Ferran Romeu i Ribot

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFerran Romeu i Ribot
Dades biogràfiques
Naixement 1862
Barcelona
Mort 1943 (80/81 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Arquitecte i urbanista
Moviment Modernisme català
Modifica dades a Wikidata

Ferran Romeu i Ribot (Barcelona, 1862 - 1943) fou un arquitecte modernista i urbanista català.[1]

Es titulà el 8 de novembre de 1887[2] i el 1896, amb l'escultor Pere Carbonell i Huguet, realitzà el monument funerari neogòtic de Cristòfor Colom a Santo Domingo. El 1899 entra com a professor auxiliar de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

Va ser el responsable de l'últim tram de les obres d'obertura de la Via Laietana entre el carrer Sant Pere Més Baix i la Plaça d'Urquinaona, que van acabar en 1913.

Dins el modernisme construí, entre altres edificis, la casa Conrad Roure (carrer d'Aribau, 155) de Barcelona el 1902, amb visibles influències estructurals del Castel Béranger d'Hector Guimard, i la casa Armet (Avinguda de Gràcia) a Sant Cugat del Vallès el 1898.

Fou coautor el 1917 del Pla General d'Urbanització de Barcelona, conegut com a pla Romeu-Porcel.

Referències[modifica]

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 185. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  2. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 312 [Consulta: 8 setembre 2013].