Cilindre de Marboré

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCilindre de Marboré
450px-CILINDRO.JPG
Tipus Muntanya
Localitzat en l'àrea protegida Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut
Ubicació
Entitat territorial administrativaFanlo (Osca) i Bielsa (Osca)
 42° 41′ 05″ N, 0° 01′ 26″ E / 42.684722222222°N,0.023888888888889°E / 42.684722222222; 0.023888888888889
Serralada massís del Mont Perdut
Dades i xifres
Prominència 251 m
Altitud 3.328 m
Material gres
Història
Període orogènesi
Modifica les dades a Wikidata

El Pic Cilindre, també anomenat Cilindre de Marboré (en aragonès Zelindro Marmorés), és un pic de 3.328 m[1] d'altitud i una prominència de 251 m,[2] al massís del Mont Perdut, dins de la serralada dels Pirineus. Al massís del Mont Perdut, els tres cims majors es coneixen com les Tres Sorores, de les quals el Pic Cilindre és el més occidental i segueixen el mateix Mont Perdut (3.355 m) i el pic Soum de Ramond (3.263 m).[3]

Mont Perdut (esquerra) i Cilindre (dreta) vistos des del nord.

El seu nom es deu a la impressionant cara nord, una paret vertical arrodonida amb una forma que recorda a un cilindre geomètric i el seu sobrenom es deu que la mateixa cara nord domina el circ glacial de Marboré, on hi ha en l'actualitat el Llac de Marboré.

Rutes[modifica]

L'aproximació més concorreguda sol ser per la vall d'Ordesa. Passat el poble de Torla es pot arribar en cotxe fins a l'aparcament que s'ha habilitat al Prat d'Ordesa. A partir d'aquí cal continuar a peu. Al final d'aquest aparcament comença la pista que s'endinsa al bosc de fajos i remunta la vall fins al circ de Soaso. Superant els penya-segats per les 'Clavijas de Soaso' o pel corriol existent més a la dreta, s'arriba als suaus prats que acompanyen a l'excursionista fins al Refugi de Góriz (2.190 m). Des d'aquest enclavament es poden realitzar les ascensions més mítiques d'aquesta zona: el Mont Perdut (3355m), el Cilindre de Marboré i el Pic de Marboré (3248m) entre molts altres tresmils.[4] Per la Vall de Pineta també s'accedeix des del refugi de Pineta (1.240 m).[5]

Flora i vegetació del Massís del Mont Perdut[modifica]

Al massís del Mont Perdut s'hi pot trobar 95 de les 150 plantes vasculars capaces de superar els 3000 m que vieuen als Pirineus. Només a les puntes dels Gabietos podem trobar ja una cinquantena d'aquestes rareses. Les més comunes són potser les saxífragues (Saxifraga pubescens, i Saxifraga oppositifolia), l'Androsace ciliata, la linària alpina Linaria alpina subsp. alpina, la Minuartia cerastiifolia o la Pritzelago alpina subsp. alpina.[6]

Referències[modifica]

  1. Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340. 
  2. Coll, Xavier; Coll, Joan. Ordesa Vignemale Mte Perdido, Esc. 1:40.000. 4a. ed.. Granollers: Editorial Alpina, 1976 (E-25). ISBN 84-7011-067-5. 
  3. «Monte Perdido» (en es-es). Entre Montañas.
  4. Millán, Vicente. «Góriz» (en es-es). [Consulta: 10 octubre 2017].
  5. Millán, Vicente. «Pineta» (en es-es). Fam.es. [Consulta: 9 octubre 2017].
  6. Benito Alonso, José Luís. Flora y vegetación del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (Tesi) (en castellà), 2005. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2005, p. 41.