Catalunya màrtir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCatalunya màrtir
Fitxa
ProductoraLaya Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1938 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0029978 Letterboxd: catalonias-martyrdom TMDB.org: 253651 Modifica el valor a Wikidata

Catalunya màrtir és un documental de 25 minuts sobre els bombardejos que van patir diverses ciutats Catalanes durant la Guerra Civil. Va ser produït per Laya Films l'any 1938. El guió i la locució van anar a càrrec de Jaume Miravitlles. Actualment es conserva una còpia de Catalunya Màrtir en francès, titulada Catalunya màrtir/Le martyre de la Catalogne.[1] Catalunya màrtir forma part de la llista dels bàsics de cinema català.[2]

Argument[modifica]

El documental il·lustra els bombardejos soferts per diferents ciutats del territori català, com Barcelona, Granollers o Lleida. Tanmateix, s'emfatitza la destrucció de Barcelona, ciutat que veu interrompuda la seva rutina per les bombes llençades des de bombarders alemanys i italians.[3] A la pel·lícula hi apareixen diferents punts malmesos d'aquesta ciutat com les Escoles Franceses, la cúpula de Santa Eulalia, la Gran Via amb Balmes, etc. El documental acaba a Lleida mostrant un depòsit i les rodalies d'un cementiri on resten els cossos d'aquells que han perdut la vida durant algun dels bombardejos, majoritàriament infants.[1]

Comentaris[modifica]

Exhibició[modifica]

El documental volia ser un crida d'ajuda internacional, amb aquesta finalitat es va fer un passi a un cinema dels Camps Elisis de París. A aquest passi van assistir-hi nombroses personalitats franceses del món del cine, art, literatura i política de l'època.[4] Es recull que, entre d'altres, van assistir el President de les Corts republicanes Diego Martínez Barrio i el prolífic director de cinema Jean Renoir.[1]

Copia[modifica]

El conseller i posteriorment President de la Generalitat Josep Tarradellas i Joan va endur-se una còpia de Catalunya màrtir/Le martyre de la Catalogne a l'exili. En tornar, l'any 1977, la va cedir a l'Arxiu d'Audiovisuals de la Filmoteca de la Generalitat.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Magí., Crusells,. Cine y guerra civil española: imágenes para la memoria. Madrid: Ediciones JC, [2006]. ISBN 8489564485. 
  2. «Bàsics del cinema català». Filmoteca de Catalunya. Arxivat de l'original el 3 d'abril 2018. [Consulta: 9 octubre 2018].
  3. Catálogo general del cine de la guerra civil. Madrid: Cátedra, 1996. ISBN 8437614945. 
  4. «La Vanguardia». La Vanguardia. [Consulta: 9 octubre 2018].