Carles Grandó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarles Grandó

Caricatura de Charles Grando dibuixada per S. Molins (1919) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles Pierre Grando Modifica el valor a Wikidata
30 març 1889 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 1975 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Majoral del Felibritge
1930 – 1975 – Jean Nayrou →
Secretari general Societat d'Estudis Catalans
1915 – 1921 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCatalà septentrional Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, bookkeeper (en) Tradueix, felibre, filòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansRené Grando Modifica el valor a Wikidata

Carles Grandó (Tuïr, 30 de març del 1889 - Perpinyà, 8 d'abril del 1975) fou narrador, dramaturg i poeta, i un dels activistes més destacats i importants de la recuperació del català a la Catalunya del Nord a inicis del segle xx. També escrigué la lletra de nombroses sardanes. Fou el germà del poeta i escriptor en francès, Renat Grandó, i oncle de l'escriptor, periodista i cineasta René Grando.

A més de la seva activitat literària, Carles Grandó fou secretari general de la Societat d'Estudis Catalans (entre 1915 i 1921) i responsable de la revista la Revue Catalane. Col·laborà a la revista L'Instant -revue franco-catalane. També va ser membre de la Colla del Rosselló, membre d'honor del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC) i un dels membres fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (1924).[1]

Obra[modifica]

Filologia[modifica]

  • El català al Rosselló monografia dialectal premiada per la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans el 1917.
  • Elements d'ortografia catalana Ed. Tramontane (1923).
  • Vocabulari rossellonès en la Miscel·lània Fabra, Institut d'Estudis Catalans, Coni editor, Buenos Aires (1943).

Poesia[modifica]

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[3]

  • Jo sé una llengua... (1917)
  • Els camps rojos (1917)
  • Cants de la Rassa. L'Avia; Or i sang; Llegenda (1920)
  • Casolanes (1922)
  • Nit d'Agost (1926)
  • Nit de Setembre (1926)
  • Ramellet (1926)
  • Marina (1926)
  • Acolliment (1931) (Premi extraordinari dels Mantenidors)[4]
  • El padrí (1931)

Teatre[modifica]

  • Amos i domèstics (1 acte) ed. Pique, Perpinyà (comèdia, (1912? o 1913)
  • Aqueixa mainada (1 acte) Edició Comet, Perpinyà (comèdia, 2 edicions (1912? o 1913) («exemplar digitalitzat».)
  • L'àvia (comèdia musical (2 quadres) música de Renat Manyach amb pròleg musical d'Enric Morera, Ed. Tramontane, Perpinyà (1962? o 1913)

Prosa: contes i monòlegs[modifica]

  • Fariboles (1917) - quadern de monòlegs i proses, Ed. Comet, Perpinyà.[5]
  • Gatimells (1918) - quadern de notes de folklore i de conferències, Ed. Comet, Perpinyà.
  • Rossellonenques (1930) - Ed. La Novela Nova, Barcelona (N° 50).

Folklore i diversos[modifica]

  • Les cris de la rue 3 edicions: Comet, Barrière (Renaissance catalane). («exemplar digitalitzat».)
  • Les Chants du terroir (Rosselló) amb música i adaptació frances, dues edicions, Clairac, Aurillac.
  • Les superstitions médicales en Roussillon, Ed. Comet. La Gazette Médicale (1912).
  • Diferents chors i sardanes:
  • L'àvia, La sardana gran, Estiuenca. Mus. d'Enric Morera, Ed. Ibèria, Barcelona.
  • Juntes les mans. Mus. de Borgunyó, New-York. Diverses fantasies i cançons (Música de A. Batlle, Gabrielle Dimon Baille, R. Manyach, Renat Llech-Walter, Jordi Barthès, Abat Millasseau, Canonge L. Vergès, Calcet, Josep Fontbernat, Dr Billard. etc)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]