Ciència i caritat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaCiència i caritat
Imatges externes
Imatge del quadre a la web del Museu Picasso de Barcelona
Tipus quadre
Artista Pablo Picasso
Data creació 1897
Tècnica Oli sobre tela
Gènere art de gènere
Dimensions 197 (Alçada) × 249,5 (Amplada) cm
Col·lecció Museu Picasso, Barcelona
Catalogació
Codi museu MPB 110.046
Modifica les dades a Wikidata

Ciència i caritat és una pintura a l'oli realitzada per Pablo Picasso el 1897 a Barcelona i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Picasso de Barcelona.[1] Es tracta d'una de les obres més representatives de l'etapa de formació de l'artista, el qual la va realitzar amb només 15 anys.

Història[modifica]

José Ruiz Blasco, pare de Picasso, era un professor de pintura que desitjava que ell seu fill aconseguís allò que ell no havia pogut, triomfar en el món de la pintura. Per això va oferir al seu fill una sòlida formació acadèmica, perquè aquest pogués triomfar en les Exposicions Nacionals de Belles Arts que se celebraven anualment a Madrid. Picasso va començar la seva formació acadèmica a La Corunya i, un cop a Barcelona, es va inscriure a l'Escola de la Llotja.

El 1896 Picasso havia rebut molt bones crítiques per la seva obra La Primera Comunió–presentada a la Tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona. Aquest fet va animar al seu pare a llogar un taller pel seu fill al número 4 del carrer de la Plata del Barri de la Ribera, prop de la residència familiar al carrer Mercè. En aquest taller fou on pintaria Ciència i caritat.

Es creu que es va inspirar en l'obra La visita de la mare d'Enrique Paternina[2] i en Una sala de l'hospital durant la visita del metge en cap, del sevillà Luis Jiménez Aranda. Picasso ja havia pintat anteriorment algun quadre de temàtica similar (La malalta, pintat a La Corunya el 1894).

Per preparar l'obra, Picasso va realitzar diversos apunts previs i esbossos. Al Museu Picasso es conserven 6 d'aquests esbossos que són exposats de forma rotativa a les sales de la col·lecció permanent. Un dels esbossos es troba pintat al revers d'una altra obra, el Retrat de Joan Vidal Ventosa[3]

Un cop finalitzada, es va presentar a l'Exposició General de Belles Arts del 1897 a Madrid, i posteriorment a l'Exposició Provincial de Màlaga del mateix any. Un cop finalitzada la mostra, l'obra romandria a Màlaga, al domicili de Salvador Ruiz Blasco, oncle de Picasso, fins que aquest va morir el 1918 i la seva vídua la va enviar a Barcelona, on va estar penjada al domicili de la família Vilató Ruiz al Passeig de Gràcia fins que l'artista la va donar al museu, juntament amb altres obres.[4]Ciència i Caritat va ingressar al museu amb el codi de registre MPB110.046[5] i actualment es troba exposat de forma permanent a la Sala 13 del museu.

Descripció[modifica]

Es tracta d'una obra vinculada al realisme social, estil molt de moda durant la segona meitat del segle XIX. L'expansió de la revolució industrial havia consolidat una burgesia que necessitava poder ostentar la seva nova condició social. Influïts per escriptors com Émile Zola, alguns pintors van començar a pintar obres per a aquesta nova burgesia, que gustava del realisme social. L'interès que despertava la ciència i els temes de medicina van fer que aquesta temàtica es repetís arreu d'Europa. Així va sorgir la pintura hospitalària, un subgènere del realisme social que va tenir el seu auge entre 1880 i 1900.

La composició de l'obra, de grans dimensions, segueix una estructura clàssica, on tots els personatges estan disposats de manera que l'espectador centri l'atenció en la malalta. L'ambientació i dimensions de la sala representada intenten crear una situació intimista.

Models[modifica]

  • Metge: La figura del metge està representada per José Ruiz Blasco, pare del pintor, i representa la medicina moderna, el progrés.
  • Malalta i nen: Es tracta d'una captaire del barri i del seu fill, als qui Picasso va contractar com a models per una suma total de 10 pessetes.
  • Monja: Es creu que Picasso va fer servir a algun amic o adolescent, demanant-li que es disfressés amb els vestits d'una monja amiga de la família que venia de Màlaga però residia en aquell moment a Barcelona. La monja representa el socors assistencial.[6]

Exposicions[modifica]

