Vés al contingut

Lluís Gassó i Carbonell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís Gassó i Carbonell
Imatge
Lluís Gassó rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol (2002) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juliol 1916 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupacióescriptor
Activitatsegle xx
Gènerepoesia
Influències en
Premis
Mestre en Gai Saber (1977)
Creu de Sant Jordi (2002)

Lluís Gassó i Carbonell (Barcelona, 1 de juliol de 1916 - Barcelona, 21 de setembre de 2010), fou un escriptor català.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Estudià música, piano i violí sota la direc­ció de Francesc Baldelló i després al Conservatori del Liceu amb els mestres Moner i Guérin. Fou funcionari de la Diputació de Barcelona i un dels fundadors del Grup ESTUDI l'any 1939, que editava la revista Estimats Amics (1941-1942). Durant vint anys va ser corrector i col·laborador de l'editorial Glosa. La seva poesia fou influïda per Carles Riba i principalment per Josep Maria López-Picó. Fou Mestre en Gai Saber el 1977,[4] el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu impuls a la normalització de la llengua i al redreçament de la cultura catalana en els anys de la resistència al franquisme. Gassó era gendre de l'escriptor i lingüista Josep Miracle i Montserrat.

Obres

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Artifici (1946)
  • Imatges solitàries (1947)
  • Poema de l'amic (1950)
  • Atzurs rebels (1951)
  • Arbre (1955)
  • Llegenda i veritat (1956)
  • Cançons en l'aire (1966)
  • Ciutat oberta (1978)
  • Lliçó de temps (1982, premi Ciutat de Barcelona 1975).
  • Festa (1991, premi Josep Maria Lopez-Pico de Vallirana, 1977).
  • Collita Intemporal (1992)
  • Cor i pensament (1999)
  • El Verb solitari (2003)
  • Reialme interior (2005)

Contes

[modifica]
  • Contes intemporals (2008)

Teatre

[modifica]
  • La difícil veritat (1950)
  • Parèntesi primaveral (1951),
  • Nausica (1951) del llibret de l'òpera d'Agustí Cohí Grau

Assaig

[modifica]
  • Apunts per a un assaig d'introspectiva poètica (1966)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Lluís Gassó i Carbonell». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r gener 2018].
  2. ↑ «Gassó i Carbonell, Lluís». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 1r gener 2018].
  3. ↑ «Gabriel Mora, Joan Montala y Lluís Gassó, premios de los Jocs florals de Barcelona». La Vanguardia, 03-05-1977. [Consulta: 17 setembre 2025].
  4. ↑ «Lluís Gassó i Carbonell». El Punt Avui, 24-09-2010. [Consulta: 1r gener 2018].

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Gassó_i_Carbonell&oldid=36159352»