Carme Contreras i Verdiales
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1932  Saragossa (Espanya) |
| Mort | 6 juliol 2020 (87 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de televisió, actriu de teatre, actriu de doblatge, actriu de cinema |
   | |
Carme Contreras i Verdiales (Saragossa, 4 d'octubre de 1932 - 6 de juliol de 2020) fou una actriu i dobladora de cinema i televisió catalana.[1][2]
Debutà com a dobladora als nous anys l'any 1941 a la pel·lícula La niña precoz, i posteriorment, per la seva peculiar veu va interpretar papers de bruixa i de personatges malvats o de fantasia, com la veu d'ET o la mare Fratelli d'Els Goonies.[3][4] Va posar la veu a diversos personatges animats, com Marge Simpson a Els Simpson i Laverne a El geperut de Notre Dame.[4]
També va col·laborar sovint al teatre, ràdio i televisió. A la televisió, va participar en diverses sèries com Estació d'enllaç, Majoria absoluta, Serrallonga, destacant El cor de la ciutat, on va interpretar el paper de la farmacèutica Roser.[5]
L'any 2011 se li va dedicar un homenatge amb motiu dels seus setanta anys de trajectòria professional,[3] i va retirar-se l'any següent, quan va ser nomenada Membre d'Honor del Cinema Català.[4]
Teatre [modifica]
- 1954. La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1954, 16 febrer. Rueda de amores, espectacle en un acte, compost de cançons medievals, escenes de teatre clàssic i cants populars. A càrrec del Teatre de Cambra de Barcelona. Representat al teatre Romea de Barcelona.
- 1957. No és mai tard... si s'arriba d'hora, de Jaume Villanova i Torreblanca. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1958, desembre. Un home entre herois de Rafael Tasis. Estrenada al Teatre Guimerà.
- 1970. Els dimecres... Elena de Muriel Resnik. Teatre Romea de Barcelona.
- 1973. Berenàveu a les fosques, de Josep Maria Benet i Jornet. Estrenada al Teatre CAPSA de Barcelona.
- 2001 The Full Monty de David Yazbek i Terrence McNally. Estrenada al teatre Novedades de Barcelona.
- 2010. Salvem les balenes d'Ivan Campillo. Versus Teatre.
- 2011. Flor de Nit, en concert d'Albert Guinovart i Manuel Vázquez Montalbán. Teatre Condal de Barcelona[6]
Filmografia [modifica]
- 1952. La forastera. Director: Antonio Román.
- 1955. El hombre que veía la muerte. Director: Gonçal Delgràs
- 1961. Plácido. Director: Luis García Berlanga. En el personatge de Viviana
- 1970. El certificado. Director: Vicent Lluch
- 1977. Strange Love of the Vampires. Director: León Klimovsky
- 1978. Serenata a la claror de la lluna.
- 1980. Mater amatísima. Director: Josep Antoni Salgot i Vila
- 1981. Dos pillos y pico. Director: Ignacio F. Iquino
- 1983. El pico.
- 1984. El último penalty
- 2001. Faust 5.0
- 2006. El perfum: història d'un assassí
- 2007. Presumptes implicats
- 2012. REC 3: Gènesi
Televisió[modifica]
- 2000. El cor de la ciutat
Referències[modifica]
- ↑ «Mor l'actriu Carme Contreras, la Roser del Cor de la Ciutat i la veu d'ET» (en castellà), 06-07-2020. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Carme Contreras i Verdiales». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Padilla, Toni. «Carme Contreras: "Potser hauria de deixar pas als joves de setanta-cinc anys!"». Ara, 21-10-2011. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «La Vermella - Pep Anton Muñoz, la veu de Hugh Grant, John Malkovich i Christoph Waltz». Catalunya Ràdio. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Gorman, David. «Mor l'actriu Carme Contreras, la mítica Roser d'El cor de la ciutat». El Nacional. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «‘Flor de nit' torna a sonar al Paral·lel - 07 febrer 2011». [Consulta: 9 juliol 2020].