Cas Cooperació

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Cas Cooperació
Lloc País Valencià
Implicats
Polítics

Peça de Nicaragua:
Rafael Blasco Castany, Josep Maria Felip i Sardà, Alexandre Catalá Bas, Marc Llinares Picó, Maria Dolores Escandell Doménech, Agustina Sanjuán Ballesteros, Francesc Xavier Llopis Bauset

Peça d'Haití:
Rafael Blasco Castany, Josep Maria Felip i Sardà, Marc Llinares Picó, Maria Dolores Escandell Doménech, Agustina Sanjuán Ballesteros
Particulars

Peça de Nicaragua:
Augusto César Tauroni, Marcial López, Josefa Cervera

Peça d'Haití:
Augusto César Tauroni, Arturo César Tauroni, Joaquín Blasco, Luis Fernando Castel, Fernando Darder, José Luis Mezquita, Alfonso Navarro
Estat
Judici oral / Instrucció
Òrgan TSJCV
Categoria:Casos de corrupció
Modifica les dades a Wikidata

El cas Cooperació (també conegut com a cas Blasco) és un cas de corrupció que investiga el presumpte desviament d'almenys 6 milons d'euros de fons públics de la Generalitat Valenciana destinats a la cooperació internacional. S'investiguen els presumptes delictes de malversació de cabals públics, frau de subvenció, blanqueig de capitals, suborn i falsedat documental.

Aquest procés judicial, en l'actualitat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, ha estat dividit en 3 peces separades:[1][2]

  1. La peça 1a investiga el desviament de fons de cooperació destinats a Nicaragua en 2008 i que foren utilitzats per la Fundació Cyes per a comprar immobles a València. Aquesta peça ja ha estat jutjada i disposa de sentència ferma 277/2015 del data 03/06/2015 del Tribunal Suprem per la qual queden lliures de tots els càrrecs els Sr. Josep Maria Felip i Sardà i el Sr. Marc Llinares i Picó.[3]
  2. La peça 2a investiga els presumptes delictes comesos en la concessió i la gestió de subvencions per part de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania per a la cooperació al desenvolupament a diferents ONGs durant els anys 2009, 2010 i 2011. S'investiguen els presumptes delictes de frau de subvencions, prevaricació, suborn, tràfic d'influències, malversació de cabals públics i falsedat documental.
  3. La peça 3a investiga els presumptes delictes comesos amb ocasió de les actuacions institucionals de la Generalitat Valenciana aprovades per a la reconstrucció d'Haití després del terratrèmol. S'investiguen els presumptes delictes de frau de subvencions, prevaricació, malversació i falsedat.

Persones imputades[modifica]

Càrrecs públics[modifica]

Persones privades[modifica]

  • Augusto César Tauroni Masía, empresari president de la fundació Hemisferio i actualment empresonat sense fiança
  • Marcial López López, president de la Fundació Cyes
  • Josefa Cervera, empleada de la Fundació Cyes i dona de Marcial López
  • Arturo Ignacio Tauroni Masía, treballador de la fundació Hemisferio i germà d'Augusto César Tauroni
  • María Isabel Castillo López, de la fundació Hemisferio
  • José Bollaín Pastor, secretari de la fundació Hemisferio
  • Christine Bernardette Nnomo Ayissi, directora de l'ONG Asade África
  • Rafael Pedro Barrera Cuquerella, president de la Fundación para el Desarrollo Rural y la Salud (Fudersa)
  • José Bollaín, advocat del despatx Avance Abogados, secretari de la Fundació Hemisferio (anteriorment anomenada Fundació Entre Pueblos fins que va canviar de nom per order judicial per coincidir amb el nom d'una ONGD valenciana) i apoderat d'associacions tals com Asamanu, Fudersa, Asade África; a més estava autoritzat als comptes de Ceiba.
  • María Josefa Cervera, citada a delcarar com a imputada el dia 29 de novembre de 2012.
  • Adela Rodríguez, citada a delcarar com a imputada el dia 29 de novembre de 2012.
  • Rosa María Castelo, citada a delcarar com a imputada el dia 3 de desembre de 2012, pel cobrament de factures a càrrec de subvencions emeses per les empreses Beconsa i APB arquitectura.
  • Rafael Joaquín Blasco Segura, que ja estava imputat, citat a delcarar el dia 3 de desembre de 2012, pel cobrament de factures a càrrec de subvencions emeses per l'empresa farmacèutica Desfa.
  • Luis Fernando Castel Aznar, responsable de l'empresa avaluadora Caaz.
  • Fernando Darder Flores, president de la'organització Esperanza Sin Fronteras.
  • José Luis Mezquita, administrador de Matuscas.
  • Alfonso Navarro Torres, administrador d'Arcmed i president d'Hemisferio.