Durant la tardor de 2010 es va realitzar una petita exposició temporal basada en l'estudi d'aquesta obra al mateix museu.[7] A l'exposició es van poder veure diverses obres de temàtica clínica d'altres pintors com Antonio Casanova, Théobald Chartran, Heny Geoffroy, Leo Van Aken, Arturo Michelena o Marc-Aurèle de Foy Suzor-Coté, entre d'altres. Altres exposicions temporals:

Ciència i caritat al descobert[modifica]

Altes obres exposades amb motiu de l'exposició temporal:[8]

Autor Obra Any Format Mides (cm) Origen
Anònim Dona i monja vetllant un malalt s. XIX Oli sobre tela col·lecció particular
Cristóbal Rojas El violinista malalt 1886 Oli sobre tela 112 x 150 Galeria de Arte Nacional de Caracas
Cristóbal Rojas La misèria 1886 Oli sobre tela 180 x 221 Galeria de Arte Nacional de Caracas
Jozef Israëls Sol 1880-1881 Oli sobre tela 125 x 200 Museum Mesdag, La Haia
Antoni Casanova Monja i malalta 1893 Oli sobre fusta 12 x 21 Col·lecció particular
Theodor Hummel Al costat del llit mortuori de la mare 1894 Reproducció a La Ilustración Artística Biblioteca Museu Picasso
Leo van Aken Misèria humana 1890 Oli sobre tela 160 x 206 Museu Nacional d'Art de Catalunya
Alexander Struys La visita al malalt 1895 Reproducció a L'Art Français núm. 427 Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
Marc-Aurèle de Foy Suzor-Coté El nen malalt 1895 Oli sobre tela 67 x 89 Musée National des beaux-arts du Québec
Luke Fildes El doctor 1891 Oli sobre tela 166 x 241 Tate National, Liverpool
Arturo Michelena El nen malalt 1896 Oli sobre tela 190 x 200,7 Col·lecció particular
Henri Geoffroy El dia de la visita a l'hospital 1889 Oli sobre tela 120 x 89 Musée d'Orsay, París
Adolf Mas Sanatori Marítim de Sant Josep, núm.12 1913 Fotografia a les sals de plata Arxiu Mas
Adolf Mas Sanatori Marítim de Sant Josep, núm.14 1913 Fotografia a les sals de plata Arxiu Mas
Théoblad Chartran L'auscultació 1878 Fresc Universitat de la Sorbona, París
?? Visita del rei Alfons XII a l'hospital de colèrics 1885 Gravat reproduït a La Ilustración Espanyola y Americana
Frederic Ballell Visita a un malalt 1905-1915 Fotografia a les sals de plata acolorida Arxiu Fotogràfic de Barcelona
A i E Napoleon Llicó de ginecologia... 1890 Platinogravat Col·lecció particular
Luís Jiménez Aranda La visita del metge 1889 Oli sobre tela 290 x 445 Museu del Prado, Madrid
Enrique Paternina La visita de la mare 1892 Oli sobre tela 155 x 215 Museu del Prado, Madrid
Jaume Ribera Sala de Sant Tomàs de l'Antic Hospital de la Sant Creu c1922-1923 Fotografia a les sals de plata Arxiu Històric de l'Hospital de Sant Pau, Barcelona
Frederic Ballell Secció de dones de l'Hospital Provisional de la Secció Marítima del Parc de la Ciutadella 1914 Fotografia a les sals de plata Arxiu Fotogràfic de Barcelona
José Soriano Fort Desgraciada! 1896 Oli sobre tela 233 x 288 Museu del Prado

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Fitxa de l'obra al web del museu». Museu Picasso. [Consulta: 2 maig 2011].
  2. Ribas Tur, Antoni. «El moll de l'os de 'Ciència i caritat'». Diari Ara, 30-11-2010. [Consulta: 2 maig 2011].
  3. Aquestes obres tenen els números de registre MPB 70.802, MPB 110.089, MPB 110.099, MPB 110.214, MPB 110.229, MPB 110.387 i MPB70.802 R
  4. DDAA 2010: p. 113
  5. Rafart 1998: p. 21
  6. Gual, 2010: p. 16
  7. «El Museu Picasso centra la programació en la recerca sobre la figura i l'obra de l'artista malagueny». 3cat24.cat, 4 octubre del 2010. [Consulta: 4 maig del 2011].
  8. DDAA, 2010: p. 91-111

Bibliografia[modifica]

  • Rafart i Planas, Claustre. Guia del Museu Picasso. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1998, p.21. DL B.2.887-1998. ISBN 84-7609-869-3. 
  • Ddaa. Ciència i caritat al descobert. Barcelona: Museu Picasso, 2010 (Col·lecció Focus). DL B-43956-2010. ISBN 978-84-9850-277-0. 

Enllaços externs[modifica]