Casa del Gremi dels Velers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Casa del gremi dels velers
Casa dels Velers des de la Via Laietana.jpg
Dades
TipusEdifici i monument Modifica el valor a Wikidata
Creació1758 Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XVIII
Característiques
Estil arquitectònicNeoclassicisme
Ubicació geogràfica
LocalitzacióC. Sant Pere més Alt, 1 - Via Laietana, 50 - pl. Lluís Millet, 1-2
 41° 23′ 13″ N, 2° 10′ 30″ E / 41.386936°N,2.174986°E / 41.386936; 2.174986Coord.: 41° 23′ 13″ N, 2° 10′ 30″ E / 41.386936°N,2.174986°E / 41.386936; 2.174986
BCIN
TipusMonument històric
IdentificadorBCIN: 48-MH
BIC: RI-51-0000163
IPAC: 52

La casa del Gremi dels Velers, també coneguda com a casa dels velers o casa de la seda,[1] fou construïda entre 1758 i 1763 com a seu de la Confraria de Teixidors de Vels de Seda,[2][3] sota l'advocació de la Verge de Nostra Senyora dels Àngels.[4] L'edifici és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (declarada l'any 1919). Des del 1834 és la seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona.[1]

Descripció[modifica]

La casa del Gremi de Velers, obra d'una gran sobrietat estructural, és una de les cases més notables de la Barcelona del segle XVIII, per la qualitat de la seva decoració exterior, principalment els esgrafiats i també per la imatge de la Mare de Déu, obra de l'escultor setcentista Joan Enrich, que orna dins d'una fornícula l'angle més visible de l'edifici.[5]

Els esgrafiats cobreixen tots els murs exteriors: figures de cariàtides i columnes que sostenen entaulaments figurats a la planta noble i a la segona, i figures de nens o "putti" a la planta alta, completat amb decoració de rocalla i garlandes.[5]

Detall dels esgrafiats de la façana

Sobre la porta d'entrada, a la llinda, es llegeix la inscripció "Casa del gremi de velers de la present ciutat 1763"

A l'interior, destaquen els espais de la primera planta, on té la seu el Col·legi de l'Art Major de la Seda, principalment la gran sala de Juntes on també es troba, en una fornícula, la imatge processional del pas de la Santa Espina, obra de Ramon Amadeu. També s'hi conserva l'armari-arxiu de la confraria dels mestres velers, decorat amb pintures (fet el 1683), diversos pergamins entre els quals el de la creació de la confraria per Carles I o una vara de mesurar de l'any 1604.[cal citació]

Sala de Juntes

Aquest interior és d'un gran interès ja que es tracta d'una de les poques seus dels antics gremis barcelonins que ha sobreviscut (juntament amb la del gremi de Revenedors)

Entre 1928 i 1932 la casa fou objecte d'una restauració i ampliació, segons projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell. Hom n'alterà la planta, rectangular en origen, amb una ampliació per la banda de la placeta de Lluís Millet, sector en el qual els esgrafiats són un calc dels originals realitzat per Ferdinandus Serra.[5]

Història[modifica]

L'any 1533 Carles I havia promulgat les ordenances que autoritzaven l'activitat de la confraria de teixidors de vels de seda. D'aqui la denominació "velers" que no s'ha de confondre en cap cas amb aquells que fabriquen "veles" per a embarcacions.[4][6]

La construcció de l'edifici fou construïda entre 1758 i 1763 per l'arquitecte Joan Garrido i Bertran, el projecte del qual guanyà enfront del de Marià Ballescà. Al cap de quatre anys del seu inici, les dificultats econòmiques aturaren l'obra, que fou represa gràcies a una ajuda de 6.000 lliures de la secretaria de la Cambra del Rei.[5] L'edifici va ser projectat per Joan Garrido, i conserva els esgrafiats originals del segle xviii a les façanes sud-oest (que dóna a la Via Laietana) i sud-est.[4]

Arran de l'extinció de l'antic sistema gremial, la corporació esdevingué Col·legi de l'Art Major de la Seda incorporant també el gremi de velluters de Barcelona.[5]

Abans de l'obertura de la Via Laietana es trobava a la cantonada del carrers Alt de Sant Pere i Arcs de Jonqueres.[7]

L'obertura de la Via Laietana féu perillar l'edifici, salvat en part mercès a la intervenció de Ramon N. Comas, estudiós dels esgrafiats de Barcelona. El 1914 Ferran Romeu en corregí l'alineació amb el nou carrer. L'edifici fou restaurat finalment per Jeroni Martorell (1928-32).[5] La façana que dóna a la placeta de Sant Francesc, havia estat fins a l'obertura de la Via Laietana una paret mitgera,[6] i coincidint amb la remodelació de l'edifici que dirigí el 1930 l'arquitecte Jeroni Martorell l'esgrafiador Ferran Serra hi va fer uns altres esgrafiats imitant els antics.[6][8] A la cantonada hi ha una imatge de la Immaculada Concepció obra de Joan Enrich.[4]

A principis del segle XXI edifici ha estat rehabilitat íntegrament.[9] S'han rehabilitat de les dependències del Col·legi i totes les sales i salons, mobiliari i fusteries, tapisseries, pergamins, i l'exterior de l'edifici realitzant la neteja i restauració de les façanes, els esgrafiats, porticons, balconades, el terrat i el vestíbul.[9]

Fons documental del Col·legi de l'Art Major de la Seda[modifica]

Aquest fons documental va ingressar a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) el mes de novembre de 2012, com a resultat de la cessió en comodat i per voluntat del CAMS. El fons està identificat com a fons privat i dins d'aquest grup com a fons d’entitat.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Casa de la Seda
  2. MOLAS RIBALTA, Pere Los gremios barceloneses del siglo XVIII Confederacón Española de Cajas de Ahorros, Madrid 1970
  3. MATA I VENTURA, Víctor. Els fons documentals de l’arxiu del Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona: els gremis de Velers, Velluters, Perxers i el Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona (1533-1999). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Subdirecció General d’Arxius, 2007 (Col·lecció Arxius i documents: Eines de recerca, 3)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed.. Barcelona: Teide, 1971. ISBN 84-307-8187-0. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Casa del gremi dels velers». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
  6. 6,0 6,1 6,2 Amelang, J., Gil, X., McDonogh, G. Dotze passejades per la història de Barcelona. Barcelona, 1992. Edita Olimpíada Cultural i Ajuntament de Barcelona ISBN 84-7609-530-9
  7. Francesc Carreras Candi. La Via Layetana, 1913. 
  8. La Casa dels Velers a poblesdecatalunya.cat
  9. 9,0 9,1 Federació Tèxtil Sedera, Presentació del Col·legi de l'Art Major de la Seda

Bibliografia[modifica]

  • Victor Mata i Ventura; Marià Hispano i Vilasecaː Els gremis de Vellers i Velluters de Barcelona a la Guerra de Successió i la continuïtat corporativa en el segle XVIII. Barcelonaː CAMS, 2016

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa del Gremi dels Velers