Carles Grandó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles Grandó
Charles Grando dessin de S. Molins.JPG
modifica
Biografia
Naixement30 març 1889 modifica
Tuïr (Rosselló) modifica
Mort8 abril 1975 modifica (86 anys)
Perpinyà (Rosselló) modifica
Majoral du Félibrige (en) Tradueix
1930 – 1975 – Jean Nayrou → modifica
Activitat
OcupacióPoeta modifica

Carles Grandó (Tuïr, 30 de març del 1889 - Perpinyà, 8 d'abril del 1975) fou narrador, dramaturg i poeta, i un dels activistes més destacats i importants de la recuperació del català a la Catalunya del Nord a inicis del segle xx. També escrigué la lletra de nombroses sardanes. Fou el germà del poeta i escriptor en francès, Renat Grandó, i oncle de l'escriptor, periodista i cineasta René Grando.

A més de la seva activitat literària, Carles Grandó fou secretari general de la Societat d'Estudis Catalans (entre 1915 i 1921) i responsable de la revista la Revue Catalane. Col·laborà a la revista L'Instant -revue franco-catalane. També va ser membre de la Colla del Rosselló, membre d'honor del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC) i un dels membres fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (1924).[1]

Obra[modifica]

Filologia[modifica]

  • El català al Rosselló monografia dialectal premiada per la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans el 1917.
  • Elements d'ortografia catalana Ed. Tramontane (1923).
  • Vocabulari rossellonès en la Miscel·lània Fabra, Institut d'Estudis Catalans, Coni editor, Buenos Aires (1943).

Poesia[modifica]

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[3]

  • Jo sé una llengua... (1917)
  • Els camps rojos (1917)
  • Cants de la Rassa. L'Avia; Or i sang; Llegenda (1920)
  • Casolanes (1922)
  • Nit d'Agost (1926)
  • Nit de Setembre (1926)
  • Ramellet (1926)
  • Marina (1926)
  • Acolliment (1931) (Premi extraordinari dels Mantenidors)[4]
  • El padrí (1931)

Teatre[modifica]

  • Amos i domèstics (1 acte) ed. Pique, Perpinyà (comèdia, (1912? o 1913)
  • Aqueixa mainada (1 acte) Edició Comet, Perpinyà (comèdia, 2 edicions (1912? o 1913) («exemplar digitalitzat».)
  • L'àvia (comèdia musical (2 quadres) música de Renat Manyach amb pròleg musical d'Enric Morera, Ed. Tramontane, Perpinyà (1962? o 1913)

Prosa: contes i monòlegs[modifica]

  • Fariboles (1917) - quadern de monòlegs i proses, Ed. Comet, Perpinyà.
  • Gatimells (1918) - quadern de notes de folklore i de conferències, Ed. Comet, Perpinyà.
  • Rossellonenques (1930) - Ed. La Novela Nova, Barcelona (N° 50).

Folklore i diversos[modifica]

  • Les cris de la rue 3 edicions : Comet, Barrière (Renaissance catalane). («exemplar digitalitzat».)
  • Les Chants du terroir (Rosselló) amb música i adaptació frances, dues edicions, Clairac, Aurillac.
  • Les superstitions médicales en Roussillon, Ed. Comet. La Gazette Médicale (1912).
  • Diferents chors i sardanes:
  • L'àvia, La sardana gran, Estiuenca. Mus. d'Enric Morera, Ed. Ibèria, Barcelona.
  • Juntes les mans. Mus. de Borgunyó, New-York. Diverses fantasies i cançons (Música de A. Batlle, Gabrielle Dimon Baille, R. Manyach, Renat Llech-Walter, Jordi Barthès, Abat Millasseau, Canonge L. Vergès, Calcet, Josep Fontbernat, Dr Billard. etc)

Referències[modifica]

  1. «Carles Grandó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Abrams, D. Sam «'No passareu!'». Cultura (El Punt Avui), 12-12-2014, p. 32.
  3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
  4. La Vanguardia, dimarts 5 maig 1931

Bibliografia[modifica]