Dolors Sistac Sanvicén

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDolors Sistac Sanvicén
Sistac, Dolors.jpg
Biografia
Naixement 17 desembre 1922
Lleida
Mort 21 gener 2018 (95 anys)
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Escriptora i professora
Ocupador Universitat de Lleida
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Dolors Sistac Sanvicén (Lleida, 17 de desembre de 1922[1] - 21 de gener de 2018) fou una escriptora catalana.[2]

Biografia[modifica]

Des de 1944 va treballar com a professora d'ensenyament primari. El 1964 es diplomà en francès a Madrid, i el 1975 es llicencià en filosofia i lletres i pedagogia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1986. Ha estat professora de francès a l'ensenyament primari i professora a la Universitat de Lleida, alhora que col·laboradora al diari La Mañana. Ha escrit narracions, articles periodístics i estudis literaris. El 2002 se li concedí la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca pedagògica, iniciada en l'àmbit de l'ensenyament primari, i també per les seves recerques de diversos aspectes literaris i culturals de les terres de Ponent.

Obres[modifica]

  • Tres poetes simbolistes: Josep Estadella, Jaume Agelet i Màrius Torres (1986)
  • Passes de vellut (1994)
  • La vella dorment i altres històries (1994)
  • La vall de les ruïnes i les roses (1995)
  • Les cançons de pandero o de tambor. Estudi i noves aportacions (1997)
  • Líriques de silenci: la cançó de dona a Safo, Renée Vivien i Maria-Mercè Marçal (2001)
  • La mirada encantada (2005)
  • Foc d'encenalls (2007)
  • Temps de llucar. Segona memòria I (2011)

Referències[modifica]

  1. «Dolors Sistac Sanvicén». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. CABELLO, M. «Mor als noranta-sis anys Dolors Sistac, referent del catalanisme» (en ca). [Consulta: 22 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]