Channa striata

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuChanna striata Modifica el valor a Wikidata
Channa striata after Bleeker 1879.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN166563 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnabantiformes
FamíliaChannidae
GènereChanna
EspècieChanna striata Modifica el valor a Wikidata
Bloch, 1793
Nomenclatura
Sinònims
  • Channa striatus (Bloch, 1793)
  • Ophicephalus planiceps (Cuvier, 1831)[1]
  • Ophicephalus striatus Bloch, 1793)
  • Ophiocephalus chena ([Francis Buchanan-Hamilton[2]
  • Ophiocephalus philippinus (Peters, 1868)[3]
  • Ophiocephalus planiceps (Cuvier, 1831)
  • Ophiocephalus striatus (Bloch, 1793)
  • Ophiocephalus vagus (Peters, 1868)
  • Ophiocephalus wrahl (Lacépède, 1801)

Channa striata és una espècie de peix de la família dels cànnids i de l'ordre dels perciformes.[4] Apareix sovint en llocs webs dedicats a l'aquariofília, però la seua demanda és limitada degut a la seua grandària i agressivitat cap a altres peixos.[5][6]

Morfologia[modifica]

Fa 100 cm de llargària màxima[7] (encara que la seua mida normal és de 61)[8] i 3 kg de pes.[9] Cos subcilíndric, amb el cap deprimit i semblant al d'una serp, l'aleta caudal arrodonida,[10] les escates molt grans[8] i amb les superfícies dorsal i lateral fosques i clapejades amb una combinació de negre i ocre (blanc al ventre). Cap amb la regió gular sense escates, la boca completament dentada i força oberta, la mandíbula inferior amb 4-7 dents canines darrere d'una única filera de dents vil·liformes. 18-20 escates predorsals. Les aletes pectorals fan aproximadament la meitat de la longitud del cap. Cap espina a les aletes dorsal i anal. 38-43 radis tous a la dorsal i 23-27 a l'anal. 15-17 radis a les pectorals i 6 a les pelvianes.[5][11]

Ecologia[modifica]

És un peix d'aigua dolça i salabrosa (pH entre 7 i 8), bentopelàgic (entre 1 i 10 m de fondària,[7] normalment entre 1 i 2),[12] potamòdrom[13] i de clima tropical (23 °C-27 °C;[14] 35°N-18°S), el qual viu a Àsia: els adults viuen als estanys, rierols, rius, pantans, camps inundats, canals de corrent lent i aigües estancades i fangoses[12] des del Pakistan,[15] l'Índia[16] i Sri Lanka[17] fins a Tailàndia,[18] el sud de la Xina[19] i Indonèsia[20] (Java,[21] Sumatra[22] i Borneo),[23] incloent-hi Bangladesh,[24] el Nepal,[25] el Bhutan,[26] Birmània,[27] Cambodja,[28] Laos,[29] el Vietnam[30] i Malàisia (com ara, Sabah),[31] incloent-hi les conques dels rius Indus, Gran Gandak, Gogra, Kosi i Mekong.[5] Ha estat introduït a l'illa d'Oahu (Hawaii) -des del sud de la Xina al segle xix-,[32] els Estats Units continentals (des d'Àsia al segle xix),[33] Indonèsia (des del sud de la Xina al segle XVIII),[10] Nova Caledònia,[34] l'illa de Maurici, la península de Corea, Guam, Papua Nova Guinea,[35] Madagascar (entre 1975 i 1976),[36] l'illa de Negros (Filipines)[37] -des de Malàisia (1908), Fiji (1959),[38] etc.[39] Emprèn migracions des de les masses d'aigua permanents (com ara, el corrent principal del riu Mekong) fins a les àrees inundades durant l'estació humida i retorna a aquelles a l'inici de l'estació seca.[11][40] Els alevins es nodreixen d'algues i protozous, els juvenils de petits crustacis i els adults de peixos, granotes, serps, insectes, cucs de terra, capgrossos[24] i crustacis.[10] Durant l'hivern i l'estació seca, la seua carn al voltant del celoma esdevé força infestada per larves del trematode Isoparorchis hypselobargi. Altres paràsits que infesten aquest peix són Pallisentis ophicephali a l'intestí i Neocamallanus ophicepahli.[24] L'aparellament ocorre durant l'estació humida.[41]

