Dolors Sistac Sanvicén
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1922 Lleida (Segrià) |
| Mort | 21 gener 2018 (95 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, professora |
| Ocupador | Universitat de Lleida |
Premis
| |
Dolors Sistac Sanvicén (Lleida, 17 de desembre de 1922[1] - 21 de gener de 2018[2]) fou una escriptora catalana.
Biografia[modifica]
Des de 1944 va treballar com a professora d'ensenyament primari. El 1964 es diplomà en francès a Madrid, i el 1975 es llicencià en filosofia i lletres i pedagogia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1986. Ha estat professora de francès a l'ensenyament primari i professora a la Universitat de Lleida, alhora que col·laboradora al diari La Mañana. Ha escrit narracions, articles periodístics i estudis literaris. El 2002 se li concedí la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca pedagògica, iniciada en l'àmbit de l'ensenyament primari, i també per les seves recerques de diversos aspectes literaris i culturals de les terres de Ponent.
Obres[modifica]
- Tres poetes simbolistes: Josep Estadella, Jaume Agelet i Màrius Torres (1986)
- Passes de vellut (1994)
- La vella dorment i altres històries (1994)
- La vall de les ruïnes i les roses (1995)
- Les cançons de pandero o de tambor. Estudi i noves aportacions (1997)
- Líriques de silenci: la cançó de dona a Safo, Renée Vivien i Maria-Mercè Marçal (2001)
- La mirada encantada (2005)
- Foc d'encenalls (2007)
- Temps de llucar. Segona memòria I (2011)
Referències[modifica]
- ↑ «Dolors Sistac Sanvicén». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cabello, M. «Mor als noranta-sis anys Dolors Sistac, referent del catalanisme». Segre, 22-01-2018, pàg. 21.
.svg)