Castell de Clasquerí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Data de dissolució o abolició | 1063 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica historicisme arquitectònic | |||
| Altitud | 286 mts. | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Vallès Occidental | |||
| Castellar del Vallès | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 630-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005242 | |||
| Id. IPAC | 710 | |||
| Id. IPAPC | 3079 | |||
El castell de Clasquerí, conegut també amb el nom de castell de Castellar o dels Clasquerí, està situat a la riba dreta del riu Ripoll en un turó a les rodalies de Castellar del Vallès. [1] Sembla ser que el primer document que es coneix del castell està datat de l’any 1010, tot i que hi ha alguna referència anterior (912), al castrum kastellare,[2] denominació que sembla estar relacionada amb la denominació de la població de Castellar del Vallès. De totes maneres, existeix certa controvèrsia respecte als primers documents del castell ja que altres referències documentals parlen que aquest castell data de l’any 939, on en una escriptura els cònjuges Ovasi i Osiana, donen al comte Sunyer el senyoriu d’un alou que es troba dintre el terme del castell i que l'any 955, el comte Miró, fill de Sunyer donà el mateix alou al monestir de Sant Cugat del Vallès. [3] [4]
Entre l’any 1020 i 1030, el castell va formar part d’un lot de béns de enllaç matrimonial entre Adaleda, filla de Bonuç de Claramunt i Senegunda, i el noble Guillem de Montcada.[5] L’any 1048, la comtessa Ermessenda, deixà moltes de les seves possessions al monestir de Sentmenat, entre elles el castell. A mitjans del segle XI, Odger, abat del cenobi de Sant Llorenç del Munt, adquirí l’església i el castell de Castellar, època en la que s'acabà de construïr, concretament l’any 1063. L’any 1136, el comte Ramon Berenguer IV signà un conveni amb el senescal Guillem Ramon, on li confiava catorze castells, entre els quals es trobava el de Castellar. L’any 1202, el rei Pere I, donà a Guillem de Montcada les catorze fortaleses que tenia en feu de la corona, el que suposà que el castell anés passant per diferents mans de la noblesa catalana fins que l’any 1310, Gastó de Montcada [6] feu donació d’aquest castell a Pere de Clasquerí, començant la nissaga d'amos del castell que li dona nom. La família Clasquerí administrà el castell fins l’any 1788, quan morí Anton de Meca sense descendència i el seu patrimoni passà als seus nebots, introduint de nou el cognom Sentmenat, i posteriorment a conseqüència de l’estroncament de la línia de descendència masculina, el de Fontcuberta, que en son els actuals propietaris del mateix i que encara gaudeixen de certs privilegis feudals a la vila. [1] [7] [4]
El castell té planta trapezoïdal, dues torres i un pati central, amb un pou i les escales per accedir al primer pis. Dues ales afegides i una torre a l’angle el tanquen. L’edifici té planta baixa i dos pisos. L’aspecte actual del castell és el resultat de les reformes fetes per Guerau de Clasquerí el 1335. Altres reformes daten de finals del segle XIX i inicis del XX. Queden poques restes del seu origen altmedieval, entre les que es troben l’arc d’entrada de mig punt. [1] [4]
Dins el conjunt es troba la capella de Santa Bàrbara, d’una sola nau i estil gòtic, amb absis de planta de mig decàgon i elevat a l’exterior amb merlets petits i esglaonats. Té pintures del barceloní Pere Serafí que daten de 1548.[1]
En l'actualitat, tot i estar en mans privades,[6] al castell s'hi organitzen alguns esdeveniments com congressos i concerts,[1] [7] i sèries de televisió com Ermessenda.[8][9]
Enllaços externs
- Castelll de Clasquerí del blog de CastellsCatalans
- Fotografies del castell de Clasaquerí del Blog de castellCatalans
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Clasquerí». Castell catalans, 11-04-2011. [Consulta: 15 juliol 2011]. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «castell» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Olive, Jaume. Actes de les Jornades de Joves Medievalistes del Vallès. Cerdanyola del Valles: Publicacions de la Universitat Autonoma de Barcelona, 1998. ISBN 84-490-1494-8.
- ↑ de Fontcuberta, Carla «Resumen de las actuaciones llevadas a cabo para conseguir la rehabilitacion del castillo de Clasqueri o de San Esteban de Castellar». Recerca. Revista d'historia i ciencies socials i humanes de Castellar del Valles [Castellar del Valles], núm. 7, abril 2010, p. 31-45.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Casas i Homs, Josep Maria. El Castell de Castellar l'any 1388 - Transcripció i estudi d'un inventari. Sabadell: Fundació bosch i Cardellach, 1970.
- ↑ Ferrando i Roig, Antoni. Els castells del rodal de Montcau. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992. ISBN 84-7826-316-0.
- ↑ 6,0 6,1 «Castell de Clasquerí». Consorci de Turisme del Vallès Occidental. [Consulta: 15 juliol 2011].
- ↑ 7,0 7,1 «Feudalisme a Castellar del Vallès (I)». L'altraveu per Castellar, Agost 2008. [Consulta: 15 juliol 2011]. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «LA» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ «TV3 estrena la nova sèrie sobre la història d´Ermessenda». Regió 7, 21-03-2011. [Consulta: 4 abril 2011].
- ↑ «La comtessa de Barcelona reviu al Clasquerí». L'Actual de Castellar del Vallès, 17-03-2011. [Consulta: 15 juliol 2011].