Miquel Forrellad Solà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiquel Forrellad Solà

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 abril 1922 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Activitat
Ocupacióempresari, escriptor, advocat, activista cultural Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAntoni Forrellad i Solà Modifica el valor a Wikidata
Premis

Miquel Forrellad Solà (Sabadell, 18 d'abril de 1922[1] - Barcelona, 12 de novembre de 2006)[2] fou un advocat i directiu financer català, germà d'Antoni Forrellad i Solà.

Biografia[modifica]

Fou bibliotecari del Col·legi d'Advocats de Sabadell del 1957 al 1967. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al conjunt de la seva tasca professional i cívica, que ha influït en el progrés de la ciutat de Sabadell i el seu paper destacat a Catalunya. Des del seu càrrec com a director general de la Caixa d'Estalvis de Sabadell va impulsar valuoses iniciatives de caràcter social, econòmic i cultural, a més de contribuir a la normalització del català durant el franquisme.[3]

Obres[modifica]

  • De Sant Sebastià i del camp.Sabadell. 1955. Fundació Bosch i Cardellach.
  • Disputacions sobre matèries incertes en el món de l'estalvi. Sabadell. 1978. Fundació Bosch i Cardellach.
  • El draper Guillem Borriana, clavari de la vila de Sabadell.Sabadell.1983. Fundació Bosch i Cardellach.
  • Cristòfol Calvet d'Estrella, encara. Sabadell.1984-1986. Fundació Bosch i Cardellach.
  • La publicació dels "Anales de la villa de Sabadell" de Bosch i Cardellach. Amb la col·laboració de Joan Alsina Giralt. Sabadell. 1993. Fundació Bosch i Cardellach.
  • Un agent del Papa Benet XIII: el sabadellenc Margarit Esmenard executat a Avinyó l'any 1411 . Sabadell. 1995. Fundació Bosch i Cardellach.
  • Manual de Francesc Ajac, notari de Sabadell, 1400-1402. (1998)

Referències[modifica]

  1. Arxiu Històric de Sabadell: Fons Ricard Simó i Bach
  2. La Vanguardia
  3. «Creus de Sant Jordi 2002. Persones guardonades». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2015].