Carles d'Habsburg (Príncep d'Astúries)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles d'Habsburg
Alonso Sánchez Coello - Infant Don Carlos of Spain - Google Art Project.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juliol 1545 Modifica el valor a Wikidata
Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 1568 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (23 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Infants Modifica el valor a Wikidata
Duc de Montblanc
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Alcalá Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPríncep hereu Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip II de Castella Modifica el valor a Wikidata i Maria de Portugal i d'Habsburg Modifica el valor a Wikidata
GermansCaterina Micaela d'Espanya, Isabel Clara Eugènia d'Espanya, Dídac d'Habsburg, Ferran d'Habsburg, Felip III de Castella, Carles Llorenç d'Àustria i Maria d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarles V del Sacre Imperi Romanogermànic (avi patern)
Isabel de Portugal i d'Aragó (àvia paterna)
Joan III de Portugal (avi matern)
Caterina d'Habsburg (àvia materna) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Coat of Arms of the Prince of Asturias-Azur Label (1560-1578).svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7607228 Modifica el valor a Wikidata
Carles d'Habsburg, príncep d'Astúries, pintura de Alonso Sánchez Coello (Museu del Prado).

Carles d'Habsburg (Valladolid 1545 -va morir Madrid 1568), infant de Castella i príncep d'Astúries, Girona i Viana (1556-1568).

Orígens familiars[modifica]

Nasqué el 8 de juliol de 1545 a la cort reial de Valladolid sent el primer fill de l'infant, i hereu del regne, Felip II de Castella i la seva primera esposa, la infanta Maria de Portugal. Era nét per línia paterna de Carles I de Castella i Isabel de Portugal, i per línia materna de Manuel I de Portugal i de la princesa Maria d'Aragó. Així mateix també fou germà de pare del futur rei Felip III de Castella.

Príncep d'Astúries[modifica]

L'any 1556 va ser reconegut com a hereu al tron per les Corts de Castella i fou designat príncep d'Astúries, un cop el seu pare va esdevenir rei de Castella. Va ser educat a la Universitat d'Alcalà d'Henares al costat del germà de pare del rei Joan d'Àustria i Alexandre Farnesi. Va sofrir un accident a unes escales i es va fer mal al cap, fou operat d'urgència i aconseguí sobreviure. El 1562, després de recuperar-se, el seu pare el va nomenar president del Consell d'Estat, un intent infructuós per part d'aquest per fer-lo prendre contacte amb el govern de la nació, ja que els seus problemes mentals s'agreujaven.

Els Països Baixos[modifica]

Felip II va pensar a casar-lo amb Maria Estuart d'Escòcia, però finalment va rebutjar la idea. Carles d'Habsburg volia governar els Països Baixos com el seu pare li va prometre el 1559, però a causa de la seva incapacitat per governar i la forta resistència als Països Baixos contra la repressió del protestantisme per part de Castella, el seu pare va incomplir aquesta promesa.

Un dels líders als Països Baixos, el general flamenc i comte d'Egmont va tenir contacte a Madrid amb Carles el 1565, el qual estava pensant a escapar-se fins allà. L'infant castellà va confiar el seu pla al príncep d'Éboli, el qual va informar immediatament el rei. El 1566 el comte de Horne, Felip de Montmorency-Nivelle va va arribar a Madrid representant el general d'Egmont i també va tenir contacte amb el príncep. El duc d'Alba va posar a la presó més tard Felip de Montmorency, que va ser executat desprès de ser condemnat pel Tribunal dels Tumults, un tribunal d'excepció presidit pel mateix Alba. El príncep Carles va demanar ajuda a Joan d'Àustria per poder viatjar fins a Itàlia, i des d'allà als Països Baixos, però aquest també va informar al rei i el pla fou avortat.

Davant els excessos del seu fill i veient que la seva salut mental anava debilitant-se Felip II va manar el gener de 1568 tancar-lo a les seves estances sense rebre correspondència i amb limitada comunicació amb el món exterior. Hi va morir el 28 de juliol d'aquell mateix any.


Precedit per:
Felip d'Habsburg
Príncep d'Astúries
15561568
Escut del Príncep d'Astúries
Succeït per:
Ferran d'Habsburg
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles d'Habsburg