Carles Marquès i Virgili
 Tarragona, 17 de desembre del 2019 (Foto: Carme Canyelles) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Carles Marquès i Virgili 30 agost 1962  (61 anys)Tarragona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Periodista i escriptor |
| Lloc web | sites.google.com… |
Carles Marquès i Virgili (Tarragona, 30 d'agost de 1962) periodista i escriptor, s'ha dedicat també a la gestió cultural.[1]
Biografia[modifica]
Va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (1980-1985). Va publicar els primers articles al novembre de l'any 1980 al Diari de Barcelona.[2] Ha treballat de redactor i guionista a diversos mitjans i institucions com ara El Periódico de Catalunya (1983-1985),[3] Televisió Espanyola (1985-1992), el diari Avui (1992-1995) i Catalunya Ràdio (1997-2004),[4] fent especial atenció als temes culturals.[5]
El 2006 va esdevenir assessor i director de comunicació del conseller primer de la Generalitat de Catalunya.[6] També ha escrit i dirigit obres de teatre, i és autor de contes i de llibres de divulgació basats en el territori. Com a actor radiofònic, ha participat en diversos programes com la sèrie 1714, de Catalunya Ràdio, basada en la trilogia del mateix títol d'Alfred Bosch, o Maleït telèfon i l'infantil Patim, patam, patum, ambdós de Catalunya Cultura.
En el camp de l'humor, va ser guionista del programa El món s'acaba (1997-2004), dirigit per Xavier Graset, a Catalunya Ràdio[4] i va col·laborar en la revista d'humor políticament incòmode Angelitos negros (1999), que dirigia l'humorista gràfic Alfons López.[7]
Del 2007 al 2016 ha dirigit el CaixaForum Tarragona[8] i a partir del novembre del 2021 ha presentat una secció de llibres i teatre al programa Som-hi de la televisió local del Camp de Tarragona TAC12.[9]
Teatre[modifica]
En els darrers anys ha desenvolupat projectes teatrals vinculats a la ciutat de Tarragona, com ara una obra inspirada en el personatge històric d'Antoine de Sartine, polític francès nascut a Barcelona (1729) i mort a Tarragona (1801), obra estrenada el 20 de maig de 2016 al Teatre Tarragona,[10] amb l'actor Raimon Molins, la soprano Alba Rosa Forasté, la formació musical Camerata XXI i la direcció de Marc Chornet. També ha escrit i dirigit un musical jove amb cançons del grup tarragoní Els Pets, que es va estrenar el 13 de juny de 2015 al Teatre Metropol.[11]
El 19 de maig de 2021 es va representar una lectura teatral de la seva obra Ni morir us fa viure? al teatre El Magatzem de Tarragona,[12] amb direcció escènica de Míriam Alamany [13] i interpretació de la mateixa Míriam Alamany, Carles Martínez, Carme González i Ramon Vila.
El març de 2022 va estrenar amb l'humorista gràfic Napi una obra de radioteatre, Olla barrejada, a les emissores de ràdio de la Xarxa al Camp de Tarragona.[14]
Obres destacades[modifica]
- Llibres de ficció
- Llibres de divulgació
- 2005 Tarragona, patrimoni humà (Menorca: Triangle Postals, 2005). Premi 2005 de la Generalitat de Catalunya al millor llibre editat de promoció turística. ISBN 978-84-8478-181-3
- 2009 Sitges, de blanca a multicolor (Menorca: Triangle Postals, 2009) ISBN 978-84-8478-333-6
- 2009Terres escrites, els camins de la llengua (Menorca: Triangle Postals, 2009) ISBN 978-84-8478-379-4
- 2009 Mira Barcelona (Menorca: Triangle Postals, 2009) ISBN 978-84-8478-413-5
- 2017 Tarragona, història viva (Menorca: Triangle Postals, 2017). ISBN 978-84-8478-759-4
- Teatre, radioteatre i guions
- 2001 Ningú t'estima tant com jo, guió dramàtic (radioteatre), emissora Catalunya Cultura[16]
- 2003 Humans i diversos[17]
- 2004 Guió del programa Dies de música de Catalunya Música. Menció de qualitat en els premis Ràdio Associació de Catalunya 2005[18]
- 2013 Sartine, «rei» de París[19]
- 2015 30 anys, bon dia![11]
- 2016 Un regne sense nom
- 2021 Ni morir us fa viure?
