Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest de Catalunya (província sencera de Lleida i oest de Tarragona), a la Franja, a Andorra i al País Valencià. La característica més notant d'aquests dialectes, a diferència dels del català oriental amb el que es contraposa, és la d'absència de neutralització en vocals àtones, és a dir, ni el pas de a i e àtons en [ə], ni el d'o àtona en [u].
Característiques generals
A banda de la pronunciació vocàlica, existeixen altres trets com:
- Manteniment del so [w] als possessius (meua, teua, seua)
- La x inicial o post-consonàntica en [ʧ]
- Verbs incoatius en -ix, -ixen, -isca, etc.
- Cert manteniment de la nasal als plurals d'antics proparoxítons acabats en -n (hòmens, jóvens)
- Certa presència de [j] davant de palatal sorda [kájʃa] en el dígraf -ix-.
- El pronom feble ens/-nos passa a dir-se mos a totes les posicions.
- Vocabulari específic:
- Granera per escombra
- Xiquet per nen
- Espill per mirall
- Palometa/paloma per papallona
- Corder per xai
Dialectes
Formen part del bloc occidental els dialectes següents: