Vés al contingut

Carles Sastre i Benlliure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarles Sastre i Benlliure
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1955 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósindicalista, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMontserrat Tarragó i Domènech Modifica el valor a Wikidata
X: Carles_Sastre Modifica el valor a Wikidata

Carles Sastre i Benlliure (l'Hospitalet de Llobregat, 1955)[1] és un sindicalista i activista independentista català, antic militant de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i de Terra Lliure. Condemnat per pertinença a banda armada i per la coautoria de l'assassinat de Josep Maria Bultó.[2]

Trajectòria

[modifica]

En la seva època d'estudiant va militar al Front Nacional de Catalunya, i cap al 1973 va ingressar a EPOCA.[3] L'1 de juliol de 1977 fou detingut juntament amb Àlvar Valls, Montserrat Tarragó i Josep Lluís Pérez sota l'acusació d'haver-li posat la bomba al pit a l'empresari Josep Maria Bultó. Després de passar cinc mesos a la presó Model de Barcelona i a la presó de Segòvia se li va aplicar la Llei d'Amnistia espanyola de 1977 i fou alliberat el novembre del mateix any. Tanmateix, acte seguit el ministre espanyol Rodolfo Martín Villa va apel·lar i va intentar empresonar-los novament arran de l'atemptat d'EPOCA a Joaquim Viola el 25 de gener de 1978. Carles Sastre i els seus companys travessaren la frontera i ell marxà a París.[4] Des de la clandestinitat, Carles Sastre va participar en la creació de Terra Lliure quan es va dissoldre EPOCA el 1980 i va formar part de la seva direcció executiva.

El 19 de gener de 1985 fou detingut a Puigcerdà, per part de membres del grup segon de la Brigada Regional de Información de Barcelona, juntament amb Montserrat Tarragó i Jaume Fernàndez i Calvet.[5] El 30 de gener tots tres foren ingressats a la presó de Carabanchel després de denunciar tortures mentre eren a les dependències de la policia.[3] El 31 d'octubre de 1985 fou condemnat per l'Audiència Nacional a 48 anys de presó com a coautor de l'assassinat de Josep Maria Bultó el 9 de maig de 1977.[6][7] El desembre de 1986 fou absolt per falta de proves de l'assassinat de Joaquim Viola i la seva esposa,[8] tot i que el fill de Joaquim Viola els va reconèixer a ell i a Montserrat Tarragó com a dues de les persones que van entrar a casa.[9] En juliol de 1987 fou condemnat a 18 anys de presó més per pertinença a banda armada i tinença d'armes.[10] El Tribunal Constitucional espanyol va rebutjar el seu recurs d'empara.[11] Després de passar onze anys a les presons de Carabanchel, Sòria i Lleida, on va participar activament en el Col·lectiu de Presos de Terra Lliure, fou alliberat el 1996.

Carles Sastre ha estat el pres de Terra Lliure que més anys ha passat a la presó.[12] Posteriorment, ha realitzat tasques sindicals dins de la Intersindical-CSC, de la qual ha estat responsable d'acció sindical i, des d'abril de 2013[13] al juliol de 2020, secretari d'organització.[14][15][16] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 va formar part de les llistes de la CUP per la circumscripció electoral de Lleida en un lloc simbòlic.[17]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fitxa a Edicions El Jonc
  2. ↑ «Més 324 - Entrevista a Carles Sastre, exdirigent de Terra Lliure - 3Cat». CCMA, 16-12-2015. [Consulta: 24 febrer 2026].
  3. 1 2 Congost, Clara. «No em queixo, forma part del contracte». La Veu del País Valencià, 19-07-2016. [Consulta: 24 febrer 2026].
  4. ↑ «Àlvar Valls recapta fons per publicar les memòries de militància, presó i exili». Arxivat de l'original el 2015-01-05. [Consulta: 4 gener 2015].
  5. ↑ 1985 Detencions d'independentistes acusats de formar part de Terra Lliure a Llibertat.cat
  6. ↑ El independentista Carles Sastre, condenado a 30 años por el atentado contra Bultó El País, 31 d'octubre de 1985
  7. ↑ Per aquest assassinat ja n'havia estat condemnat Jaume Martínez i Vendrell i en fou acusat Manuel Viusà
  8. ↑ La Audiencia Nacional absuelve por falta de pruebas a los dos acusados del 'caso Viola' a El País, 11 de desembre de 1986
  9. ↑ El hijo de Viola reconoció a dos de los presuntos asesinos de su padre El País, 23 de setembre de 1986
  10. ↑ Tres miembros de Terra Lliure, condenados a fuertes penas a El País, 2 de juliol de 1987
  11. ↑ De la Cuadra, Bonifacio «El Constitucional rechaza el recurso de Sastre, condenado por el 'caso Bultó'». El País, 14-04-1987.
  12. ↑ «Carles Sastre, exmilitant de Terra Lliure: 'No em queixo, forma part del contracte'». Llibertat.cat. [Consulta: 13 juny 2023].
  13. ↑ «La Intersindical-CSC escull Carles Sastre com a nou secretari general». Ara, 06-04-2013. [Consulta: 24 febrer 2026].
  14. ↑ «Els qui hem viscut al ventre de la bèstia, no ens ha sorprès la violència de l'estat». Vilaweb, 08-12-2017. [Consulta: 24 febrer 2026].
  15. ↑ Picazo, Sergi. «Entrevista a Carles Sastre, dirigent de la Intersindical». Crític, 19-02-2019. [Consulta: 24 febrer 2026].
  16. ↑ Lillo, Manuel. «Cal paralitzar al màxim el país i penso que ho aconseguirem». El Temps, 17-10-2019. [Consulta: 24 febrer 2026].
  17. ↑ «La CUP presenta una llista arrelada al territori i d'activistes provinents dels moviments socials per a la Província de Lleida». Arxivat de l'original el 2015-01-05. [Consulta: 4 gener 2015].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Sastre i Benlliure
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_Sastre_i_Benlliure&oldid=37082385»