Casa del Gremi dels Velers

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Casa del gremi dels velers)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Casa del gremi dels velers
Casa dels Velers des de la Via Laietana.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici i monument
Construït S. XVIII
Característiques
Estil Neoclassicisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Sant Pere més Alt, 1 - Via Laietana, 50 - pl. Lluís Millet, 1-2

41° 23′ 13″ N, 2° 10′ 30″ E / 41.386936°N,2.174986°E / 41.386936; 2.174986
Bé cultural d'interès nacional
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 48-MH
BIC: RI-51-0000163
IPAC: 52
Modifica dades a Wikidata

La casa del Gremi dels Velers, o casa de la Seda,[1] fou construïda entre 1758 i 1763 com a seu de la Confraria de Teixidors de Vels de Seda,[2][3] sota l'advocació de la Verge de Nostra Senyora dels Àngels.[4] L'edifici és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. L'edifici és la seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona.[1] Entre 1887 i 1892 el seu president va ser el mestre veler Benet Malvehí i Piqué.[5]

Descripció[modifica]

La casa del Gremi de Velers, obra d'una gran sobrietat estructural, és un dels edificis més decoratius de la Barcelona del segle XVIII, per la qualitat dels seus esgrafiats i per la imatge de la Mare de Déu, obra de l'escultor setcentista Joan Enrich, que orna dins d'una fornícula l'angle més visible de l'edifici.[6]

Els esgrafiats cobreixen tots els murs exteriors: figures de cariàtides i columnes que sostenen entaulaments figurats a la planta noble i a la segona, i figures de nens o "putti" a la planta alta, completat amb decoració de rocalla i garlandes.[6]

Entre 1928 i 1932 la casa fou objecte d'una restauració i ampliació, segons projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell. Hom n'alterà la planta, rectangular en origen, amb una ampliació per la banda de la placeta de Lluís Millet, sector en el qual els esgrafiats són un calc fet per Ferdinandus Serra dels originals corresponents al cos més proper a la Via Laietana.[6]

Història[modifica]

L'any 1533 Carles I n'havia promulgat les ordenances que autoritzaven la seva activitat. Alguns autors confonen el significat de la paraula "velers", en aquest cas "fabricants de vels de seda", amb aquells que fabriquen "veles" per a embarcacions.[4][7] Havia de ser la seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda, constituït el 1553 i conegut correntment com a Gremi de Velers (és a dir, de teixidors de vels de seda).[6]

La construcció de l'edifici fou construïda entre 1758 i 1763 per l'arquitecte Joan Garrido i Bertran, el projecte del qual guanyà enfront del de Marià Ballescà. Al cap de quatre anys del seu inici, les dificultats econòmiques aturaren l'obra, que fou represa gràcies a una ajuda de 6.000 lliures de la secretaria de la Cambra del Rei.[6] L'edifici va ser projectat per Joan Garrido i conserva els esgrafiats originals del segle XVIII a les façanes sud-oest (que dóna a la Via Laietana) i sud-est.[4]

L'obertura de la Via Laietana féu perillar l'edifici, salvat en part mercès a la intervenció de Ramon N. Comas, estudiós dels esgrafiats de Barcelona. El 1914 Ferran Romeu en corregí l'alineació amb el nou carrer. L'edifici fou restaurat finalment per Jeroni Martorell (1928-32).[6] La façana que dóna a la placeta de Sant Francesc, havia estat fins a l'obertura de la Via Laietana una paret mitgera,[7] i coincidint amb la remodelació de l'edifici que dirigí el 1930 l'arquitecte Jeroni Martorell l'estucador Ferran Serra hi va fer uns altres esgrafiats imitant els antics.[7][8] A la cantonada hi ha una imatge de la Immaculada Concepció obra de Joan Enrich.[4]

A principis del segle XXI edifici ha estat rehabilitat integralment.[9] S'han rehabilitat de les dependències del Col·legi i totes les sales i salons, mobiliari i fusteries, tapisseries, pergamins, i l'exterior de l'edifici realitzant la neteja i restauració de les façanes, els esgrafiats, porticons, balconades, el terrat i el vestíbul.[9]

Fons documental del Col·legi de l'Art Major de la Seda[modifica]

Aquest fons documental va ingressar a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) el mes de novembre de 2012, com a resultat de la cessió en comodat i per voluntat del CAMS. El fons està identificat com a fons privat i dins d’aquest grup com a fons d’entitat.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Casa de la Seda
  2. MOLAS RIBALTA, Pere Los gremios barceloneses del siglo XVIII Confederacón Española de Cajas de Ahorros, Madrid 1970
  3. MATA I VENTURA, Víctor. Els fons documentals de l’arxiu del Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona: els gremis de Velers, Velluters, Perxers i el Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona (1533-1999). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Subdirecció General d’Arxius, 2007 (Col·lecció Arxius i documents: Eines de recerca, 3)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed.. Barcelona: Teide, 1971. ISBN 84-307-8187-0. 
  5. «Benet Malvehí i Piqué». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Casa del gremi dels velers». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
  7. 7,0 7,1 7,2 Amelang, J., Gil, X., McDonogh, G. Dotze passejades per la història de Barcelona. Barcelona, 1992. Edita Olimpíada Cultural i Ajuntament de Barcelona ISBN 84-7609-530-9
  8. La Casa dels Velers a poblesdecatalunya.cat
  9. 9,0 9,1 Federació Tèxtil Sedera, Presentació del Col·legi de l'Art Major de la Seda

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa del Gremi dels Velers Modifica l'enllaç a Wikidata