Charles Taylor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el filòsof estatunidenc. Si cerqueu el president de Libèria, vegeu «Charles Ghankay Taylor».
Infotaula de personaCharles Taylor
Charles Taylor (2019).jpg
Charles Taylor Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1931 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Mont-real (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCanadenc
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat McGill
Balliol College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióProfessor universitari
OcupadorUniversitat Northwestern
Universitat McGill
Universitat de Mont-real Modifica el valor a Wikidata
PartitNou Partit Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
4 gener 2021Dialogue for Catalonia
13 novembre 2019Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis

Charles Taylor és professor de dret i filosofia a la Northwestern University i professor emèrit del departament de filosofia de la Universitat McGill.

Trajectòria[modifica]

És un home que es caracteritza per bastir ponts entre corrents sovint enfrontats: Il·lustració i comunitarisme, fe i raó, filosofia i acció política. Charles Taylor realitza un rigorós diagnòstic de la modernitat i de totes les nocions que s'arrelen en la cultura occidental. En la seva obra magna, Les fonts del jo explora la gènesi del jo modern, en la qual ocupen un lloc central les idees filosòfiques (de pensadors com Descartes, John Locke, Plató, Kant, etc.)[1] i representacions artístiques (com la poesia, la literatura i la pintura). Aquestes nocions modernes són:

  • la idea del jo desvinculat o capaç de distanciar-se de la seva tradició;
  • l'afirmació de la vida corrent o de la producció i la família; i
  • el nostre sentit de benevolència cap als altres.

Partidari ardent de la identitat pròpia del Quebec francòfon, en èpoques anteriors va concórrer a diverses eleccions parlamentàries. Les seves idees sobre el multiculturalisme han tingut enorme influència en aquests temps on molts països s'enfronten al problema de la integració de les seves minories.[2]

El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[3]

Obra publicada[modifica]

  • 1964 — The Explanation of Behavior.
  • 1975 — Hegel.
  • 1979 — Hegel and Modern Society.
  • 1985 — Philosophical Papers (2 volumes).
  • 1989 — Sources of the Self: The Making of Modern Identity. Harvard University Press
  • 1992 — The Malaise of Modernity, being the published version of Taylor's Massey Lectures. Reprinted in the U.S. as The Ethics of Authenticity. Harvard University Press
  • 1994 — Multiculturalism: Examining The Politics of Recognition.
  • 1995 — Philosophical Arguments. Harvard University Press
  • 1999 — A Catholic Modernity?.
  • 2002 — Varieties of Religion Today: William James Revisited. Harvard University Press
  • 2004 — Modern Social Imaginaries.
  • 2007 — A Secular Age. Harvard University Press
  • 2011 — The power of religion in the public sphere. New York: Columbia University Press (Judith Butler, Jürgen Habermas, Cornel West), ISBN 978-1-283-00892-1

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Taylor
  1. Charles Taylor. The Ethics of Authenticity. Harvard University Press, 1992, p. 14. 
  2. «Charles Taylor». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  3. «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].