És una plaga potencial[10][11] i sobreviu durant l'estació seca gràcies a l'acció de colgar-se en el fang del fons dels llacs, canals i pantans (això permet que la pell i l'aparell respiratori romanguin humits)[7] i alimentar-se del seu greix emmagatzemat.[24] La seua carn és blanca, ferma i gairebé sense espines, mentre que la pell, fosca, és bona per a fer sopes i, en general, és venuda separada de la carn.[7] És potser el principal aliment piscícola a Tailàndia, Malàisia i d'altres països de la Indoxina,[7] i a Cambodja és emprat per a elaborar diverses varietats de pasta de peix (com ara, prahok).[42] A més, és utilitzat amb finalitats medicinals (sobretot, a Indonèsia i Malàisia).[43]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Cuvier, G. i A. Valenciennes, 1831. Histoire naturelle des poissons. Tome septième. Livre septième. Des Squamipennes. Livre huitième. Des poissons à pharyngiens labyrinthiformes. F. G. Levrault, París. V. 7: i-xxix + 1-531, Pls. 170-208.
  2. Hamilton, F., 1822. An account of the fishes found in the River Ganges and its branches. Archibald Constable and Company, Edimburg i Londres: i-vii + 1-405, Pls. 1-39.
  3. Peters, W. (C. H.), 1868. Über die von Hrn. Dr. F. Jagor in dem ostindischen Archipel gesammelten und dem Königl. zoologischen Museum übergebenen Fische. Monatsberichte der Königlichen Preuss(ischen) Akademie der Wissenschaften zu Berlin 1868: 254-281.
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 Courtenay, W. R., Jr. i J. D. Williams, 2004, Geological Survey, núm. 1251: i-v + 1-143. «Snakeheads (Pisces, Channidae) -- a biological synopsis and risk assessment. Circular, U. S. Department of the Interior».
  6. Bleher, H., 1996. Bombon. Aqua geographia 12(4):6-34.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Davidson, A., 1975. Fish and fish dishes of Laos. Imprimerie Nationale Vientiane. 202 p.
  8. 8,0 8,1 Yamamoto, M. N. i A. W. Tagawa, 2000. Hawai'i's native and exotic freshwater animals. Mutual Publishing, Honolulu, Hawaii. 200 p
  9. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Allen, G. R., 1991. Field guide to the freshwater fishes of New Guinea. Publication, núm. 9. 268 p. Christensen Research Institute, Madang, Papua Nova Guinea.
  11. 11,0 11,1 11,2 FishBase (anglès)
  12. 12,0 12,1 Tirant, G., 1929. Oeuvre ichtyologique de G. Tirant. Réimpression par le Service Océanographique des pêches de l'Indochine, 6° Note, 175 p. Gouvernement Général de l'Indochine, Saigon.
  13. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  14. Riehl, R. i H. A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
  15. Mirza, M. R., 2002. Checklist of freshwater fishes of Pakistan. Department of Zoology, Government College University, Lahore, el Pakistan.
  16. Menon, A. G. K., 1999. Check list - fresh water fishes of India. Rec. Zool. Surv. India, Misc. Publ., Occas. Pap. Núm. 175, 366 p.
  17. Pethiyagoda, R., 1991. Freshwater fishes of Sri Lanka. The Wildlife Heritage Trust of Sri Lanka, Colombo, Sri Lanka. 362 p.
  18. Vidthayanon, C., 2002. Peat swamp fishes of Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia, 136 p.
  19. Nichols, J.T., 1943. The freshwater fishes of China. Natural history of Central Asia: Volum IX. The American Museum of Natural History, Nova York, Estats Units, 322 p.
  20. Kottelat, M. i E. Widjanarti, 2005. The fishes of Danau Sentarum National Park and the Kapuas Lakes area, Kalimantan Barat, Indonesia. Raffles Bull. Zool. Supplement (13):139-173.
  21. Giltay, L., 1933. Résultats Scientifiques du Voyage aux Indes Orientales Néerlandaises de LL. AA. RR. le Prince et la Princesse Léopold de Belgique: Mémoires du Musée Royal d'Histoire Naturelle de Belgique, v. 5, núm. 3, 129 p.
