Castell de Besora (Osona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 921 | |||
| Construcció | segle X | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 1023 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Osona | |||
| Santa Maria de Besora | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1411-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005696 | |||
| Id. IPAC | 1590 | |||
| Id. IPAPC | 14669 | |||
El castell de Besora és un castell que corona un turó, situat a ponent del poble de Santa Maria de Besora, i a una altitud de 1.023 metres, a la comarca d'Osona, del qual avui tan sols en queden les runes. Va ser el centre històric del territori dels actuals municipis de Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora i Montesquiu.[1]
L'historiador Carreras Candi publicà el 1892 una sèrie de dades sobre el castell de Besora i la seva decadència física, la qual s’ha anat agreujant amb el pas del temps fins quedar només restes de murs del castell i de l’església romànica que encara conserva l’absis i algunes faixes llombardes al cos lateral.
Historia
Les primeres notícies del castro Bisora i castro Bisaura daten dels anys 885 i 887, en temps de Guifré el Pilós. El primer document en què consta una referència més concreta sobre Besora data del 898 quan el bisbe Gomar de Vic consagrà les esglésies de Santa Maria i Sant Quirze per sol·licitud de l’abadessa Emma del monestir de Sant Joan de Ripoll (dit més tard de les Abadesses). A partir d’aleshores, les dues parròquies de Besora formaran part de la dotació del monestir de Sant Joan. Cal precisar que aquesta primitiva església parroquial de Santa Maria era la de dalt del castell i de la qual encara en queden ruïnes del segle XI.
La primera notícia documentada del castell data del 921 amb motiu d’una venda a l’abadessa Emma d’un terreny propietat del castro Bisaura (el mot Bisaura ha acabat denominant la regió natural de l’entorn de Sant Quirze de Besora). En l’aspecte civil, el domini del terme de Besora pertanyia als comtes de Barcelona, els quals tenien a Besora un cavaller amb títol de vicarius o veguer. De fet, era el senyor dels termes i castell. El primer senyor conegut de Besora s’anomenava Ermemir (975) i estava casat amb Ingilberga que, vivint el seu marit, tingué una filla natural amb el comte Oliba Cabreta de Cerdanya que es digué Ingilberga i que fou la darrera abadessa de Sant Joan. El 1136, Ramon Berenguer IV encomanà diversos castells, entre ells el de Besora, al gran senescal Guillem Ramon. Més endavant, els feudataris o castlans adoptaren de nou el locatiu de Besora amb el retorn del conegut nom de Gombau de Besora entre els successors (1201). Durant el regnat del rei Jaume I el Conqueridor, Guillem de Besora concorregué a la conquesta de València (1238). El 1243, Ramon de Besora celebrà una concòrdia amb Ramon de Milany a causa d’unes disensions, tot i que posteriorment descendents dels Besora i dels Milany arribaren a casar-se. El 1276, el rei Pere el Gran ordenà que es tornés a Gastó de Montcada, vescomte de Bearn, la potestat del castell de Besora, si bé el 1285 el monarca reclamà la possessió de Besora i Curull per a la corona. L’any 1329, els comissaris reials embargaren al senyor de Besora tots els honors, censos i pertinences del terme del castell a causa de les seves desastroses finances. A partir d’aquí, la possessió del castell s’alternà entre els senyors de Besora i els comtes-reis catalans (Pere III el Cerimoniós, Joan I, Martí l’Humà i Ferran I d’Antequera).
Bibliografia
- ELS CASTELLS CATALANS, Volum V (ISBN: 978-84-232-0335-2). Obra publicada per Rafael Dalmau Editor primera edició de l’any 1976.
Enllaços externs
- informació de Besora de Castells Catalans
- Fotografies del castell de Besora de CastellsCatalans
- Castell de Besora (Osona) a la fototeca Ballo/Salillas