Instrucció[modifica]

Després de 13 mesos d'instrucció per part de la magistrada Nieves Molina Gasset (titular del Jutjat d'Instrucció número 21 de València), aquest procés passà a ser instruït per la magistrada Pía Calderón al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, el qual va assumir la causa en haver-se trobat indicis per a imputar fets de natura delictiva a Rafael Blasco Castany (PP), aforat per la seua condició de diputat a les Corts Valencianes.

Peça 1a[modifica]

Judici[modifica]

El 20 de gener de 2014, declara Maribel Castillo, treballadora de la trama d'empreses. Ha afirmat que:[4]

  • la trama estava vinculada a Rafael Blasco, que era el seu director i al qual van seguir per les diferents conselleries per les quals va passar;
  • Rafael Blasco i Augusto César Tauroni van menjar junts a la seua casa d'Alzira, la qual cosa demostraria que la relació entre ambdós era personal i no simplement professional;
  • Tauroni solia anomenar Rafael Blasco amb el malnom el Conill, nom en clau que apareix a diferents converses intervingudes.

El 28 de gener de 2014 declaren com a testimonis Amparo Baixauli (advocada i exdona de Luis Fernando Castel, avaluador de projectes de la conselleria) i Fernando Baroja (responsable de la consultora Gran Thornton, contractada per la fundación Cyes perquè justificara els seus projectes a Nicaragua).[5]

  • Amparo Baixauli declara que a les notes que va elaborar per a l'avaluació del projecte encomanada al seu exmarit va fer constar justament el contrari del que apareix a l'informe definitiu: que la fundació Cyes no acreditava l'experiència prèvia demandada.
  • Luis Fernando Castel afrima que va realitzar dues objeccions per incompliment de les justificacions dels projectes:
    • en relació a l'adquisició d'immobles en València com a oficines tècniques, caldria haver-los adscrits, amb escriptura públic i durant quinze anys, al motiu de la subvenció com a «fórmula legal de protecció»;
    • la manca de comptabilitat analítica en Cyes impedia saber quina part de les activitats estaven relacionades amb la subvenció, és a dir, quines factures de despeses podien atribuir-se al projecte subvencionat.
Ha conclòs afirmant que els informes que ell elaborà son diferents dels informes definitius que apareixen a l'expedient.

El 6 de febrer de 2014 declaren Clara Tirado (la diputada del PSPV que destapà el cas de corrupció) i Juan José Iborra (tècnic de la Conselleria entre 2006 i 2010).[6]

  • Clara Tirado ha afirmat que la cúpula del PP (ha apuntat a Alberto Fabra i Mariano Rajoy) coneixia les activitats de la trama corrupta.
  • Juan José Iborra ha declarat que la seua companya de treball Eva Solá (un dels tècnics que qüestionà la concessió de la subvenció a Cyes per incompliment dels requisits) li comentà que el projecte era estrany i que els informes que donaren suport a la concessió eren de poca qualitat.

El 20 de febrer de 2014 declara Adolfo Soler, un testaferro d'Augusto César Tauroni.[7]

El 25 de febrer de 2004 declaren agents de la Cos Nacional de Policia, adscrits a la Brigada de Blanqueig de Capitals de la UDEF.[8]

El 28 de febrer de 2014 declara en qualitat de testimoni Rafael Vicente Queralt, síndic de comptes del País Valencià. Afirma que és durant el procés de revisió de les subvencions a la Fundació Cyes, es va informar al que era conseller de Solidaritat i Ciutadania, Rafael Blasco Castany, que la fundació havia de tornar part dels diners perquè no s'havia justificat correctament el destí dels fons. A més, tampoc eren acceptables les noves factures aportades per la fundació, ja que no es demostrava el moviment dels diners des del compte bancari de Cyes fins a les suposades despeses en Nicaragua. Al contrari, els moviments del compte bancari de la fundació Cyes mostraven que els diners s'havien gastat en la compra d'immobles a València i el pagament de serveis al cap de la trama Augusto César Tauroni. En cap moment, ni la conselleria ni la fundació, aportaren cap altre compte bancari o mitjà de pagament que demostrara que la fundació havia realitzat els pagaments de les factures de Nicaragua aportades al procediment. Una vegada determinat que la despesa no estava justificada, la Sindicatura no investigà si les factures aportades eren falses, tal com manté la Fiscalia. Així mateix, Rafael Vicente Queralt assenyala que la fundació Cyes tampoc complia amb el requisit d'experiència prèvia i que l'informe extern aportat per la conselleria per intentar acreditar-la era feble.[9]

