eren originàries les dinasties carolíngia i merovíngia, la qual es troba a la rodalia de [[Lieja]] (avui dia [[Bèlgica]]). Quant el jove Carlemany tenia 7 anys es traslladà a [[Jupille-sur-Meuse|Jupille]], amb el seu pare. Aquest fet ha provocat que en molts llibres d'història aparegui aquesta ciutat com un dels seus possibles llocs de naixença. Així mateix, s'ha especulat amb altres ciutats com a possibles llocs de naixença, com, per exemple [[Prüm]], [[Düren]], [[Gauting]] i [[Aquisgrà]].

=== Idioma ===
L'[[llengua materna|idioma matern]] de Carlemany ha estat objecte d'un debat intens. Se suposa que l'idioma matern era un [[dialecte]] [[Llengües germàniques|germànic]] comú entre els [[francs]] de l'època; això no obstant, els [[lingüística|lingüistes]] difereixen en relació amb la identitat i evolució de l'idioma. Fins i tot s'ha afirmat que en el moment del naixement de Carlemany ([[742]]/[[747|7]]) el franc antic ja s'havia extingit. S'ha reconstruït l'estructura sintàctica i ortogràfica del franc antic mitjançant la seva evolució: el baix fràncic, també conegut com a ''holandès antic'', que deriva cap al ''francès antic''. Les poques dades conegudes pels lingüistes del [[franc]] antic es corresponen a oracions i paraules presents en els còdexs legislatius de les principals tribus franques ([[salis]] i [[ripuaris]]) escrits en un llatí que integra elements germànics.<ref>[http://remacle.org/bloodwolf/loisalique/loi2.htm Text original de la llei sàlia.]</ref>

El lloc de naixença de Carlemany no ha ajudat a determinar el seu idioma matern. Molts historiadors han defensat que Carlemany nasqué a [[Herstal]] prop de Lieja; D'altres afirmen que nasqué a [[Aquisgrà]], ciutat ubicada a 50 km respecte a l'anterior. La dificultat radica en el fet que a la zona existia una gran diversitat lingüística. A la Lieja de l'any [[750]], ens trobem en una regió en què es parla el [[Baix Fràncic|baix fràncic]] al nord i el nord-oest, el gal·loromanç al sud i sud-oest, i dialectes de l'[[Alt alemany antic|alt alemany]] en l'est. Si s'exclou el gal·loromanç, Carles hauria parlat l'antic baix fràncic o un dialecte de l'alt alemany, probablement amb gran influència franca.

A més de la seva llengua materna, Carlemany parlava [[llatí]] «amb fluïdesa semblant a la del seu propi idioma», a més de comprendre un poc de [[grec antic|grec]]:
{{cita|Comprenia el grec millor que el parlava. {{mida|75%|«''Grecam vero melius intellegere quam pronuntiare poterat''»}}|[[Einhard]], ''Vida'', 25}}

=== Noms ===
A conseqüència del nombre d'idiomes parlats dins de l'imperi, i l'expansió d'aquest a escala europea, el nom de Carlemany ha estat preservat sota abundants formes en un gran nombre de llengües.

«Carles», el seu nom de naixement, deriva del del seu avi, [[Carles Martell]]; aquest nom prové al seu torn de «Karl», [[lexema]] germànic que significa home''m''» o «''home lliure''»,<ref>{{Ref-web |url= http://www.meertens.knaw.nl/voornamen/VNB/index.php?id=10650&act=zoeken |títol=Etimologia de «Charles/Karl/Karel» | consulta=2009-05-25 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20081207100030/http://www.meertens.knaw.nl/voornamen/VNB/index.php?id=10650&act=zoeken |arxiudata=2008-12-07}}</ref> i que està relacionat amb el «Chru» [[anglès]]. Els noms llatins «''Carol''» i «''Karol''» constitueixen les primeres formes existents del seu nom. També el podien anomenar «el pare d'Europa».

En diversos dialectes eslaus, el terme ''rei'' correspon a una derivació del seu nom eslavitzat.

