Chiang Ching-kuo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
En aquest nom xinès el cognom és Chiang.
Infotaula de personaChiang Ching-kuo
Chiang Ching-kuo 1948.jpg
Biografia
Naixement 27 abril 1910
Zhejiang
Mort 13 gener 1988 (77 anys)
Taipei
Causa de mort Malaltia cardiovascular
  President de la República de la Xina 

20 maig 1978 – 20 maig 1984
← Yen Chia-kanLee Teng-hui →
  Primer ministre de la República de la Xina 

29 maig 1972 – 19 maig 1978
← Yen Chia-kanHsu Ching-chung Tradueix →
  Vice premier of the Republic of China Tradueix 

1r juliol 1969 – 1r juny 1972 – Hsu Ching-chung Tradueix →
Dades personals
Religió Metodisme
Educació Moscow Sun Yat-sen University Tradueix
Acadèmia Política Militar
Universitat Comunista de l'Est
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític Guomindang
Lleialtat Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Rang militar general
Família
Família Family of Chiang Kai-shek Tradueix
Cònjuge Chiang Fang-liang Tradueix
Fills Chiang Hsiao-wen Tradueix
Chiang Hsiao-chang Tradueix
Chiang Hsiao-wu Tradueix
Chiang Hsiao-yung Tradueix
Chiang Hsiao-yen Tradueix
Winston Chang Tradueix
Pares Chiang Kai-shekMao Fumei Tradueix
Signatura
Modifica les dades a Wikidata
Jingguo (a l'esquerra) amb el seu pare
Jingguo (1980)

Chiang Ching-kuo (xinès simplificat: 蒋经国; xinès tradicional: 蔣經國, pinyin: Jiǎng Jīngguó), conegut a Occident com Chiang Jingguo fou un militar i polític xinès nascut a Fenghua, província de Zhejiang el 27 d'abril de 1910 i mort a Taipei el 13 de gener de 1988. Era fill de Chiang Kai-shek i de la seva primera esposa Mao Fumei. Va rebre una educació estricta i tradicional. En la seva adolescència a Xangai va tenir l'oportunitat d'aprendre anglès. A Beijing, va anar adoptant postures progressistes i va desitjar estudiar a la Universitat Sun Yat-sen de Moscou, adreçada a xinesos fills de dirigents del Kuomintang(KMT) i del Partit Comunista Xinès (PCX), en la qual cosa el seu pare hi va estar d'acord.

Viatjà a Moscou on va tenir com a company d'estudis a Deng Xiaping i pn va simpatitzar amb el trotskisme, però va haver de renunciar a aquesta tendència. Es va afiliar a les Joventuts Comunistes Komsomol. Mentre els seus companys vinculats al KMT tornaven a la Xina, Jingguo va quedar retingut a l'URSS i fou destinat a una siderúrgia a Iekaterinburg on va conéixer a Faina Ipatevna Vakhreva, originària de Bielorússia amb la qual es va casar. Ciang Kai-shek es va assabentar que el seu fill s'havia convertit en un ostatge dels soviètics mitjançant la vídua de Sun Yat-sen.[1] Arran de l'Incident de Xi'an, s'arribà a un acord entre el KMT i el PCX, finalment, Jingguo va poder tornar a la Xina l'abril sw 1937.[2]

De tornada al seu país va ocupar diversos càrrecs d'importància, ja com a membre del KMT. Va adoptar mesures que limitaren la corrupció i escàndols lligats a polítics nacionalistes. L'any 1949 abandonà el continent. A Taiwan, on es van refugiar els partidaris de la República de la Xina (ROC) com a responsable de la policia secreta va col·laborar en la repressió de la dissidència en la instauració d'un sistema autoritari en la ROC de Taiwan. Va ser Primer Ministre i, a la mort del seu pare, va esdevenir President de la República de la Xina.

Ja com a president, va promoure algunes reformes que permetrien, més endavant, la introducció de la democràcia a Taiwan. Va morir l'any a conseqüència d'un atac de cor als 78 anys. L'estat de guerra es va mantenir fins al 1987 i la dictadura va desaparèixer el 1991, amb el seu successor Lee Teng-hui.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chiang Ching-kuo Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. J.Halliday i J.Chang. Pàg 178
  2. J.Halliday i J.Chang. Pàg 233
  • Mao. La historia desconocida de Jon Halliday i Jung Chang. Editoial Taurus. 2006. ISBN 9788430605972l. Pàgs. 176-179, 181, 217,240, 243 i nota de la pàg. 245.

Bibliografia[modifica]

  • A leader of vision : Chiang Ching-Kuo's centenary (versió en anglès del llibre Yong xu Jingguo) de Chu Chungsheng. Acadèmia d'Història, Taipei. 2010. ISBN 9789860243710
  • China at War: Regions of China, 1937-1945 de Stephen R. MacKinnon. Stanford University Pres. Califonia. 2007. Pàgs. 288 i 303.

Enllaços externs[modifica]