Chiquitano

Chiquitano
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	2.400 (2021 )
Autòcton de	Departament de Santa Cruz i Mato Grosso
Estat	Bolívia i Brasil
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; llengües macrogê
Codis
ISO 639-3	cax
Glottolog	chiq1248
Ethnologue	cax
UNESCO	585
IETF	cax
Endangered languages	1452

El chiquitano, chiquito o besɨro és una llengua indígena, originària dels Llanos de Chiquitos i el Chaco bolivià, parlada actualment pels chiquitanos a les províncies de Ñuflo de Chávez, Velasco, Sandoval, Busch, Ichilo i Chiquitos del departament de Santa Cruz, Iténez del departament de Beni, així com en alguns municipis brasilers.^[1]

Des de la promulgació del decret suprem núm. 25894 l'11 de setembre de 2000 el besiro és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia.^[2] Va ser inclòs en la Constitució Política promulgada el 7 de febrer de 2009.^[3]

Ús i distribució

L'avaluació delnombre de parlants varia molt d'una font a una altra. S'estima que hi ha uns 20.000 parlants competents, encara que el grup ètnic chiquitano posseeix entre 47.000 i 60.000 individus.^[1] Si es basa en el major nombre, quedaria com la quarta llengua indígena més parlada de Bolívia després del quítxua, l'aimara i el chiriguano.

Dialectes i variants

Es distingeixen tres grans dialectes del chiquitano:

el de les zones de Concepción i Lomerío (Ñuflo de Chávez), San Rafael, Santa Ana i Sant José (Velasco);
el de la zona de San Javierito (Velasco), i
el de la zona de San Miguel (Velasco), que és el més diferenciat de la resta.^[4]

Estudis i normalització

Es fa servir un alfabet normalitzat per a la seva escriptura^[5] i s'han escrit gramàtiques des de l'època colonial. Per exemple, n'hi ha una de 1993, escrita per Jesús Galeote.^[6]

Classificació

Considerada per alguns una llengua aïllada, se l'ha relacionat amb la macrofamilia gê.^[7]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Alain Fabre (2000): «Chiquitano», en el Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos.
↑ Bolivia: Decreto Supremo Nº 25894, 11 de septiembre de 2000
↑ Constitución Política de Bolivia
↑ Xavier Albó: «Bolivia plurilingüe», en Cuadernos de Investigación, 44. La Paz: CIPCA/UNICEF, 1995.
↑ Pablino Parapaino Castro, et al.: Guía del alfabeto besiro. La Paz: Ministerio de Educación, Viceministerio de Educación Escolarizada y Alternativa, 2003.
↑ Jesús Galeote Tormo: Manitana auqui besüro. Gramática moderna de la lengua chiquitana y vocabulario. Santa Cruz de la Sierra: Centro de Estudios Chiquitanos, 1993.
↑ Áurea Cavalcante Santana: «Comparações preliminares entre a língua chiquitano (Brasil/Bolívia) e o proto-jê. Ponencia en el 52º Congreso Internacional de Americanistas, en Sevilla, julio de 2006.

[fabre-1] 1,0 ^1,1 Alain Fabre (2000): «Chiquitano», en el Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos.

[2] Bolivia: Decreto Supremo Nº 25894, 11 de septiembre de 2000

[3] Constitución Política de Bolivia

[4] Xavier Albó: «Bolivia plurilingüe», en Cuadernos de Investigación, 44. La Paz: CIPCA/UNICEF, 1995.

[5] Pablino Parapaino Castro, et al.: Guía del alfabeto besiro. La Paz: Ministerio de Educación, Viceministerio de Educación Escolarizada y Alternativa, 2003.

[6] Jesús Galeote Tormo: Manitana auqui besüro. Gramática moderna de la lengua chiquitana y vocabulario. Santa Cruz de la Sierra: Centro de Estudios Chiquitanos, 1993.

[7] Áurea Cavalcante Santana: «Comparações preliminares entre a língua chiquitano (Brasil/Bolívia) e o proto-jê. Ponencia en el 52º Congreso Internacional de Americanistas, en Sevilla, julio de 2006.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]