[[Fitxer:Image-Charlemagne-by-Durer.jpg|miniatura|Retrat de Carlemany, per [[Albrecht Dürer]]. Pintat diversos segles després de la seva mort; els escuts d'armes a la part superior mostren l'''àguila'' germànica i la ''[[flor de lis]]'' francesa.]]
Les variants modernes existents en els [[llengües germàniques|idiomes d'origen germànic]] són:

* En [[danès]], [[noruec]] i [[suec]]: ''Karl den Store''
* En [[neerlandès]]: ''Karel de Grote''
* En [[alemany]]: ''Karl der Große''
* En [[luxemburguès]]: ''Karel de Groussen''
* En [[frisó occidental]]: ''Karel de Grutte''

El nom germànic fou llatinitzat (en [[llatí]] ''Carolus Magnus'') i preservat en les modernes [[llengües romàniques]]:
* En [[català]]: ''Carlemany''
* En [[francès]]: ''Charlemagne'' i ''Charles le Grand'', derivació del ''francès antic'' ''Charles le Magne''
* En [[italià]]: ''Carlo Magno'' i ''Carlomagno''
* En [[portuguès]]: ''Carlos Magno''
* En [[castellà]]: ''Carlomagno''
* En [[való]]: ''Tchårlumagne'' i ''Tchåle li Grand''

Les variants modernes de les [[llengües eslaves]] d'influència germànica son:
* En [[llengua croata|croat]]: ''Karlo Veliki''
* En [[Txec]]: ''Karel Veliký''
* En [[polonès]]: ''Karol Wielki''
* En [[eslovac]]: ''Karol Veľký''
* En [[eslovè]]: ''Karel Veliki''

La variant [[bretó|bretona]] és ''Karl-Veur''.

=== Aspecte físic ===
Tot i que no existeix cap descripció contemporània de Carlemany, el seu biògraf [[Einhard]] ofereix una detallada descripció del seu aspecte físic en l'obra ''Vita Caroli Magni''. En l'article 22 de l'escrit afirma:

{{Cita|Era de cos ample i robust, d'estatura eminent, sense excedir la mesura justa, car arribava a set peus seus; de cap rodó en la part superior, ulls molt grossos i brillants, nas un poc mes que mitjà, cabellera blanca i formosa, rostre alegre i vigorós; de manera que tant estant de peu com assegut realçava sa figura amb gran autoritat i dignitat. I, tot i que, el clatell era obès i breu i el ventre una mica prominent, desapareixia tot allò davant l'harmonia i proporció dels seus membres. El seu caminar era ferm, i tot l'actitud del seu cos, viril; La seva veu tan clara, que no responia a la figura corporal.<ref name="Einhard">[[Einhard]], ''Vita Caroli Magni'', XXII.</ref>}}

L'emperador carolingi era conegut entre els seus coetanis per ser un home ros, alt, corpulent i de coll excessivament gruixut. En la seva època, la tradicional tècnica pictòrica romana realista s'havia vist eclipsada pel costum de dibuixar els retrats de personalitats rodejats d'elements [[icona|icònics]]. En el seu ascens al tron se'l presenta com l'encarnació de Déu a la Terra; els quadres de l'època contenen un gran nombre d'icones vinculants a [[Crist]]. Els retrats moderns (com el d'[[Albrecht Dürer]]) mostren un home de complexió ruda i una llarga cabellera rossa, a conseqüència d'un error en la interpretació de l'escrit del seu biògraf, a causa d'haver traduït «canitie pulchra» o «formós cabell blanc» com a «cabellera rossa» o «cabellera daurada».

=== Vestimenta ===
[[Fitxer:Karl der große.jpg|miniatura|Part del tresor d'[[Aquisgrà]].]]

