Carrer de la Comtessa de Sobradiel

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vial urbàCarrer de la Comtessa de Sobradiel

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer i conjunt urbà Modifica el valor a Wikidata
EpònimComtat de Sobradiel Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Interseccions
Carrer d'Avinyó
Carrer d'Ataülf Modifica el valor a Wikidata
Map
Traçat de la via
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona438 Modifica el valor a Wikidata
Projecte d'obertura de diversos carrers. Joan Nolla i Cortès (1853)

El carrer de la Comtessa de Sobradiel es troba entre els d'Avinyó i d'Ataülf del barri Gòtic de Barcelona i és l'eix al voltant del qual s'articula la Urbanització del Palau Reial Menor, conjunt urbà catalogat com a bé amb elements d'interès (Categoria C).[1] El nom li ve de la propietària del Palau, María Teresa Álvarez de Toledo y Palafox, comtessa de Sobradiel i hereva de Lluís de Requesens i Zúñiga.

Història[modifica]

El 1853, l'arquitecte Joan Nolla i Cortès va traçar el projecte del nou carrer, que fou aprovat per l'Ajuntament l'any següent.[2] Tanmateix, les obres no van començar fins al 1857, en què s’efectuà la venda del Palau Reial Menor, propietat de la comtessa de Sobradiel, a Manuel de Compte.

El projecte incloïa també l'obertura d'un altre carrer paral·lel al de la Comtessa i dedicat a Lluís de Requesens, que havia de continuar el carrer d'en Rull (traçat per Nolla a la mateixa època) per a enllaçar amb la Rambla. Tanmateix, fou frenat per les reserves de l'arquitecte municipal Francesc Daniel Molina (en contra de l'opinió favorable del també arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca), i també descartada la seva continuació fins al del Regomir a través dels terrenys de la Casa Dusai, propietat del marquès de Monistrol. Finalment, el 1859 Manuel de Compte signà un conveni amb l’Ajuntament per a construir en el seu lloc una illa de cases amb un gran pati interior enjardinat, segons el plànol d'Elies Rogent i el mateix Molina.[3]

Arquitectura[modifica]

De la venda foren exceptuats la capella, reformada el 1868 pel mateix Rogent, i un terreny immediat on el mestre d'obres Josep Nolla (pare de Joan) hi bastí una casa amb l'escut de la comtessa sobre el portal d'entrada (Palau, 3).[4] El solar adjacent (Comtessa de Sobradiel, 7) fou adquirit per l'administrador del Palau, Josep Antoni Buxeres i Abat, que hi va fer construir un palau urbà segons el projecte d'Elies Rogent,[5] que s'inspirà en el Rundbogenstil alemany.[6]

Altres edificis de Rogent que segueixen la mateixa línia són les cases d'Isidre Sicart (Avinyó, 27-29),[7] Joaquim de Compte (Ataülf, 12)[8] i Manuel de Compte (Palau, 4).[9] Aquesta darrera inclou un tram de la muralla romana entre dues torres,[6] que no fou enderrocada com a la resta del Palau perquè feia de mitgera amb la propietat del marquès de Sentmenat, on actualment hi ha el Casino Mercantil.

Just al centre i encarada cap al carrer del Palau, hi ha la casa del notari Montserrat Corominas,[10] projectada per l'arquitecte Francesc Vila.[11] Per altra banda, els arquitectes Antoni Rovira i Trias (les dues primeres) i Francisco de Paula del Villar (la tercera) s'encarregaren de les cases dels germans Felicià (núm. 4),[12] Bartomeu (núm. 10)[13] i Francesc Tarré (núm. 9).[14]

Mosaic romà[modifica]

El 1860, durant la construcció de les dues darreres, i a tres metres de profunditat, es va trobar un mosaic romà (opus tesselatum) d'uns 8,5 metres de llarg per 3,6 metres d'ample. Les obres foren aturades fins que fos possible extreure'l en condicions, operació que va ser assumida i costejada per la Diputació, sota la direcció d'Elies Rogent.[15] Va ser col·locat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, just a l'espai central sota la cúpula, on va romandre fins al 1869. Després va passar al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on es troba actualment.[15]

