Casa-fàbrica Juncadella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Juncadella
Dades
TipusCasa i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiereta, 6, Aurora, 18 i Vistalegre, 11 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Plànol

Quarteró núm. 110 de Garriga i Roca (c. 1860)

La casa-fàbrica Juncadella era un conjunt d'edificis situat a l'illa de cases entre els carrers de Vistalegre, Riereta i l'Aurora del Raval de Barcelona.[1]

Entre 1841 i 1842, el fabricant Jeroni Juncadella i Casanovas (vegeu casa-fàbrica Escuder), sota la raó social G. Juncadella i Prat germans, va promoure la construcció d'una gran fàbrica de vapor al Raval de Barcelona, destinada al cicle complet del cotó: filatura, teixidura i estampació.[2][3][4][5] Tot i que no se n'ha conservat la documentació del projecte constructiu, la planta aixecada el 1846 (any de la legalització de la màquina de vapor) pel mestre d'obres Narcís Nuet i els «Quarterons» de Garriga i Roca ens mostren una disposició en forma d'U al voltant d'un pati central, amb dues “quadres” o naus de tramada simple en sentit longitudinal i una altra de doble tramada al fons de la parcel·la. L'edifici principal, amb façana al carrer de la Riereta, era una casa-fàbrica en alçada, amb una «quadra» de doble tramada als baixos i habitatges als pisos superiors.

El 1843 hi va sorgir un conflicte laboral, relacionat amb l'anomenada «revolta de la Jamància». El 14 de març d'aquest any, el president segon de la Comissió de Fàbriques, el fabricant Nicolau Tous i Soler, informava al Cap Polític de la província:

La fàbrica de hilados y tejidos de algodón de los SS. Juncadella y Prats Hermanos, sita en esta Ciudad y calle de la Riereta, ha dado parte a esta Comisión que después de haber tenido alguna diferencia con sus trabajadores del ramo de hilados por exigir éstos un aumento de precio, que les fue concedido, entraron los mismos en una segunda exigencia y pretendieron adulterar la mano de obra, dando al hilo menos torcido del que necesita para la confección de los géneros a que se aplica, lo que protestaron los dueños de la Fábrica por dañar su bien adquirida reputación. [...] Los hiladores abandonaron sus máquinas, que quedaron paralizadas con todas las demás de preparación, formando grupos en las avenidas de la fábrica expresada, desde antes del amanecer hasta por la noche en la hora de cesar el trabajo, y estando en acecho por si otros trabajadores entran a sustituirles, lo que impiden con amenazas y aun por vías de hecho. [...] Y si bien éstos [Juncadella i els germans Prats] hubieran hallado desde luego otros operarios que de buena gana se hubieran empleado en la Fábrica, esto no obstante tienen que sufrir los gravísimos prejuicios que se dejan conocer, sólo porque los trabajadores que se han separado tienen sobrados medios para amedrentar a los que al Establecimiento quieren acercarse.[6]

El 1850, la fàbrica tenia 1.920 pues de filar en màquines mule-jennies, i 200 telers, dels quals 60 eren Jacquard. La força motriu era una màquina de vapor de 20 CV, i hi treballaven 460 obrers.[7] El 1853, Juncadella va sol·licitar permís per a remuntar en tres pisos l'edifici del carrer de Vistalegre, segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[8] Aquell mateix any, va comprar les antigues instal·lacions de la Societat Espanyola, un intent fracassat de filatura de llana, a Sant Martí de Provençals (carrer de Recaredo, 4), un establiment que seria conegut com La Campana.[7]

El 1862, la fàbrica havia reduït el nombre d’obrers a 300, però en canvi tenia 8.812 pues de filar, 12 batans i 230 telers, a més d’un taller de reparació de maquinària. La inversió realitzada era de 1.595.000 rals, és a dir, 79.750 duros.[7] En aquesta època, Juncadella va obrir un despatx al carrer de la Lleona, 11, prop de la plaça Reial,[9] i el 1863 va ser un dels fundadors del Crèdit Mercantil, el principal accionista del qual seria Antonio López y López, fundador de la Companyia Transatlàntica i futur marquès de Comillas.[7]

Juncadella va morir el gener del 1875, i els seus fills Antoni, Emili i Rodolf Juncadella i Oliva van continuar el negoci sota la raó social Fills de Jeroni Juncadella.[10][7] El 1886, la fàbrica va tancar per la falta de vendes, segons una revista de l'època,[7] i posteriorment va ser enderrocada. Només en queda en peu l'edifici d'habitatges del carrer de la Riereta, si bé força transformat.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]