Carlemany vestia la tradicional, discreta i ordinària vestimenta de la nació franca, evitant el guarniment aristocràtic. Einhard la descriu així:

{{Cita|Vestia a la manera dels francs: camisa de lli i pantalons també de lli, túnica amb passamans de seda; envoltava ses cames amb polaines de tires, i a l'hivern protegia espatlles i pit amb pells de foca i de marta.<ref name="Einhard"/>}}

Solia dur una capa blavosa, així com una espasa, normalment acabada en una [[empunyadura]] [[or|daurada]] o [[plata|platejada]]. En els banquets o recepcions d'ambaixadors portava imponents espases enjoiades. No obstant això:

{{Cita|Les vestimentes estranyes, por boniques que fossin, les desestimava, de tal manera que tan sols un cop, a petició del pontífex Adrià, i un altre a precs del Lleó, es vestí la llarga túnica i la clàmide i emprà el calçat a l'ús romà.<ref name="Einhard"/>}}

En les festivitats importants portava [[diadema]] i vestia amb roba brodada i enjoiada; en aquestes ocasions la seva capa incloïa una [[sivella]] daurada. No obstant això, Einhard afirma que el monarca franc menyspreava la roba ostentosa, vestint-se normalment al mode plebeu.

== Família ==
=== Avantpassats ===
{{ahnentafel-compact5
|style=font-size: 90%; line-height: 110%;
|border=1
|boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0;
|boxstyle_1=background-color: #fcc;
|boxstyle_2=background-color: #fb9;
|boxstyle_3=background-color: #ffc;
|boxstyle_4=background-color: #bfc;
|boxstyle_5=background-color: #9fe;
|1= 1. '''Carlemany'''
|2= 2. [[Pipí el Breu]]
|3= 3. [[Bertrada de Laon]]
|4= 4. [[Carles Martell]]
|5= 5. [[Rotruda (esposa de Carles Martell)|Rotruda]]
|6= 6. [[Caribert de Laon]]
|7= 7. [[Gisela de Laon]]
|8= 8. [[Pipí d'Heristal]]
|9= 9. [[Alpaida]]
|12= 12. [[Martí de Laon]]
|16= 16. [[Ansegisel]]
|17= 17. [[Begga]]
|24= 24. [[Ansegisel]] (=16)
|25= 25. [[Begga]] (=17)
}}

=== Núpcies i descendents ===
Carlemany engendrà vint fills amb vuit de les seves deu mullers i [[concubines]] conegudes.

