Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón

Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón

Biografia
Naixement	2 maig 1896 Sant Sebastià (Guipúscoa)
Mort	30 gener 1984 (87 anys) Madrid
Rector de la Universitat de Santiago de Compostel·la
1939 – 21 de setembre de 1942
← Felipe Gil Casares Luis Legaz Lacambra →
Procurador en Corts
7 de març de 1951 – 5 d'abril de 1951
← Armando Cotarelo Valledor
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Jurista
Partit	Partit Social Popular Confederació Espanyola de Dretes Autònomes Unión Regional de Derechas (en)
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1947–1984) Consell Nacional d'Educació (1941–) Tribunal de Garanties Constitucionals (1933–) Acción Española Institut d'Estudis d'Administració Local
Premis
Orde del Mèrit Civil Orde d'Alfons X el Savi Orde de la Corona d'Itàlia Orde de Sant Ramon de Penyafort
Llista Procurador a Corts 7 març 1951 – 8 abril 1951 Procurador a Corts 7 març 1951 – 5 abril 1951 ← Armando Cotarelo Valledor Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Director de l'Institut d'Estudis d'Administració Local 1940 – 1968 – Antonio Carro Martínez → Rector de la Universitat de Santiago de Compostela 1939 – 1942 Catedràtic d'universitat

Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón (Sant Sebastià 2 de maig de 1896 - Madrid, 30 de gener de 1984) fou un jurista espanyol, rector de la Universitat de Santiago de Compostel·la en la postguerra i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia

Fill d'Enrique Ruiz del Castillo i Blanca Catalán de Ocón y Gayola, estudià dret a la Universitat de Madrid, on es llicencià el 1917 amb premi extraordinari de final de carrera i s'hi doctorà el 1920. El 1922 es casaria amb Pilar de Navascués y de Juan, amb la que va tenir nou fills.

Treballà com a professor a l'Instituto Católico-Complutense (1918-1920) i a diverses universitats fins que el 1921 va obtenir la càtedra de dret polític comparat a la Universitat de Santiago de Compostel·la. El 1924 aquesta universitat el va becar perquè estudiés a la Universitat de Tolosa amb el constitucionalista francès Maurice Hauriou i a París amb Léon Duguit. El 1925 fou diputat provincial de la Diputació de la Corunya. El 1930 la Junta d'Ampliació d'Estudis el becà per tal que estudiés a la Universitat de Milà amb Oreste Ranelletti i a Roma amb Gustavo Del Vecchio. El 1933 fou nomenat vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals per les facultats de dret.

Quan es produí el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 es va unir al bàndol revoltat i continuà com a professor de dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Quan acabà la guerra civil espanyola fou nomenat rector de la Universitat de Santiago de Compostel·la, càrrec que va ocupar fins a 1942, i Conseller Nacional d'Educació el 1941. De 1942 a 1947 fou regidor de l'Ajuntament de Madrid. El 1946 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, de la que en fou vicepresident de 1972 a 1984, i durant uns mesos de 1951 fou procurador en Corts com a representant de les Acadèmies.

De 1940 a 1966 fou director de l'Institut d'Estudis de l'Administració Local, i després director honorari. El 1968 fou nomenat vicepresident primer de l'Instituto de España. Membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques, de 1948 a 1957 fou president de l'Instituto Francisco de Vitoria, del que en fou president d'honor el 1973. I de 1962 a 1967 fou president del Consell Nacional d'Educació.

Obres

• La espontaneidad en el derecho (1921)
• El concepto jurídico-social de la propiedad y de sus limitaciones (1927)
• Principios de Derecho público y constitucional, traducció de Maurice Hauriou. Ed. Reus, 1927
• El socialismo como sistema de reforma social (1930)
• Derecho político, Ed. Reus, 1934,
• Manual de Derecho político, 1939
• Estructura y función de las entidades locales (1944)

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Wenceslao González Oliveros	President del Consell Nacional d'Educació 1962 – 1968	Succeït per: Enrique Gutiérrez Ríos
Premis i fites
Precedit per: Felipe Gil Casares	Rector de la Universitat de Santiago de Compostel·la 1939-1942	Succeït per: Luis Legaz Lacambra
Precedit per: Manuel de Burgos y Mazo	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 31 1946-1984	Succeït per: Alfonso López Quintás