Carles Grandó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles Grandó
Charles Grando dessin de S. Molins.JPG
Biografia
Naixement 30 març 1889
Tuïr
Mort 8 abril 1975 (86 anys)
Perpinyà
  Majoral du Félibrige Tradueix 

1930 – 1975 – Jean Nayrou →
Activitat
Ocupació Poeta
Modifica les dades a Wikidata

Carles Grandó (Tuïr, 30 de març del 1889 - Perpinyà, 8 d'abril del 1975) fou narrador, dramaturg i poeta, i un dels activistes més destacats i importants de la recuperació del català a la Catalunya del Nord a inicis del segle xx. També escrigué la lletra de nombroses sardanes. Fou el germà del poeta i escriptor en francès, Renat Grandó, i oncle de l'escriptor, periodista i cineasta René Grando.

A més de la seva activitat literària, Carles Grandó fou secretari general de la Societat d'Estudis Catalans (entre 1915 i 1921) i responsable de la revista la Revue Catalane. Col·laborà a la revista L'Instant -revue franco-catalane. També va ser membre de la Colla del Rosselló, membre d'honor del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC) i un dels membres fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (1924).[1]

Obra[modifica]

Filologia[modifica]

  • El català al Rosselló monografia dialectal premiada per la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans el 1917.
  • Elements d'ortografia catalana Ed. Tramontane (1923).
  • Vocabulari rossellonès en la Miscel·lània Fabra, Institut d'Estudis Catalans, Coni editor, Buenos Aires (1943).

Poesia[modifica]

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[3]

  • Jo sé una llengua... (1917)
  • Els camps rojos (1917)
  • Cants de la Rassa. L'Avia; Or i sang; Llegenda (1920)
  • Casolanes (1922)
  • Nit d'Agost (1926)
  • Nit de Setembre (1926)
  • Ramellet (1926)
  • Marina (1926)
  • Acolliment (1931) (Premi extraordinari dels Mantenidors)[4]
  • El padrí (1931)

Teatre[modifica]

  • Amos i domèstics (1 acte) ed. Pique, Perpinyà (comèdia, (1912? o 1913)
  • Aqueixa mainada (1 acte) Edició Comet, Perpinyà (comèdia, 2 edicions (1912? o 1913) («exemplar digitalitzat».)
  • L'àvia (comèdia musical (2 quadres) música de Renat Manyach amb pròleg musical d'Enric Morera, Ed. Tramontane, Perpinyà (1962? o 1913)

Prosa: contes i monòlegs[modifica]

  • Fariboles (1917) - quadern de monòlegs i proses, Ed. Comet, Perpinyà.
  • Gatimells (1918) - quadern de notes de folklore i de conferències, Ed. Comet, Perpinyà.
  • Rossellonenques (1930) - Ed. La Novela Nova, Barcelona (N° 50).

Folklore i diversos[modifica]

  • Les cris de la rue 3 edicions : Comet, Barrière (Renaissance catalane). («exemplar digitalitzat».)
  • Les Chants du terroir (Rosselló) amb música i adaptació frances, dues edicions, Clairac, Aurillac.
  • Les superstitions médicales en Roussillon, Ed. Comet. La Gazette Médicale (1912).
  • Diferents chors i sardanes:
  • L'àvia, La sardana gran, Estiuenca. Mus. d'Enric Morera, Ed. Ibèria, Barcelona.
  • Juntes les mans. Mus. de Borgunyó, New-York. Diverses fantasies i cançons (Música de A. Batlle, Gabrielle Dimon Baille, R. Manyach, Renat Llech-Walter, Jordi Barthès, Abat Millasseau, Canonge L. Vergès, Calcet, Josep Fontbernat, Dr Billard. etc)

Referències[modifica]

  1. «Carles Grandó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Abrams, D. Sam «'No passareu!'». Cultura (El Punt Avui), 12-12-2014, p. 32.
  3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
  4. La Vanguardia, dimarts 5 maig 1931

Bibliografia[modifica]