* Amb [[Amaldruda]] mantingué la seva primera relació, la naturalesa de la qual se sol descriure com un [[concubina]]t, un matrimoni legal o un ''[[friedelehe]]''.<ref group=NOTES>El biògraf de Carlemany, [[Einhard]], l'anomena «concubina» (''Vita Karoli Magni'', cap. 20) i Pau Warnefred ''el Diaca'' menciona el naixement de Pipí ''el Geperut'' «abans del matrimoni legal», mentre que una carta del [[papa Esteve III]] fa referència al fet que Carlemany i el seu germà [[Carloman I|Carloman]] ja estaven casat i els aconsella no deixar a ses esposes. Alguns historiadors, com [[Pierre Riché]] (''The Carolingians'', pag. 86), respecten la descripció d'Einhard i designen a Amaldruda com a concubina; altres, com Dieter Hägemann (''Karl der Große. Herrscher des Abendlands'', pàg. 82f), la consideren muller de ple dret; un tercer grup adopten la idea que la relació entre ambdós era «més que un concubinat i menys que un matrimoni», descrivint-la com una ''[[friedelehe]]'', una forma de matrimoni simple de dissoldre i que no era reconeguda per l'Església, com Russell Chamberlin (''The Emperor Charlemagne'', pàg. 61.). Dit tipus de relació es trobava en conflicte entre el matrimoni cristià i els conceptes germànics més flexibles</ref> D'aquesta unió nasqueren dos fills:
** [[Alpaida]], que esdevingué comtessa de [[Tolosa]].<ref name="Treffer">Gerd Treffer, ''Die französischen Königinnen. Von Bertrada bis Marie Antoinette (8.-18. Jahrhundert)'' [http://www.mittelalter-genealogie.de/karolinger_familie_karls/himiltrud_frankenkoenigin_769.html pàg. 30]</ref>
** [[Pipí el Geperut]] (c. 769 - 811)
* El [[770]] es casà a [[Magúncia]], amb la filla del rei [[Longobards|llombard]] [[Desideri d'Ístria|Desideri]], [[Desiderata de Llombardia]] (a vegades Desiderata d'Itàlia); s'hi casà per evitar lluites amb el seu germà i amb els longobards. En morir Carloman (771), Carles la repudià.
* El [[771]] es casà amb [[Hildegarda de Vintzgau|Hildegarda]] (757 o 758-783). De la qual en tingué nou fills:
** [[Carles el Jove]] (vers 772 - [[4 de desembre]] de [[811]]). Duc de Maine, i coronat rei dels [[francs]] el [[25 de desembre]] de [[800]].
** [[Pipí d'Itàlia|Carloman]], rebatejat com a Pipí (abril de 773 - [[8 de juliol]] de 810). Rei d'Itàlia.
** Adalhaid (774). Nasqué mentre els seus pares eren a la campanya a Italia. se'l envià cap a França però morí abans d'arribar a [[Lió]].
** [[Rotruda (filla de Carlemany)|Rotruda]] (o Hruodrud) (775 - [[6 de juliol]] de 810)
** [[Lluís I el Pietós|Lluís]] (778 - [[20 de juny]] de 840). Bessó de Lotari. Coronat [[Rei d'Aquitània]] (781), [[Emperador d'Occident|sacre emperador romà]] ([[813]]) i emperador ''senior'' ([[814]]).
** Lotari (778 - [[6 de febrer]] de 779/780). Bessó de Lluís. Morí a sa infantesa.<ref>«Per ella [Hildegarda] Carlemany tingué quatre fills i quatre filles, segons Pau el Diaca: un dels fills, el bessó de Lluís, anomenat Lotari, morí quant era un nadó i no es mencionat en els texts de [[Einhard]]; dues de les filles, Hildegarda i Adelhaida, moriren quan eren nadons, de manera que Einhard sembla errar en un dels seus noms, si es que no hi hagué realment cinc filles». Thorpe, Lewis, ''Two Lives of Charlemagne'', p.185</ref>
** Berta (779 - 826)
** Gisela (781 - 808)
** Hildegarda (782 - 783)
* Al [[784]] es casà amb [[Fastrada de Francònia]]. Fruit d'aquest matrimoni nasqueren:
** [[Teodrada]] (784 - ?), [[abadessa]] d'[[Argenteuil]].
** [[Hiltruda]] (787 - ?)
* La seva última esposa fou [[Liutgarda]], amb la qui es casà el [[794]]. Sense cap descendent d'aquest matrimoni.

Entre els fills il·legítims fruits de concubinats coneguts de Carlemany, s'hi troba:
* La seva primera concubina coneguda fou [[Gersuinda]]. Amb qui tingué:
** Adeltruda (774 - ?)
* La seva segona concubina coneguda fou [[Madelgarda]]. Amb qui tingué:
** Rutilda (775 - 810), [[abadessa]] de [[Faremoutiers]]
* La seva tercera concubina coneguda fou [[Amaltruda]] de Vienne. Amb qui tingué:
** [[Alpaida]] (n.794)
* La seva quarta concubina coneguda fou '''Regina'''. Amb qui tingué:
** [[Drogó de Metz|Drogó]] (801 - 855). [[Arquebisbe]] de [[Metz]] des de 823 i [[abat]] de [[Luxeuil]].
** [[Hug (fill de Carlemany)|Hug]] (802 - 844), [[arxicanceller]] de l'imperi.
* La seva cinquena concubina coneguda fou [[Adelinda]]. Amb qui tingué:
** [[Richbod]] (805 - 844). [[Abat]] de [[Saint-Riquier]].
** Teodoric (807 - ?)

