Charles Simon Clermont-Ganneau
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 febrer 1846 París |
| Mort | 15 febrer 1923 (76 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | École nationale des langues orientales vivantes (1864–1867) Liceu Louis-le-Grand Collège Sainte-Barbe Collège de France |
| Activitat | |
| Camp de treball | Estudis d'Àsia Oriental, diplomàcia, traducció, ensenyament, arqueologia i epigrafia |
| Ocupació | arqueòleg, traductor, Drogman, historiador de l'art, diplomàtic, catedràtic, epigrafista |
| Activitat | 1873 – 1881 |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1890–1923) École pratique des hautes études (1876–1923) Ministeri d'Afers Estrangers École nationale des langues orientales vivantes |
| Membre de | |
| Professors | Ernest Renan |
| Alumnes | Denyse Le Lasseur |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Pare | Simon Ganneau |
Premis
| |
Signatura  | |
Charles Simon Clermont-Ganneau (París, 19 de febrer de 1846 – 15 de febrer de 1923) fou un destacat orientalista francès.[1]
Biografia[modifica]
Va ser fill de Simon Ganneau, conegut per les seves excentricitats místiques i autor de L'Imagerie phénicienne et la mythologie iconologique chez les Grecs, publicat a París el 1880, i diversos articles de referència.[2]
El 1871, Clermont-Ganneau va identificar la ciutat bíblica de Gezer (Josuè 16:11) amb la d'Abu Shusha, antigament coneguda com a Tell el Jezer.[3] El mateix any va descobrir a Jerusalem la inscripció de la balustrada del Temple. El 1874 fou empleat pel govern britànic per dirigir una expedició arqueològica a Palestina. Entre els seus descobriments hi ha la tomba excavada a la roca de la bíblica Shebna.[4] Va explorar/descobert moltes tombes a Wady Yasul, una vall immediatament al sud de Jerusalem, que afirmava que va servir com a cementiri auxiliar de Jerusalem en cert període(s) antic. Basat en l'evidència geogràfica i lingüística va teoritzar que aquesta vall eral'Hasal esmentada a Zacaries 14: 5 en la Bíblia.[5] Va ser el primer en fer trobades arqueològiques als voltants d'Emaús Nicòpolis. Posteriorment, el seu propi govern li encomanà missions semblants a Síria i al Mar Roig. Va ser nomenat cavaller de la legió d'honor el 1875. Després de servir com vicecònsol a Jaffa de 1880 a 1882, va tornar a París com a secrétaire interpréte per a llengües orientals, i el 1886 va ser nomenat cònsol de la primera classe. Posteriorment va acceptar el càrrec de director de l'École des Langues Orientales i professor al Collège de France.
El 1889 fou elegit membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres, de la qual n'havia estat corresponsal des de 1880. El 1896 fou ascendit a cònsol general i va ser ministre plenipotenciari el 1906.
Croades contra falsificacions arqueològiques[modifica]
El 1873, després que el distribuïdor d'antiguitats de Jerusalem Moses Wilhelm Shapira li oferís un conjunt d'artefactes de Moab (coneguda com la col·lecció Shapira) en venda, Clermont-Ganneau va atacar la col·lecció afirmant que era una falsificació.[6] El 1883 Shapira va oferir les anomenades Tires Shapira, fragments de pergamí antic presumptament trobats prop del Mar Mort, a la venda al Museu Britànic, que va exhibir dues de les tires. Clermont-Ganneau va assistir a l'exposició, i va ser la primera persona a Anglaterra en atacar la seva autenticitat.[6] El 1903 va prendre una part prominent en la investigació de l'anomenada tiara de Saitafernes. Aquesta diadema havia estat comprada pel Louvre per 400.000 francs, i exhibida com a genuïnament antiga. Es va generar força debat sobre els autors del frau, alguns creuen que provenia del sud de Rússia. Tot i així, es va acordar que tot l'objecte, excepte la banda de la tiara, era de fabricació moderna.
Obres[modifica]
- Le Dieu satrape et les Phéniciens dans le Péloponnèse (1877)
- L'Imagerie phénicienne et la mythologie iconologique chez les Grecs (1880)[7]
- Etudes d'archéologie orientale (1880, etc.)
- Les Fraudes archéologiques (1885)
- Recueil d'archéologie orientale (1885, etc.)
- Palestine inconnue (1886)
- Album d'antiquités orientales (1897, etc.)
- (1896): Archaeological Researches in Palestine 1873-1874, [ARP], translated from the French by J. McFarlane, Palestine Exploration Fund, London. Volume 1
- (1896): Archaeological Researches in Palestine 1873-1874, [ARP], translated from the French by J. McFarlane, Palestine Exploration Fund, London. Volume 2
Referències[modifica]
- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
- ↑ CLERMONT-GANNEAU, Charles
- ↑ Je m'appelle Byblos, Jean-Pierre Thiollet, H & D, 2005, p. 162. ISBN 2914266049
- ↑ Charles Clermont-Ganneau, Archaeological Researches in Palestine during the Years 1873-1874, vol. II, London 1896, pp. 251-255; 275.
- ↑ The Necropolis from the Time of the Kingdom of Judah at Silwan, Jerusalem, David Ussishkin, The Biblical Archaeologist, Vol. 33, No. 2 (May, 1970), pp. 33-46,
- ↑ Charles Clermont-Ganneau, Archaeological Researches in Palestine, Vol. 1. pg. 420, 1899; Charles Clermont-Ganneau, Palestine Exploration Fund Quarterly Statement, April 1874, pg. 102
- ↑ 6,0 6,1 vegeu Moses Wilhelm Shapira.
- ↑ Je m'appelle Byblos, Jean-Pierre Thiollet, H & D, 2005, p. 162.