Vés al contingut

Pic de Marboré

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marboré)
Plantilla:Infotaula indretPic de Marboré
Imatge
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional dels Pirineus i Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaFanlo (província d'Osca), Bielsa (província d'Osca) i Alts Pirineus (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 42′ N, 0° 00′ E / 42.7°N,0°E / 42.7; 0
Serraladamassís del Mont Perdut Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud3.248 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència78 m Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
24 setembre 1865 primer ascens, ⇒ Henry Russell Modifica el valor a Wikidata
Esport
RutaDes del Refugi de Gòriz o des del de Sarradets

El pic de Marboré (en aragonès Plan de Marmorés), amb 3.248 m[1] d'altitud i una prominència de 78 m,[2] és un dels cims del massís del Mont Perdut, situat en una cresta de pics de més de 3.000 m que fa frontera entre Espanya (vall d'Ordesa) i França (circ de Gavarnia).[3][4][5]

Juntament amb el Casco de Marboré, la Torre de Marboré, l'Espatlla de Marboré i els Pics de la Cascada (Central, Oriental, Occidental) forma la impressionant paret nord del circ de Gavarnia, amb 1500 m de desnivell des del fons de la vall i on es troba la cascada més llarga d'Europa, la cascada de Gavarnia amb 425 m de caiguda.[6]

Rutes

[modifica]

Des de la cara aragonesa l'aproximació en cotxe s'acostuma a fer fins al prat d'Ordesa o fins a la vall de Bujaruelo. Des de França se sol deixar el cotxe a l'estació d'esquí de Gavarnia-Gèdra.

Des d'Ordesa s'acostuma a pujar primer fins al refugi de Gòriz i des d'aquest, se segueix la ruta clàssica del Mont Perdut per desviar-se més tard a l'oest, buscant la base del Marboré.

Des de Gavarnie i des de Bujaruelo cal arribar fins al refugi francès de Sarradets, just sota la bretxa de Roland. Cal travessar la bretxa i flanquejar la serra per la cara aragonesa fins a arribar als peus del Marboré.

Per la vall de Pineta també s'hi accedeix des del refugi de Pineta (1.240 m).[7]

Història

[modifica]

Hi ha indicis que Philippe de Nemours el 1846 podia haver estat el primer a escalar el pic de Marboré, però no se sap amb seguretat, amb la qual cosa s'estableix la primera ascensió el 24 de setembre de 1865 per part de Russell i Hippolyte Passet.[8]

Referències

[modifica]
  1. Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340. 
  2. Coll, Xavier; Coll, Joan. Ordesa Vignemale Mte Perdido, Esc. 1:40.000. 4a. ed.. Granollers: Editorial Alpina, 1976 (E-25). ISBN 84-7011-067-5. [Enllaç no actiu]
  3. Pic de Marboré (Approved - N) a GEOnet Names Server, United States National Geospatial-Intelligence Agency
  4. El Marboré (Approved - N) a GEOnet Names Server, United States National Geospatial-Intelligence Agency
  5. «Marboré». Summitpost. Arxivat de l'original el 15 abril 2014.
  6. «La gran cascada de Gavarnie | Viaje al Pirineo» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2017-07-05. [Consulta: 11 octubre 2017].
  7. Millán, Vicente. «Pineta» (en espanyol europeu). Fam.es. [Consulta: 9 octubre 2017].
  8. Queinnec, Philippe. «Les premières ascensions des 3000» (en francès). [Consulta: 11 octubre 2017].