  22. Thomas, R., 2005. Fishes and ecological aspects in the southern region of Lake Toba and its associated rivers, Sumatra, Indonesia. Malayan Nature Journal 57(1):81-89.
  23. Jayaram, K. C., 1999. The freshwater fishes of the Indian region: Narendra Publishing House, Delhi, Índia, 551 p.
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 Rahman, A.K.A., 1989. Freshwater fishes of Bangladesh. Zoological Society of Bangladesh. Department of Zoology, University of Dhaka. 364 p.
  25. Shrestha, J., 1994. Fishes, fishing implements and methods of Nepal. Smt. M.D. Gupta, Lalitpur Colony, Lashkar (Gwalior), Índia. 150 p.
  26. Rajbanshi, K. G. i I. Csavas, 1982. Bhutan Aquaculture Development in Bhutan - a report prepared for the Establishment of Fish Seed Production Centre Project. FAO FI:DP/BHU80/007, Field Doc. 1. 46 p.
  27. Hla Win, U., 1987. Checklist of fishes of Burma. Ministry of Livestock Breeding and Fisheries, Department of Fisheries, Burma.
  28. Rainboth, W. J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, 265 p.
  29. Kottelat, M., 1998. Fishes of the Nam Theun and Xe Bangfai basins, Laos, with diagnoses of twenty-two new species (Teleostei: Cyprinidae, Balitoridae, Cobitidae, Coiidae and Odontobutidae). Ichthyol. Explor. Freshwat. 9(1): 1-128.
  30. Kottelat, M., 2001. Freshwater fishes of northern Vietnam. A preliminary check-list of the fishes known or expected to occur in northern Vietnam with comments on systematics and nomenclature. Environment and Social Development Unit, East Asia and Pacific Region. El Banc Mundial. Freshwater Fish. El Vietnam (BOOK), juny: i-iii + 1-123 + 1-18.
  31. Inger, R. F. i Kong, C. P., 1962. The fresh-water fishes of North Borneo: Fieldiana: Zoology, v. 45, p. 1-268.
  32. Yamamoto, M. N., 1992. Occurrence, distribution and abundance of accidentally introduced freshwater aquatic organisms in Hawaii. State of Hawaii, Federal Aid in Sportfish Restoration, Dingell-Johnson JOR. Freshwater Fisheries Research and Surveys, Project No. F-14-R-16.
  33. Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21): 243 p.
  34. Eldredge, L. G., 1994. Perspectives in aquatic exotic species management in the Pacific islands. Vol. I. Introduction of commercially significant aquatic organisms to the Pacific islands. South Pacific Commission, Nouméa, Nova Caledònia, 127 p.
  35. Hitchcock, G., 2002. Fish Fauna of the Bensbach river, southwest Papua New Guinea. Memoirs of the Queensland Museum. 48(1):119-122.
  36. Courtenay, W. R. Jr., J. D. Williams, R. Britz, M. N. Yamamoto i P.V. Loiselle, 2004. Identity of introduced snakeheads (Pisces, Channidae) in Hawaii and Madagascar, with comments on ecological concerns. Bishop Museum Occasional Papers 7. 13 p.
  37. López, N. C., 2001. Parasitic crustaceans in fishes from some Philippine lakes. P. 75-79. A: C. B. Santiago, M. L. Cuvin-Aralar i Z. U. Basiao (eds). Conservation and ecological management of Philippine lakes in relation to fisheries and aquaculture. SEAFDEC, Aquacult. Dept., Iloilo, Phil., PCAMRD, Los Baños, Lag., & BFAR Q.C. Phil.,187p.
  38. Seeto, J. i W. J. Baldwin, 2010. A checklist of the fishes of Fiji and a bibliography of Fijian fish. Division of Marine Studies Technical Report 1/2010. The University of the South Pacific. Suva, Fiji. 102 p.
  39. FishBase (anglès)
  40. GBIF (anglès)
  41. UICN (anglès)
  42. Westenberg, J., 1981. Fishery products of Indochina. A compilation of literature up to the Japanese invasion. Proc. Indo-Pacific Fish. Cum. 2nd Meet., 23:125-150.
  43. Ng, P. K. L. i Lim, K. K. P., 1990. Snakeheads (Pisces: Channidae): Natural, history, biology and economic importance: Essays in Zoology, Papers Commemorating the 40th Anniversary of the Department of Zoology, National University of Singapore, p. 127-152.

Enllaços externs[modifica]