Cercle Catòlic de Gràcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Edifici del Cercle Catòlic de Gràcia

Cercle Catòlic de Gràcia és una associació social i cultural del barri de Gràcia (Barcelona) fundada el 1903. D'entre les seves diverses iniciatives de caràcter cultural, destaca la difusió de les tradicions locals com a eines de cohesió social i progrés col·lectiu. Duen a terme activitats de lleure com teatre, cant coral, esports, dansa, excursions (a través de l'Agrupament Escolta Montnegre/Josep Carner) i organitzen festes de tota mena durant l'any, Castanyada, Cap d'any, Carnestoltes, Revetlles, balls socials, etc. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi La seva presidenta és Rosa Martí.

Els orígens[modifica]

El Cercle va ser fundat el 3 de març de 1903 per un grup de socis del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, que no estaven conformes en la forma com es regia l’entitat. Al front d'aquest grup de socis s’hi trobaven Carles Pi Barriera, Josep Bigas Feliu i Josep Badel, els quals procediren al lloguer d’un pis al carrer Aurora (avui Mozart) núm. 19, davant mateix de l’antiga Casa de Socors Municipal.

Un cop iniciats els tràmits de legalització de la nova entitat, iniciaren les gestions per poder disposar d’un estatge que reunís millors condicions, ja que només disposaven d’una sala i alcova. El nou local on es van instal·lar va ser en un que es coneixia com a “Can Pioc”, situat al carrer de Santa Magdalena 12 i14. “Can Pioc” havia estat un cafè, fonda i ball públic, que el taverner revenedor Joan Sallés, conegut com a Pioc, havia fet construir al carrer Serra (més tard Santa Magdalena) l’any 1834. En els baixos hi tenia el magatzem, el menjador, la cuina i la botiga. Al primer pis hi havia cafè i ball.

En les bones èpoques, a “Can Pioc” s’hi organitzaven concerts, sarsueles i sessions de ball popular. L’any 1845 la casa s’amplià considerablement i tingué molta celebritat com a fonda tant pel bon servei que donava com pel fet que disposava de gran espai per a celebrar-hi banquets i festes familiars. El Cercle va estar de lloguer en aquests local fins al 9 de juliol de l’any 1921, data en la qual va comprar a na Francisca Soler Jordana les finques del carrer Trilla 7 i 9, i Santa Magdalena 12 i 14, per valor de 60.000 pessetes.

Als anys 20, el Cercle disposava de secció de Pietat, de catequesi, recreativa, d’esports i esbarjo, i també del Mont de pietat de Sant Josep (que atorgava préstecs a interès mòdic als socis) i d’una Caixa d’Estalvis pròpia, els quals van ser absorbits posteriorment per la Caixa d’Estalvis i Pensions per a la Vellesa.

Durant el trienni 1936-1939, els locals del Cercle van estar en mans de les “Joventuts Llibertàries”, deixant-se de fer qualsevol tipus d'activitat per part dels socis de l’entitat.

El gener de 1939, els socis prenen de nou possessió del local i es reprenen les activitats. Després de moltes gestions, el diumenge 31 de desembre del mateix any, a dos quarts de cinc de la tarda, va arribar l’autorització per a representar L’Estel de Natzaret en català. Es va representar aquell mateix dia, reprenent la tradició que el Cercle mantenia des de l’any 1903 i que s’ha mantingut fins als nostres dies.

L'edifici[modifica]

El Cercle llogà l’edifici situat al carrer de Santa Magdalena 12 i 14 i carrer Trilla 7 i 9 poc després de la seva fundació, el 3 de març de 1903.

El local, que es coneixia com a Can Pioc, havia estat un cafè, fonda i ball públic, que el taverner revenedor Joan Sallés, conegut com a Pioc, havia fet construir l’any 1834 en tres parcel·les fruit de la transformació de part dels camps de conreu de Can Trilla en solars edificables.

Aquest procés d’urbanització, el primer de Gràcia, va ser instat l’any 1825 per Àgueda Trilla i Puigrodon, vídua d’Antoni Trilla i Blanch. L’arquitecte Pere Serra i Bosch redactà el projecte en el que es planificaren una plaça (l’actual plaça Trilla) amb sis carrers i traçats al seu entorn als que es donaren noms relacionats amb la família Trilla: Santa Àgueda, nom de la propietària dels terrenys; Sant Antoni, avui Providència, per Antoni Trilla; Santa Rosa, nom de la mare de la vídua Trilla, Rosa Puigrodon; Serra, cognom de l’arquitecte redactor del pla, carrer que més tard passa a ser Santa Magdalena, per l’hereva de la urbanització, Magdalena Rabassa. La urbanització es conegué com a Torre de Trilla i s’hi construïren cases de planta baixa amb un o dos pisos.

En els baixos de l’immoble, Joan Sallés tenia el magatzem, el menjador, la cuina i la botiga. Al primer pis hi havia cafè i ball. L’any 1845 la casa s’amplià considerablement i tingué molta celebritat com a fonda tant pel bon servei que donava com pel fet que disposava de gran espai per a celebrar-hi banquets i festes familiars.

El Cercle va estar de lloguer en aquest local fins al 9 de juliol de l’any 1921, data en la qual el va comprar a Francisca Soler Jordana.

Tot i que l’any 1920 es fan obres de reforma a l’escenari i la sala d’espectacles, la principal reforma de l’edifici es va inaugurar el 2 de març de 1924. Va ser projectada i executada pels germans Joaquim Bassegoda i Amigó (1854-1938), catedràtic i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i Bonaventura Bassegoda i Amigó (1862-1940), intel·lectual, activista polític, historiador de l’art, escriptor de novel·les i de teatre i, per sobre de tot, arquitecte. Ambdós són autors a Barcelona, entre moltes altres, de la casa Berenguer (1907) i les cases Rocamora (1914-1918).

Amb aquesta reforma, que va afectar principalment la planta baixa, es va traslladar l’entrada principal de l’edifici al Santa Magdalena 12 i 14. Al butlletí periòdic del Cercle datat a l’abril de 1924 es comenta l’acte d’inauguració: Una guarnició de socis l'omplia, comentant alegrement l'estrena de la Secretaria de la Junta directiva d'un gust exquisit, amb mobiliari de renaixement català, la biblioteca on el socis podran esplaiar-se llegint llibres de tota mena, les secretaries de les diverses seccions, els billars nous de trinca i el luxós cafè digne del creixement que pren la volguda Societat. Els elogis eren unànimes en jutjar el treball dels arquitectes senyor J. i B. Bassegoda, de l’autor del mobiliari en Jaume Llorca i del forjador de ferros artístics en Bonaventura Batllé.

Les obres realitzades a l’edifici els anys 50 i 60 no han afectat bàsicament la reforma realitzada als anys 20 del segle passat.

Reforma interior de l'edifici[modifica]

Recentment, durant el període 2013-2017, es va dur a terme una reforma interior de l'edifici en el cual es va resoldre el problema d'una de les escales d'accés, concretament l'escala que dona al carrer de Santa Rosa, la instal·lació d'un ascensor i el sanejament de la instal·lació elèctrica adaptada íntegrament a les noves normatives referents a espais d'espectacles això com altres modificaciones que han donat al Cercle un canvi de cara radical. El dia 5 de març es va inaugurar el nou Cercle amb l'acompanyament de la companyia de teatre La Cubana i amb l'entrega de medalles als socis de l'entitat.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 41° 24′ 13.55″ N, 2° 9′ 10.67″ E / 41.4037639°N,2.1529639°E / 41.4037639; 2.1529639