Cavall banyegat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaCavall banyegat
Missing image icon with camera and upload arrow.svg Imatge externa no lliure
Tipus dibuix
Artista Pablo Picasso
Data creació 1917
Tècnica Llapis grafit sobre tela
amb imprimació ocre
Gènere Animalística
Dimensions 80,2 (Alçada) × 103,3 (Amplada) cm
Col·lecció Museu Picasso
Modifica les dades a Wikidata

Cavall banyegat és un dibuix de realitzat per Pablo Picasso el 1917 amb un llapis grafit sobre tela amb imprimació ocre i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Picasso de Barcelona.[1] Es mostra a la Sala 10 de la col·lecció permanent del museu. L'obra va ingressar al museu el 1970 amb el codi de registre MPB 110.012, gràcies a una donació de l'artista.

Descripció[modifica]

Des de la infantesa i al llarg de tota la seva vida, Picasso és un gran aficionat a les curses de braus. No és d'estranyar, doncs, que el tema de la corrida aparegui abundantment a la seva obra.

El cavall és qui centra aquí l'atenció de l'artista. Un cavall esventrat, agonitzant, vessant un doll de sang. Sol davant la mort, l'animal es va desplomant fins a caure de genolls, tot alçant el cap mirant amunt amb l'ull fix, expressant un sofriment que impacta l'espectador.

Amb un traç ferm i vigorós fet al carbonet damunt un llenç sèpia, Picasso modela la figura de l'animal amb una qualitat formal exquisida i amb un marcat expressionisme.

Es pot veure aquí ja la figura que 20 anys després reapareixeria amb tanta força: Cavall banyegat és un clar precedent del Guernica, en els primers dibuixos del qual, el cavall també apareixia desplomat.

L'obra forma part de la donació de l'artista el 1970 a la ciutat.

A la seva arribada al Servei de Restauració dels Museus d'Art, va ser sotmesa a un procés de neteja del quadre i desinfecció de fongs. Variacions tèrmiques, humitat relativa de l'aire, gasos, àcids i pols havien provocat múltiples taques de diferents mides en el revers del llenç que traspassaren a l'anvers a les capes de preparació. Un acurat procés de restauració així com un rigorós control preventiu permanent quant a les condicions de climatologia i d'il·luminació han possibilitat la recuperació de l'obra i la seva exposició al públic, tot alternant períodes de descans.

Referències[modifica]

  1. «Fitxa de l'obra al web del museu». Museu Picasso, 2007. [Consulta: 12 juliol 2011].

Bibliografia[modifica]

  • Rafart i Planas, Claustre. Guia del Museu Picasso. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1998, p.21. DL B.2.887-1998. ISBN 84-7609-869-3.