Centre national du cinéma et de l'image animée

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCentre national du cinéma et de l'image animée
Dades
Nom curtCNC Modifica el valor a Wikidata
Tipusagència governamental Modifica el valor a Wikidata
Indústriaadministració pública (tutela) de sanitat, formació, cultura i serveis socials, diferents de la seguretat social Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaestabliment públic nacional de caràcter administratiu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1946
Governança corporativa
Seu
PresidènciaDominique Boutonnat (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuMinisteri de Cultura de França Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcnc.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0031991 Twitter (X): LeCNC Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Centre national du cinéma et de l’image animée,[1] també coneguda com Centre National du Cinéma, és una institució pública adscrita al Ministeri de Cultura de França, que s'ocupa de regular, promoure i ajudar a la indústria audiovisual francesa. Va ser creada el 25 d'octubre de 1946 i està dotada de personalitat jurídica i autonomia financera.

Encara que el seu objectiu fundacional és impulsar el cinema francès, també dona suport a projectes relacionats amb sèries de televisió, dibuixos animats, videojocs i creació digital..[2]

Objectius[modifica]

Els objectius del Centre national du cinéma et de l’image animée (CNC) són els següents:[2]

  1. Regular la indústria cinematogràfica francesa.
  2. Gestionar les ajudes públiques a la creació, distribució i exportació de productes audiovisuals.
  3. Promoure el sector audiovisual entre tots els públics.
  4. Salvaguardar i difondre el patrimoni cinematogràfic.
  5. Definir i aplicar les polítiques europees i internacionals en el sector audiovisual.
  6. Ocupar-se de la classificació per edats.

Història[modifica]

El Centre National du Cinéma (CNC) va ser fundat el 25 d'octubre de 1946 com a part d'un acord entre cineastes i poders públics per a reimpulsar la indústria cinematogràfica francesa. En aquells dies el cinema gal estava en crisi i enfrontava la incertesa del acord Blum-Byrnes, que eliminava les restriccions als productes estatunidencs —especialment el cinema— a canvi d'ajudes per a la reconstrucció del país després de la Segona Guerra Mundial.[3]

L'entitat va ser concebuda com una empresa pública amb personalitat jurídica i autonomia financera, que entre altres mesures regularia el cinema gal i gestionaria totes les ajudes a la producció. En comptes de rebre assignacions pressupostàries, es finançaria amb un impost especial sobre el preu de l'entrada. L'acord contemplava una nova quota d'importació que beneficiava al cinema francès sense perjudicar les llicències estatunidenques, però limitava també la projecció de pel·lícules d'altres països.

En un primer moment el CNC va estar adscrit al Ministeri d'Informació i al Ministeri d'Indústria. Des de 1959, per petició expressa d'André Malraux, forma part del Ministeri de Cultura.[4]

Els objectius del Centre s'han anat renovant i ampliant cap a la protecció de tota la indústria audiovisual francesa, incloent-hi sectors com la animació, la televisió i els videojocs.[2]

Finançament[modifica]

El CNC posseeix autonomia financera i no depèn dels pressupostos generals, sinó d'impostos específics que afecten el sector audiovisual:

Segons les dades del Senat de França, la suma d'aquests tres conceptes va representar un ingrés superior als 700 milions d'euros en 2017.[5]

Llista de presidents[modifica]

  • Michel Fourré-Cormeray (1945–1952)[6]
  • Jacques Flaud (1952–1959)[7]
  • Michel Fourré-Cormeray (1959–1965)[8]
  • André Holleaux (1965–1969)[9][10]
  • André Astoux (1969–1973)[11]
  • Pierre Viot (1973–1984)[12]
  • Jérôme Clément (1984–1989)[13]
  • Dominique Wallon (1989–1995)[14][15]
  • Marc Tessier (1995–1999)[16][17]
  • Jean-Pierre Hoss (1999–2001)[18][19]
  • David Kessler (2001–2004)[20]
  • Catherine Colonna (2004–2005)[21]
  • Véronique Cayla (2005–2010)
  • Éric Garandeau (2011–2013)[22]
  • Frédérique Bredin (2013-2019) [23]
  • Olivier Henrard (Juliol 2019 - interí)[24]
  • Dominique Boutonnat (Juliol 2019 -)