=== Carles i la relació amb els seus fills ===
Carles, com era tradició entre els monarques i majordoms del passat, començà a nomenar als seus fills per a ocupar els càrrecs de major importància durant el primer període de pau que travessà el seu regnat ([[780]]-[[782]]). Havent estat ungits pel papa, feu reis els fills més joves ([[781]]): [[Pipí d'Itàlia|Carloman]] prengué la ''[[Corona de Ferro]]''<ref group=NOTES>La Corona de ferro és una antiga corona emprada per a coronar el rei d'[[Itàlia]] fins al {{segle|XIX}}. Carlemany l'havia ostentada per primer cop l'any [[774]].</ref> i el nom de «Pipí» en ser nomenat [[rei d'Itàlia]]; [[Lluís I el Pietós|Lluís]] fou nomenat [[rei d'Aquitània]]. Carlemany ordenà que ambdós es criessin en el coneixement dels costums dels seus regnes, a la vegada que atorgava als seus regents cert control sobre els territoris. No obstant això, tot i que els dos joves tingueren l'esperança d'heretar el regne algun dia, el poder restà sempre en mans del seu pare.
[[Fitxer:Karlsschrein front side left.jpg|miniatura|Sarcòfag de Carlemany a la Catedral d'Aquisgrà.]]
Carlemany no tolerà cap tipus d'insubordinació per part dels seus fills: l'any [[792]] desterrà [[Pipí el Geperut]] a conseqüència d'una revolta en què va participar.

En arribar a la majoria d'edat, els fills del monarca combateren en nom seu en molts conflictes. Pipí s'enfrontà amb els [[Àvars de Pannònia|àvars]], i també amb els ''beneventani'' i amb els [[eslaus]] del nord. Lluís es posicionà al front de [[Gòtia]] i, almenys en una ocasió, es dirigí cap al sud d'Itàlia per tal d'enfrontar-se amb el duc de Benevent, Lluís [[setge de Barcelona (801)|assetjà Barcelona]] el 801.

L'actitud de Carlemany vers les seves filles ha estat motiu de gran controvèrsia; les mantingué sota el seu sostre i es negà a permetre que es casessin, probablement a fi d'evitar l'establiment de subbranques familiars que poguessin rebel·lar-se contra la principal. Tot i això els permeté mantenir relacions extramatrimonials, arribant a honorar els concubins, i guardà gran afecte als fills bastards que engendraven. Després de la seva mort, el seu fill [[Lluís I el Pietós|Lluís]] les desterrà de la cort i les envià a convents triats pel pare.

== Llegat ==
El sistema va funcionar bé en vida de Carlemany, gràcies a la seua mà de ferro, però una vegada mort, el seu fill i successor, [[Lluís el Pietós]], va ser incapaç de contenir la desintegració de l'imperi, que es dividiria definitivament pel [[Tractat de Verdun]], l'any [[843]].

=== Llegendes ===
L'empremta de les gestes de Carlemany va ser intensa i potent, en part gràcies a la seva canonització, i així a la [[Catalunya Vella]] es conserven força llegendes d'[[Conquesta carolíngia d'Hispània|aquest període]]. Una d'aquestes històries diu que [[Jaume el Major|Sant Jaume]] va interferir en la conquesta en favor de Carlemany, i així va construir un camí a través dels Pirineus perquè els seus exèrcits poguessin arribar fàcilment a [[Espanya (geografia)|Espanya]] a combatre els sarraïns. Aquest camí, segons la llegenda, és la [[Via Làctia]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Amades |nom=Joan |títol=Costumari català |pàgines=74 |lloc=Barcelona |volum=Volum I (hivern) | editorial=Edicions 62 |any=1982|enllaçautor=Joan Amades}}</ref>

==== L'espasa de Carlemany ====
Explica la llegenda que un dia d'hivern que va nevar a Girona, Carlemany va decidir pujar a dalt del campanar de la [[Catedral de Girona]] (Catedral romànica de la qual encara es conserva el campanar que té el nom popular de Torre de Carlemany) per contemplar el paisatge de la ciutat nevada. Un cop estava a dalt del campanar li va caure l'espasa (anomenada Montjoie) que portava al mig del claustre. Carlemany va fer que els soldats busquessin l'espasa entre la neu que cobria el claustre però no la van trobar. La llegenda explica que l'espasa va caure de punta i es va enfonsar a la Terra a causa de la força que portava. Actualment la seva espasa encara continua enfonsant-se per l'interior de la terra fins que un dia arribarà al centre. Quan això passi la Terra es partirà en dues parts i serà la fi del món.<ref name="pedresdegirona">{{Ref-web|url= http://www.pedresdegirona.com/carlemany_2.htm|títol=Pedres de Girona| consulta=2017-07-28}}</ref>

