Cilindre de Marboré
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Fanlo (província d'Osca) i Bielsa (província d'Osca) | |||
| ||||
| Serralada | massís del Mont Perdut | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 3.328 m | |||
| Prominència | 251 m | |||
| Material | gres | |||
| Història | ||||
| Període | orogènesi | |||
El Pic Cilindre, també anomenat Cilindre de Marboré (en aragonès Zelindro Marmorés), té 3.328 m[1] d'altitud i una prominència de 251 m,[2] al Massís de Mont Perdut, dins de la serralada dels Pirineus. Els tres cims majors d'aquest massís es coneixen com les Tres Sorores. El Pic Cilindre n'és el més occidental. Li segueixen el mateix Mont Perdut (3.355 m) i el pic Soum de Ramond (3.263 m).[3]
El seu nom es deu a la impressionant cara nord, una paret vertical arrodonida, amb una forma que recorda a un cilindre geomètric. El seu sobrenom es deu al fet que la mateixa cara nord domina el circ glacial de Marboré, on hi ha el Llac de Marboré.
Rutes[modifica]
L'aproximació més concorreguda sol ser per la vall d'Ordesa. Passat el poble de Torla, es pot arribar en cotxe fins a l'aparcament habilitat al Prat d'Ordesa. A partir d'aquí, cal continuar a peu: al final d'aquest aparcament comença la pista que s'endinsa al bosc de fajos i remunta la vall fins al circ de Soaso. Superant els penya-segats per les 'Clavijas de Soaso' o pel corriol existent més a la dreta, s'arriba als suaus prats que acompanyen a l'excursionista fins al Refugi de Góriz (2.190 m). Des d'aquest, es poden realitzar les ascensions més mítiques d'aquesta zona: el Mont Perdut (3355m), el Cilindre de Marboré i el Pic de Marboré (3248m) entre molts altres tresmils.[4] Per la Vall de Pineta també s'accedeix des del refugi de Pineta (1.240 m).[5]
Flora i vegetació del Massís del Mont Perdut[modifica]
Al massís del Mont Perdut es poden trobar 95 de les 150 plantes vasculars capaces de superar els 3000 m que viuen als Pirineus. Només a les puntes dels Gabietos podem trobar-ne ja una cinquantena. Potser les més comunes són les saxífragues (Saxifraga pubescens, i Saxifraga oppositifolia), l'Androsace ciliata, la linària alpina Linaria alpina subsp. alpina, la Minuartia cerastiifolia o la Pritzelago alpina subsp. alpina.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340.
- ↑ Coll, Xavier; Coll, Joan. Ordesa Vignemale Mte Perdido, Esc. 1:40.000. 4a. ed.. Granollers: Editorial Alpina, 1976 (E-25). ISBN 84-7011-067-5.
- ↑ «Monte Perdido» (en espanyol europeu). Entre Montañas.
- ↑ Millán, Vicente. «Góriz» (en espanyol europeu). Fam.es. [Consulta: 10 octubre 2017].
- ↑ Millán, Vicente. «Pineta» (en espanyol europeu). Fam.es. [Consulta: 9 octubre 2017].
- ↑ Benito Alonso, José Luís. Flora y vegetación del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (tesi) (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2005, p. 41.
3.000 - Mont Perdut | |||
|---|---|---|---|
 | Ordesa Mont Perdut | Astazu Occidental · Astazu Oriental · Baudrimont NW · Baudrimont SE · Casco de Marboré · Cilindre de Marboré · Dit del Mont Perdut · Espatlla de Marboré · Espatlla Esparets · Gabieto Occidental · Gabieto Oriental · Marboré · Mont Perdut · Pic Central de la Cascada o Pic Brulle · Pic Occidental de la Cascada · Pic Oriental de la Cascada · Pitó SW del Cilindre · Punta de las Olas · Punta Escaleras · Soum de Ramond o Anyiscle · Taillón · Torre de Marboré |  |
