Home assegut (Picasso)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaHome assegut
Missing image icon with camera and upload arrow.svg Imatge externa no lliure
Tipus quadre
Artista Pablo Picasso
Data creació 1969
Tècnica oli sobre cartró
Dimensions 129 (Alçada) × 65 (Amplada) cm
Col·lecció Museu Picasso (Barcelona)
Modifica les dades a Wikidata

Home assegut és una pintura a l'oli sobre cartró ondulat realitzada per Pablo Picasso el 1969 i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Picasso de Barcelona.[1] Es mostra a la sala 16 de la col·lecció permanent del museu. L'obra va ingressar al museu el 1977 amb el codi de registre MPB 112.867, gràcies a una donació de Pablo Vilató.

Descripció[modifica]

En els darrers anys de la seva vida, Picasso sorprèn de nou amb una revolució estètica i formal, poc compresa en el seu moment. Dins l'obra tardana trobem la renovació última, en què Picasso s'allibera de tot saber, de tota tècnica i retorna a allò que és natural, a l’espontaneïtat, a la infantesa de l’art, a una pintura primària i immediata. És a dir, a una pintura sense traves ni regles, expressió de la seva prodigiosa energia.

Home assegut és un clar exponent d'aquesta pintura de transgressió que es coneix com a període d'Avinyó, amb motiu de les dues grans exposicions que tenen lloc al palau dels Papes (1970 i 1973). Picasso hi ofereix una sèrie d'arquetips, un dels quals és l'ésser híbrid que protagonitza aquest oli, en el qual allò humà i l'animalitat més rude es fonen. De la mescla surt un personatge intrigant, amb aparença de mosqueter cavaller, que descriu de manera vehement, amb contrastos de colors ben compartimentats i contorns negres. Mostra la materialitat de la pintura, amb traços gruixuts i barroers, amb zones empastifades.

Per elaborar el rostre, Picasso torna a la màscara, símbol i fetitxe. Els trets facials són d'animal, però el pentinat i el portentós bigoti i el masclet són referents directes dels senyors del segle d'or espanyol.

L'obra evidencia el desig d'expressar un univers obsessiu i fantàstic amb una estètica primària i brutal, i amb un grafisme característic d'aquest darrer període com les mans en forma de ventall que mostra sempre de cara. Una altra obra d'aquesta darrera època amb representació de figures abarrocades o d'inspiració velazquenya és el dibuix amb retolador i guaix, que Picasso va fer pocs mesos abans de la seva mort: Quatre personatges o La conversa.[2]

Donació[modifica]

El 1987, Pablo Vilató Ruiz (nebot de l'artista, fill de la seva germana Lola) fa donació al museu de dues teles del període d'Avinyó: aquesta obra, Home assegut, (1969) i també Bust de dona.[3]

Referències[modifica]

  1. «Fitxa de l'obra al web del museu». Museu Picasso, 2007. [Consulta: 12 juliol 2011].
  2. 1972, MPB 113.024
  3. 1970, MPB 112.866

Bibliografia[modifica]

  • Rafart i Planas, Claustre. Guia del Museu Picasso. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1998. DL B.2.887-1998. ISBN 84-7609-869-3.