El mosaic presenta una sanefa de cintes ondulants oposades i en espiral alternant amb motius florals, que envolta l'espai central per tres costats. El motiu central mostra el final d'una cursa de quadrigues al circ. Hi trobem la victòria, l'arribada en segon i tercer llocs i la caiguda fatal. El costat esquerre ha desaparegut però en alguns dels dibuixos conservats podem observar les restes de la meta secunda i del carro in naufragium. L'esquematització de la spina o eripus mostra en perspectiva l'elevació del mur, que hi comporta petites basses simulant el moviment de l'aigua amb línies en blau pàl·lid, marró i blanc. Al seu voltant s'hi ha disposat imatges de déus, d'atletes, de captius i d'animals.[15]

Es tracta d'un exemplar excepcional en la musivària romana, tant per la iconografia com per les inscripcions i les grans dimensions. Cronològicament es situaria entorn al segon quart del segle iv, amb paral·lels com el de la Piazza Armerina (Sicília).[15]

Galeria d'imatges[modifica]

  • Casa Montserrat Corominas, de Francesc Vila (1859), al número 6
    Casa Montserrat Corominas, de Francesc Vila (1859), al número 6
  • Vestíbul del número 10 del carrer
    Vestíbul del número 10 del carrer
  • El carrer en dia de pluja, amb la casa Josep Antoni Buxeres a la dreta, al número 7
    El carrer en dia de pluja, amb la casa Josep Antoni Buxeres a la dreta, al número 7
  • Placa en record d'Esteve Paluzie, al número 7
    Placa en record d'Esteve Paluzie, al número 7
  • Fragment del mosaic romà que representa una quadriga
    Fragment del mosaic romà que representa una quadriga
  • Fragment del mosaic romà
    Fragment del mosaic romà
  • Fragment del mosaic romà
    Fragment del mosaic romà
  • Fragment del mosaic roma
    Fragment del mosaic roma

Referències[modifica]

  1. ↑ «Conjunt del carrer Comtessa de Sobradiel (Urbanització del Palau Reial Menor)». Catàleg de Patrimoni, fitxa 438. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Obertura de varios carrers al terreny que ocupa l'edifici del Palau segons el projecte». Q136 Obres públiques 3/1 1321 bis. AMCB, 06-11-1853.
  3. ↑ «Obertura de varios carrers al terreny que ocupa l'edifici del Palau segons el projecte». Q136 Obres públiques 3/1 1321 bis. AMCB, 31-03-1859.
  4. ↑ «José Nolla. Palau». AMCB, 03-12-1857.
  5. ↑ «José Buxeres. Palau i Comtessa de Sobradiel». Q127 Foment 65/1857. AMCB, 07-12-1857.
  6. ↑ 6,0 6,1 Hereu, Pere. L'arquitectura d’Elias Rogent. COAC, 1986, p. 64-75. 
  7. ↑ «Escudillers 75-79, (ara Avinyo 27-29 i Comtessa Sobradiel 2). Isidro Sicart. Enderroc i reedificació d'unes cases». Q127 Foment 66/1859. AMCB, 29-03-1859.
  8. ↑ «Joaquin de Compte. Bajada de los Leones. Construcció d'un edifici». Q127 Foment 67/1859. AMCB, 15-06-1859.
  9. ↑ «Manuel de Comte. Palau. Construir casa». AMCB, Q127 Foment 38/1859, 20-04-1859.
  10. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 216. 
  11. ↑ AMCB, 04-07-1859.
  12. ↑ AMCB, 01-02-1861.
  13. ↑ AMCB, Q127 Foment 1107 bis C, 19-11-1860.
  14. ↑ AMCB, Q127 Foment 1039 bis C, 20-01-1860
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «Palau Reial Menor». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrer de la Comtessa de Sobradiel
  • Costa Trost, Margarita. La rehabilitació com actitud projectual. El cas del Regomir (tesi doctoral), març del 2007. 
  • Hereu, Pere; Montaner, Josep Maria; Ramon, Antoni «Sobre els processos d'urbanització i construcció a la zona del Palau Reial Menor de Barcelona». Història urbana del Pla de Barcelona: Actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985, Volum II. Ajuntament de Barcelona, 1989, pàg. 145-165.

Enllaços externs[modifica]

  • «Carrer Comtessa de Sobradiel». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carrer_de_la_Comtessa_de_Sobradiel&oldid=32242760»