==== La cadira de Carlemany ====
[[Fitxer:Cadira original de Carlemany.jpg|miniatura|Cadira original de Carlemany. Imatge extreta de: Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)<ref>{{Ref-web|url= http://sgdap.girona.cat/fotoweb/Grid.fwx?archiveId=5002&SF_LASTSEARCH=narcla&SF_FIELD1_GROUP=1&SF_GROUP1_BOOLEAN=and&SF_FIELD1_MATCHTYPE=all&SF_FIELD1=cadira+carlemany&SF_SEARCHINRESULT=0&SF_GROUP2_BOOLEAN=and&SF_GROUP2_FIELD=FQYFT&SF_FIELD2_GROUP=2&SF_FIELD2_MATCHTYPE=exact&SF_FIELD2_BOOLEAN=and&SF_FIELD2=&SF_FIELD3_MATCHTYPE=exact&SF_FIELD3_BOOLEAN=and&SF_FIELD3_GROUP=1&SF_FIELD3=&doSearch=Ir#Preview4|títol=Tot - Ajuntament de Girona| consulta=2017-07-28|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20170728194029/http://sgdap.girona.cat/fotoweb/Grid.fwx?archiveId=5002&SF_LASTSEARCH=narcla&SF_FIELD1_GROUP=1&SF_GROUP1_BOOLEAN=and&SF_FIELD1_MATCHTYPE=all&SF_FIELD1=cadira+carlemany&SF_SEARCHINRESULT=0&SF_GROUP2_BOOLEAN=and&SF_GROUP2_FIELD=FQYFT&SF_FIELD2_GROUP=2&SF_FIELD2_MATCHTYPE=exact&SF_FIELD2_BOOLEAN=and&SF_FIELD2=&SF_FIELD3_MATCHTYPE=exact&SF_FIELD3_BOOLEAN=and&SF_FIELD3_GROUP=1&SF_FIELD3=&doSearch=Ir#Preview4|arxiudata=2017-07-28}}</ref>]]
La «cadira de Carlemany» és un seient episcopal que es troba a darrere l'altar major de la Catedral de Girona. Es tracta d'un setial de marbre dels Pirineus del {{segle|XI}}, d'estructura cúbica que procedeix de l'antic temple romànic. Explica la llegenda que quan una parella s'assenta junta a la cadira abans d'un any es casaran. Però si s'asseu una persona sola no es casarà mai. Per aquest motiu aquesta és la cadira del Bisbe i també hi feien asseure els seminaristes, ja que així segur que es convertien en capellans. La cadira original es troba a l'interior de la [[Catedral de Girona]], però una còpia d'aquesta també es pot veure al [[Museu d'Història de Girona]].<ref name="pedresdegirona"/>

El respatller i els braços de la cadira tenen forma arrodonida i estan decorats amb poms de forma cònica invertida. La part exterior del setial està decorada amb formes arquitectòniques i vegetals, on també es combinen amb els símbols dels [[Quatre Evangelistes|quatre evangelistes]]: l'àngel (Sant Mateu), el lleó (Sant Marc), l'àguila (Sant Joan) i el brau (Sant Lluc) a la part davantera dels braços. A la part posterior del respatller es poden observar un conjunt de figures que representen un bisbe amb gremial, acompanyat d'un clergue amb capa pluvial i un diaca que li sosté el bàcul, i dos acòlits amb cirials. Aquesta part posterior de la cadira no va ser esculpida fins al 1347 quan va ser col·locat al presbiteri gòtic que ocupa actualment.<ref>{{Ref-web|url= http://www.pedresdegirona.com/carlemany_2.htm|títol=Pedres de Girona| consulta=2017-08-01}}</ref>

=== Música ===
Són molts els compositors que han dedicat obres a aquest personatge. Entre ells, el compositor [[Robert Stoepel]] li va dedicar l'òpera ''[[Charlemagne]]''.