- 2022 Olla barrejada (radioteatre), emissores de ràdio de la Xarxa al Camp de Tarragona.
- 2022 Un concert memorable, versió teatral de la novel·la del mateix títol de Berta Jardí.[20]
Bibliografia[modifica]
- Marquès, Carles «El Camp de Tarragona, la frontera de l'èxit. Catalanisme, cosmopolitisme, mediterraneïtat i modernitat a la segona àrea metropolitana de Catalunya». Revista de Catalunya, 294, Abril 2016. ISSN: 0213-5876.
Referències[modifica]
- ↑ KM11 (Valls: Cossetània, 2013), p. 59
- ↑ Marquès i Virgili, Carles «La falta de organización puede dejarnos sin turismo». Diario de Barcelona, 11-11-1980.
- ↑ «Hemeroteca» (en castellà). El Periódico de Catalunya. Arxivat de l'original el 21 de maig 2013. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑ 4,0 4,1 AA. VV.. El món s'acaba. Com superar el 2000. Barcelona: Columna, 1999. ISBN 978-84-8300-716-7.
- ↑ Salvat, Jordi «Carles Marquès: la frontera fina entre el periodisme i la cultura». Diari de la Torre, Març 2013.
- ↑ «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 31-03-2006. [Consulta: 18 abril 2015].
- ↑ Angelitos negros, la revista de humor políticamente incómodo. Núm. 1. Primavera 1999. Barcelona
- ↑ «La contribució cultural del CaixaForum Tarragona». Fet a Tarragona, 04-12-2012. [Consulta: 18 abril 2015].
- ↑ «Programa Som-hi». TAC12. [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ Filella, Carina «Carles Marquès estrena obra al Teatre Tarragona». El Punt Avui, 20-05-2016.
- ↑ 11,0 11,1 Filella, Carina «Un espectacle de teatre musical per celebrar trenta anys d'Els Pets, a Tarragona». El Punt Avui, 15-05-2015, pàg. 47.
- ↑ «LLETRES. ‘Ni morir us fa viure?’ de Carles Marquès». Tarragona Ràdio / Miguel González, 18-05-2021. [Consulta: 17 maig 2022].
- ↑ «Míriam Alamany». Núvol.com. [Consulta: 17 maig 2022].
- ↑ «‘Carrer Major’ aposta pel radioteatre amb ‘Olla barrejada’». Ràdio Ciutat Tarragona - Adrià Recasens, 01-10-2021. [Consulta: 17 maig 2022].
- ↑ Capbreu. 322 microrelats. CreateSpace Independent Publishing Platform, 20 d'abril del 2016, p. 146. ISBN 978-1514761502.
- ↑ «'Ningú t'estima tant com jo' (Programa 'Maleït telèfon')». Catalunya Ràdio. [Consulta: 18 abril 2015].
- ↑ Salvat, Jordi «Entrevista a Carles Marquès». Més Tarragona, 28-05-2004, pàg. 8.
- ↑ «Cinquens premis Ràdio Associació». Ràdio Associació de Catalunya. [Consulta: 19 abril 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Monedero, Marta «L'altre Manuel Valls». Presència, 08-06-2014, pàg. 16-18.
- ↑ «Berta Jardí: narradora d’històries». [Consulta: 17 maig 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Seré breu - textos de creació curts
- Dues hores de tren - reflexions personals
- Materials reciclables - textos propis ja publicats