El 7 de març de 2014, declara com a testimoni l'interventor de l'Estat Joaquín Falomir.[10] Afirma que en 2008 la Fundación Cultural y de Estudios Sociales (Fundación Cyes) destinà a la compra de dos immobles i places de garatge en València una subvenció d'1,6 milions d'euros atorgada per la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania per a la construcció de dos pous a Nicaragua. La Fundació justificà la despesa amb factures falses, amb imports disbaratats, conceptes erronis i dates fora de termini. Afirmà també que els informes de 2008 elaborats per l'empresa Arcmed estaven copiats d'internet amb faltes d'ortografia i errates incloses. La firma Arcmed facturà 455.000 euros a la Fundació Cyes per aquests informes, i la Fiscalia afirma que en realitat fou el pagament d'una comissió a aquesta mercantil instrumental.

L'11 de març de 2014, en el seu al·legat final al judici del cas Cooperació, la Fiscalia narra els següents presumptes fets:[11]

  • Rafael Blasco Castany i Augusto César Tauroni eren vells coneguts i actuaren junts per a delinquir en un clar cas de clientelisme polític.
  • Rafael Blasco Castany s'aprofità de la seua condició de conseller per a afavorir les empreses de Tauroni.
  • Els 3 pisos i la plaça de garatge comprats amb els diners públics que havien d'anar a Nicaragua, continuen 6 anys després a nom dels presumptes defraudadors perquè, malgrat l'escàndol, la Generalitat mai no demanà ni que es tornaren els diners ni que es canviara la seua titularitat.
  • Sols unes setmanes després de quan Blasco diu haver travat relació amb Tauroni, aquest li enviava missatges indicant-li com havia de respondre les interpel·lacions parlamentàries de l'oposició a es Corts, on Blasco era síndic del grup del PP.
  • Blasco informà a Tauroni que anaven a convocar-se les ajudes dos mesos abans que es publicara al Diari Oficial.
  • Tauroni contactà al president de la Fundació Cyes i li proposà presentar-se a la convocatòria, tal com ha declarat el mateix president de Cyes.
  • Blasco utilitzà a la secretària general Tina Sanjuán perquè, actuant fora de les seues competències, rescatara dues vegades els projectes Cyes per a Nicaragua, que els tècnics havien exclòs per no complir els requisits.
  • En una reunió celebrada el 31 de juliol de 2008, Blasco pressionà els funcionaris i càrrecs intermedis dels seu departament perquè inclogueren els projectes de la fundació Cyen en l'acta que el conseller necessitava per a poder concedir les ajudes, assegurant que ell sabia que existien documents que acreditaven l'experiència prèvia de la fundació i que l'entitat anava a aportar-los. Segons les anàlisis informàtiques de la policia, aquests documents foren fabricats pel president de Cyes el dia 4 d'agost de 2008, amb posterioritat a la data de la reunió.
  • Per a intentar ocultar tot el que va ocórrer, Blasco i la seua cúpula manipularen diversos documents oficials, entre els quals es troba un dossier que enviaren a la Fiscalia.

El 13 de març de 2014, l'advocat defensor de Rafael Blasco Castany reclama la lliure absolució del seu client i critica l'actuació de tots els actors del procés judicial: la Fiscalia, la policia, els tècnics de la Conselleria, el perit d'Hisenda, el perit de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, l'Advocacia de la Generalitat i inclús, el Tribunal Suprem.[12]

El 28 de maig de 2014 el TSJCV dicta sentència, mitjançant la qual:[13][14][15][16][17][18][19]

