La fi del número

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaLa fi del número
Imatges externes
Imatge del quadre a la web del Museu Picasso de Barcelona
Tipus quadre
Artista Pablo Picasso
Data creació 1901
Tècnica Pastel sobre tela
Dimensions 72 (Alçada) × 46 (Amplada) cm
Col·lecció Museu Picasso, Barcelona
Modifica dades a Wikidata

La fi del número és un pastel sobre tela realitzat per Pablo Picasso el 1901 a París i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Picasso de Barcelona.[1] Es mostra a la Sala 6 de la col·lecció permanent del museu i està signat –Picasso- a l'angle inferior dret. Forma part de l'Adquisició de la col·lecció privada de Lluís Plandiura de 1932.

Descripció[modifica]

Des de molt aviat, Picasso se sent captivat per l'espectacle en general. Un món fascinant ple d’estímuls visuals, reptes i un cabal inesgotable d’inspiració que li ofereix un ric potencial temàtic i cromàtic.

La primera meitat de l’any 1901 a París, Picasso està immers en el món de la festa i la diversió i es deixa seduir per la bohèmia, els cabarets i la decadència dels plaers de la belle époque. Ballarines, cupletistes, cantants, personatges de la nit poblen la seva obra, tractats amb estil àgil i directe.

A La fi del número capta la vedette, probablement Yvette Gilbert, mentre saluda somrient en acabar l'actuació a l'Olympia.

Aquest pastel té un component més pictòric que gràfic, amb una composició i un cromatisme que confirmen una síntesi harmoniosa dels tempteigs del moment. Molt pròxima a aquesta obra Picasso va pintar el mateix any a París el pastel En escena, que es conserva a l'Albright-Knox Art Gallery a Buffalo, Nova York.

El gust per l'espontani i pels temes nocturns l'ha heretat, en bona part, de Toulouse-Lautrec, de qui anys més tard afirmarà: “És a París on vaig adonar-me'n del gran pintor que era Toulouse-Lautrec”.

Picasso manifesta la seva admiració vers l’artista francès en algunes obres com aquesta, mitjançant l’aplicació dels colors llisos i plans i l'arabesc en la línia que contorneja la figura de manera clara i amb gran poder de síntesi i, sobretot, amb un joc airós del canell.

Referències[modifica]

  1. «Fitxa de l'obra al web del museu». Museu Picasso, 2007. [Consulta: 12 juliol 2011].

Bibliografia[modifica]

  • Rafart i Planas, Claustre. Guia del Museu Picasso. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1998, p.21. DL B.2.887-1998. ISBN 84-7609-869-3.