== Culte ==
{{article principal|Sant Carlemany}}
En [[1165]] Carlemany va ser proclamat [[sant]] per l'[[antipapa]] [[Pasqual III]], per ordre de l'emperador [[Frederic Barba-roja]]. Hi hagué reticències a la canonització, car la vida privada de l'emperador no havia estat un model de virtuts i, a més, va ser ordenada per un antipapa, motiu pel qual no va perdurar gaire: el 1179 es van revocar els decrets de l'antipapa.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bassegoda i Pineda|nom = Enric|article = Carlemany no va conquerir Girona: les llegendes sobre l'arribada de Carlemany van servir per prestigiar els monestirs.|publicació = Revista de Girona|url = http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/205896/274434|data = 2010|pàgines = 40|volum = volum 261}}</ref> El culte, fora de l'àmbit germànic, no va tenir gaire difusió. Va arribar, però, a [[Girona]], on el 1345 el bisbe [[Arnau de Montrodon]] va introduir la celebració de '''Sant Carlemany'''. La veneració litúrgica no va durar gaire, però la devoció popular s'hi va mantenir, essent invocat per coixos, cecs i leprosos. Es venerava, a la [[catedral de Girona]], la imatge anomenada de '''Sant Carlemany''', que en realitat era un retrat de [[Pere el Gran]] esculpit per [[Jaume Cascalls]] que actualment es troba al Museu de la Catedral.<ref>{{Ref-web|url = http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/02/goigs-al-beat-carlemany-catedral-de.html|títol=Goigs al beat Carlemany. Catedral de Girona| consulta = 2015}}</ref><ref name="Amades">{{ref-llibre|cognom=Amades |nom=Joan |títol=Costumari català |pàgines=607-608 |lloc=Barcelona |volum=Volum I (hivern) | editorial=Edicions 62 |any=1982|enllaçautor=Joan Amades}}</ref>

Tot i això, el culte continuà i va ser confirmat per [[Benet XIV]], la qual cosa és equivalent a una [[beatificació]]. Avui en dia, el culte a Carlemany es manté com a local a la diòcesi d'Aquisgrà, i és permès també als [[Grisons]].<ref>''Bibliotheca Sanctorum'', Vol. III.</ref> La festivitat se celebra el [[28 de gener]].<ref name="Amades"/>

== Notes ==
{{Refbegin}}
<references group=NOTES/>
{{Refend}}

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* Marqués, J.M: Cartoral dit de Carlemany del bisbe de Girona. Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris números 1 i 2. Barcelona, 1993.
* ''Llegendes i Misteris de Girona'', de Carles Vivó Quaderns de la Revista de Girona,24. Diputació de Girona Novembre 1989. {{ISBN|84-8637-760-9}}
* Bassegoda i Pineda, Enric «[http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/205896/274434 Carlemany no va conquerir Girona: les llegendes sobre l'arribada de Carlemany van servir per prestigiar els monestirs.]». ''[[Revista de Girona]]'', volum 261, 2010, pàg. 40.

== Vegeu també ==
* [[Diploma de Carlemany del juny del 799]]
* [[Capitular de Villis]]
* [[Concili d'Urgell]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.catradio.cat/audio/100834/15---Carlemany En guàrdia! 15 - Carlemany] {{ca}}

{{Projectes germans}}
{{carolingis}}
{{SacreImperi}}

{{Autoritat}}
{{1000 Biografies}}

{{ORDENA:Carlemany}}
[[Categoria:Beatificats laics]]
[[Categoria:Beats belgues]]
[[Categoria:Emperadors carolingis]]
[[Categoria:Persones commemorades per l'Església Evangèlica en Alemanya]]
[[Categoria:Reis carolingis|Reis Carolingis]]
[[Categoria:Reis dels llombards]]
[[Categoria:Morts a Aquisgrà]]
[[Categoria:Religiosos francs]]
[[Categoria:Religiosos catòlics]]
[[Categoria:Polítics belgues]]