  • Condemna Rafael Blasco Castany a 8 anys de presó i 20 anys d'inhabilitació absoluta com a autor dels delictes continuats de malversació de cabals públics, tràfic d'influències, prevaricació administrativa i falsedat en documentació oficial.
  • Condemna Agustina Sanjuán Ballesteros a 7 anys, 6 mesos i un dia de presó, així com 17 anys, 6 mesos i un dia d'inhabilitació absoluta com acooperadora necessària dels delictes continuats de malversació de cabals públics i prevaricació administrativa, així com a autora del delicte continuat de falsedat en documentació oficial.
  • Condemna Marcos Antonio Llinares Pico a 4 anys, 6 mesos i un dia de presó, així com 15 mesos i un dia de multa amb una quota diària de 15 euros, així com 4 anys i un dia d'inhabilitació especial per a l'exercici d'ocupació o càrrec públic, en ser declarat culpable com a autor d'un delicte continuat de falsedat en documentació oficial. Així mateix és també condemnat a 7 anys d'inhabilitació especial per a l'exercici d'ocupació o càrrec públic en ser declarat culpable com a cooperador necessari d'un delicte de prevaricació administrativa.
  • Condemna Javier Llopis Bauset a 3 anys de presó, multa de 6 mesos amb una quota diària de 15 euros i 2 anys d'inhabilitació especial per a l'exercici d'ocupació o càrrec públic, per ser criminalment responsable en concepte d'autor d'un delicte de falsedat en document oficial.
  • Condemna Josep Maria Felip Sardá a 7 anys d'inhabilitació especial per a l'exercici d'ocupació o càrrec públic, per ser criminalment responsable en concepte d'autor d'un delicte de prevaricació administrativa.
  • Condemna Alejandro Catalá Bas a 4 anys, 6 mesos i un dia de presó, 15 mesos i un dia de multa amb una quota diària de 15 euros i 4 anys i un dia d'inhabilitació especial per a l'exercici d'ocupació o càrrec públic, per ser criminalment responsable en concepte d'autor d'un delicte continuat de falsedat en document oficial. Així mateix és també condemnat a 7 anys d'inhabilitació especial per a l'exercici d'ocupació o càrrec públic, per ser criminalment responsable en concepte d'autor d'un delicte de prevaricació administrativa.
  • Condemna Augusto César Tauroni Masía a 8 anys de presó i 20 anys d'inhabilitació absoluta, per ser criminalment responsable en concepte de cooperador necessari del delicte continuat de frau de subvencions, autor d'un delicte continuat de falsificació de document mercantil i oficial, així com a cooperador necessari del delicte continuat de malversació de cabals públics.
  • Condemna Marcial López López a 4 anys de presó, inhabilitació especial per al dret sufragi de dret passiu durant el temps de la condemna, multa de 6 milions d'euros, així com la impossibilitat d'obtindre subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir de beneficis fiscals o incentius fiscals o de la seguretat social durant 6 anys, per ser criminalment responsable en concepte d'autor dels delictes continuats de frau de subvencions i falsificació de document mercantil i oficial.
  • Condemna María Josefa Cervera Tomás a 3 anys, 6 mesos i un dia de presó, multa de 4 milions d'euros, així com la impossibilitat d'obtindre subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir de beneficis fiscals o incentius fiscals o de la seguretat social durant 5 anys i 3 mesos, així com la inhabilitació especial per al dret sufragi de dret passiu durant el temps de la condemna, per ser criminalment responsable en concepte de cooperadora necessària del delicte continuat de frau de subvencions i autora del delicte continuat de falsificació de document mercantil i oficial.
  • Condemna a Augusto César Tauroni Masía, Marcial López López i María Josefa Cervera Tomás al pagament conjunt i solidari d'una indemnització a la Generalitat Valenciana per import d'1.784.840 euros, declarant responsable civil subsidiari la fundació CYES.

Peça 3a[modifica]

Instrucció[modifica]

El 21 de maig de 2014 arranca la instrucció de la 3a peça del cas Cooperació amb la citació de 5 persones com a testimonis.[20]

Cronologia[modifica]