Referències[modifica]

  1. ↑ «La Academia impulsa la integración del cine en el modelo educativo» (en castellà). , 11-05-2017 [Consulta: 13 agost 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Missions | CNC» (en francès). [Consulta: 13 agost 2018].
  3. ↑ «Les origines d'une méfiance» (en francès). [Consulta: 13 agost 2018].
  4. ↑ «André Malraux y la protección del cine y las salas en Francia» (en castellà). , 19 diciembre 2010 [Consulta: 13 agost 2018].
  5. ↑ «La « cagnotte » du CNC proche des 700 millions - Les Echos» (en francès). Arxivat de l'original el 2018-08-13. [Consulta: 13 agost 2018].
  6. ↑ (francès)http://www.cannes.com/index.php?option=com_content&task=view&id=511&Itemid=2457652 Arxivat 2011-09-11 a Wayback Machine.
  7. ↑ Hubert-Lacombe, Patricia. Le cinéma français dans la guerre froide: 1946-1956. L'Harmattan, August 5, 1996. ISBN 9782738440426. 
  8. ↑ Hubert-Lacombe, Patricia. Le cinéma français dans la guerre froide: 1946-1956. L'Harmattan, August 5, 1996. ISBN 9782738440426. 
  9. ↑ (francès)http://www.lcp.cnrs.fr/pdf/den-06a.pdf[Enllaç no actiu]
  10. ↑ Depétris, Frédéric. L'état et le cinéma en France: le moment de l'exception culturelle. Harmattan, August 5, 2008. ISBN 9782296056114. 
  11. ↑ (francès)http://referentiel.nouvelobs.com/archives_pdf/OBS0491_19740408/OBS0491_19740408_059.pdf
  12. ↑ (francès)http://www.culture.gouv.fr/culture/comite-histoire.htm Arxivat 2011-11-08 a Wayback Machine.
  13. ↑ «Article de Business PME pour la sous rubrique Jerome clement president du comite de gerance arte». www.businesspme.com.
  14. ↑ (francès)http://www.liberation.fr/culture/0101152221-marc-tessier-prend-la-tete-du-cnc-il-succede-a-dominique-wallon-au-centre-national-du-cinema Arxivat 2012-10-01 a Wayback Machine.
  15. ↑ «La lettre de Nodula». www.nodula.com.
  16. ↑ (francès)http://www.liberation.fr/culture/0101287860-jean-pierre-hoss-nomme-au-cncun-fidele-du-service-public-au-chevet-du-cinema Arxivat 2012-10-01 a Wayback Machine.
  17. ↑ (francès)[1]
  18. ↑ «David Kessler, directeur général du CNC». Stratégies, March 26, 2001. Arxivat de l'original el de novembre 22, 2021. [Consulta: d’octubre 9, 2022].
  19. ↑ (francès)http://www.culture.gouv.fr/culture/actualites/communiq/hoss.htm
  20. ↑ «Kessler à France Télévisions». La Libre.be.
  21. ↑ «Catherine Colonna, directrice du CNC». Stratégies, September 8, 2004. Arxivat de l'original el de novembre 22, 2021. [Consulta: d’octubre 9, 2022].
  22. ↑ «Éric Garandeau au CNC». LEFIGARO, 15 December 2010.
  23. ↑ «Mesures d'ordre individuel | Portail du Gouvernement». Arxivat de l'original el 2013-06-30. [Consulta: 5 febrer 2022].
  24. ↑ «Olivier Henrard nommé président par intérim du CNC» (en francès), 15-07-2019. Arxivat de l'original el 16 July 2019. [Consulta: 5 febrer 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Centre_national_du_cinéma_et_de_l%27image_animée&oldid=32775978»