Cronologia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La juez de Cooperación separa la parte del hospital de Haití de la del resto de subvenciones». ABC, 09-04-2014.
  2. «La juez acelera el enjuiciamiento de otras dos partes del ‘caso Cooperación’». El País, 09-04-2014.
  3. «SENTÈNCIA 277/2015 de 6 de Juny 2015 del TRIBUNAL SUPREMO - Sala de lo Penal». Error de citació: Invalid <ref> tag; name "2014-03-15-ElDi-1" defined multiple times with different content Error de citació: Invalid <ref> tag; name "2014-03-15-ElDi-1" defined multiple times with different content
  4. «Una empleada de la trama que saqueó la cooperación debilita la defensa de Blasco». El País, 21-01-2014.
  5. «Una evaluadora cuestiona la experiencia en cooperación de la Fundación Cyes». El País, 28-01-2014.
  6. «La diputada que destapó el ‘caso Cooperación’ cree que Fabra lo ocultó». El País, 06-02-2014.
  7. «Un testaferro de Tauroni dice que fue “el tonto útil” de la trama de Cooperación». El País, 20-02-2014.
  8. «La Policía grabó abundantes llamadas entre Blasco y Tauroni». El País, 25-02-2014.
  9. 9,0 9,1 «El Síndic destaca la obstinación de Blasco en avalar las ayudas desviadas». El País, 28-02-2014.
  10. «El interventor del Estado socava la defensa de Blasco». El País, 07-03-2014.
  11. «El fiscal pide 83 años a la red que saqueó las ayudas al Tercer Mundo». El País, 11-03-2014.
  12. «El abogado de Blasco cuestiona todo el proceso del ‘caso Cooperación’». El País, 13-03-2014.
  13. «L'ex-conseller Rafael Blasco, condemnat a vuit anys de presó». VilaWeb, 28-05-2014.
  14. «El exconseller valenciano Rafael Blasco, condenado a 8 años por desviar fondos de cooperación». El Diario, 28-05-2014.
  15. «Caso Blasco: Rafael Blasco, condenado a ocho años de cárcel por el caso Cooperación». Levante-EMV, 28-05-2014.
  16. «Blasco, condenado a ocho años de prisión y 20 de inhabilitación». El Mundo, 28-05-2014.
  17. «Ocho años de cárcel a un exconsejero de Camps por fraude en ayudas al desarrollo». El País, 28-05-2014.
  18. «Blasco, condenado a 8 años de cárcel por malversar ayudas de cooperación». Público, 28-05-2014.
  19. «El exconseller valenciano Blasco, condenado a 8 años de prisión por el 'caso Cooperación'». RTVE, 28-05-2014.
  20. 20,0 20,1 «La juez cita a 50 testigos por el fraude del hospital de Haití». El País, 21-05-2014.
  21. «Blasco deixarà de ser síndic del PP quan la imputació siga efectiva». El Punt Avui, 12-06-2012.
  22. «Cessat el portaveu del PP a les Corts Valencianes». VilaWeb, 12-06-2012.
  23. «El jutge veu "indicis" per imputar l'exconseller de Solidaritat valencià per malversació de fons públics». 324, 12-06-2012.
  24. A. Beltran, J. Ferrandis. «Blasco se aparta de la portavocía del PP tras pedir la juez su imputación». El País, 12-06-2012.
  25. «El portaveu parlamentari del PP, Rafael Blasco, imputat pel frau d'ajudes al Tercer Món». Ara, 02-10-2012.
  26. J. E. Tur. «Blasco no escapa de la causa del desvío de fondos de cooperación». El Diario, 02-10-2012.
  27. «Rafael Blasco se aferra al escaño tras ser imputado por el caso de las ONG». Levante-EMV, 02-10-2012.
  28. F. Álvarez, R. Terrasa. «Blasco dimite como portavoz tras ser imputado por el fraude de las ONG». El Mundo, 02-10-2012.
  29. F. Simón. «Blasco, imputado por seis delitos». El País, 02-10-2012.
  30. «Blasco dimite como portavoz pero no como diputado tras ser imputado por la trama de las ONG». Las Provincias, 02-10-2012.
  31. «El portavoz parlamentario del PP en Valencia dimite tras su imputación en seis delitos». Público, 02-10-2012.
  32. «El TSJ imputa a Rafael Blasco per frau en les ajudes a la cooperació». El Punt Avui, 02-10-2012.
  33. «El TSJCV imputa al ex conseller Blasco por el supuesto desvío de fondos de cooperación». RTVE, 02-10-2012.
  34. «Rafael Blasco s'aferra a l'escó malgrat l'encausament per corrupció». VilaWeb, 02-10-2012.
  35. 35,0 35,1 «Los socialistas se convierten en acusación en el ‘caso Blasco’». El País, 10-01-2013.
  36. «Un testigo extiende a más consejerías de Blasco la trama de cooperación». El País, 07-03-2013.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]