Clàudia Pons Moll

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaClàudia Pons Moll
Biografia
Naixement1975 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - filologia catalana (–2004) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFonologia del català Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòloga, correctora de textos, professora de català, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Buenos Aires, professora visitant (2019–2019)
Universitat Washington a Saint Louis, professora visitant (2016–2016)
University College de Londres, professora visitant (2014–2014)
Universitat de Massachusetts Amherst, professora visitant (2010–2010)
Universitat de Friburg, professora visitant (2007–2013)
Grup 62, correctora de textos (1997–2005)
Universitat de Barcelona, professora agregada
Isogloss Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Clàudia Pons Moll (Barcelona, 1975) és una filòloga catalana especialitzada en fonologia i professora de la Universitat de Barcelona.[1]

El 2004 va doctorar-se en filologia catalana per la Universitat de Barcelona amb la tesi Els contactes consonàntics en balear. Descripció i anàlisi,[2] que va rebre una menció honorífica del Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona a tesis doctorals en l'edició de 2006. El referent teòric de la seva tesi és la teoria de l'optimitat, que en aquell moment era relativament nou i Pons va aplicar a l'estudi del sistema fonològic balear, tot analitzant els tres subdialectes parlats a les Illes: mallorquí, menorquí i eivissenc.[3] L'any 2007 va publicar una versió corregida i ampliada de la seva tesi: La teoria de l'optimitat. Una introducció aplicada al català de les Illes Balears.[3]

Va codirigir el projecte «Els sons del català» de creació d'una plataforma digital amb recursos didàctics per a l'aprenentatge i ensenyament de la fonètica del català[4] que va rebre un ajut a «projectes de recerca d'excel·lència» de l'Obra Social ”la Caixa”.[5] Juntament amb Maria Rosa Lloret, va ser investigadora principal del projecte Fenómenos de interfaz fonética-fonología-morfología desde la perspectiva de la variación lingüística. que es va du a terme de 2017 a 2020.[6] També és membre del grup d'innovació docent en fonètica catalana FONCAT.[7] Aquest grup, que té en compte les diferents varietats dialectals del català, també té membres a la Universitat de València.[8]

Clàudia Pons va col·laborar en la correcció i la compleció de les parts de fonologia i de morfologia de la Gramàtica de la llengua catalana (IEC, 2016) (coordinada per Joan Solà, Gemma Rigau i Manel Pérez Saldanya).[9] Va compartir amb Joan Mascaró el XVII Premi d’Investigació Cultural Francesc de Borja Moll (2002-2003), convocat per l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Ajuntament de Ciutadella) pel projecte «Estudi gramatical del català de Menorca».[10]

Ha fet estades i impartit cursos i conferències en diverses universitats estrangeres, com ara la Universitat Washington a Saint Louis[11] o la Universitat de Buenos Aires, on el 2019 va impartir un curs a l'Escola de Lingüística de Buenos Aires.[12]

És investigadora principal, juntament amb Maria Rosa Lloret, del projecte «La fonología nativa y no nativa: análisis y creación de recursos digitales» (FONONARED), d'una durada de quatre anys.[13] El 2021 va rebre una Beca Leonardo a Investigadores y Creadores Culturales de la Fundació BBVA pel projecte d'investigació «La adaptación fonológica y flexiva de préstamos en catalán y en español. Creación de un corpus digital y análisis mediante modelos basados en restricciones.»[14]

Des de 2014, Claudia Pons Moll és membre corresponent de la Secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis.[15]

Obres[modifica]

  • Lingüística i gramàtiques (coordinadora, amb M.R. Lloret) 2004 ISBN 978-84-916-8689-7
  • Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d'homenatge a Max W. Wheeler (coordinadora, amb M.R. Lloret) ISBN 978-84-608-1236-4
  • Aplicacions de la fonètica (eBook) (coordinadora, amb J. Carrera) 2007 ISBN 978-84-916-8679-8
  • La teoria de l'optimitat. Una introducció aplicada al català de les Illes Balears (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat) 2007 ISBN 978-84-8415-872-1
  • Clàssics d'ahir i d'avui en la gramàtica del català (coordinadora, amb M.R. Lloret i E. Bosch-Roure) 2015 ISBN 978-84-475-4236-9
  • L'ensenyament de la pronunciació del català. Eines, recursos, estratègies i experiències (coordinadora amb J. Carrera-Sabaté i J. Bach-Marquès) 2017. Barcelona: Graó ISBN 978-84-9980-756-0
  • Eines per a l'aprenentatge del català com a L2 i LE (coordinadora amb J. Carrera Sabaté, J. Bach-Marquès i Leia Jiménez Torres) 2019 ISBN 978-84-998-0936-6
  • L'adaptació de manlleus en català i en altres llengües romàniques (coordinadora, amb M.R. Lloret) 2022 ISBN 978-84-916-8743-6

Referències[modifica]

  1. ↑ «Clàudia Pons-Moll». Universitat de Barcelona - Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. [Consulta: 19 novembre 2022].
  2. ↑ «Sorprende y no sorprende» (en castellà). Menorca.info, 20-01-2010. [Consulta: 4 juliol 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 Rosàs i Redondo, Laia «Pons Moll, Clàudia (2007): La teoria de l'optimitat. Una introducció aplicada al català de les Illes Balears. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 374 p.(Biblioteca Milà i Fontanals, 51) - Ressenya» (pdf). Estudis Romànics, 31, 2009, pàg. 463-467 [Consulta: 27 juny 2027].
  4. ↑ Pujol Molist, Xevi «Els sons del català: un recurs web per a l'aprenentatge i la recerca en l'àmbit de la fonètica i la fonologia catalanes». TEISEL. Tecnologías para la investigación en segundas lenguas, 1, e-a_hr05, 2022, pàg. 1-15. ISSN: 2696-676X [Consulta: 28 juny 2023].
  5. ↑ «El programa RecerCaixa, promogut per l’ACUP i ”la Caixa”, atorga ajuts a 23 projectes de recerca d’excel·lència amb un finançament d’1,5 milions d’euros». Fundació "la Caixa". [Consulta: 28 juny 2023].
  6. ↑ «Fenómenos de interfaz fonética-fonología-morfología desde la perspectiva de la variación lingüística». Universitat de Barcelona - Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. [Consulta: 27 juny 2023].
  7. ↑ «Grup d'innovació docent en Fonètica Catalana - FONCAT». Universitat de Barcelona - Facultat de Filologia i Comunicació. [Consulta: 29 juny 2023].
  8. ↑ «Fonètica i Fonologia del Català». Universitat de València. [Consulta: 30 juny 2023].
  9. ↑ Institut d'Estudis Catalans. Gramàtica de la llengua catalana, 2016, p. xxxvii. ISBN 978-84-9965-316-7. 
  10. ↑ «Base de dades arxiu IME». Institut Menorquí d'Estudis.
  11. ↑ «Linquistics Colloquium, Claudia Pons Moll, University of Barcelona» (en anglès). Washington University Saint Louis, 23-09-2016. [Consulta: 30 juny 2023].
  12. ↑ «III Escuela de Lingüística de Buenos Aires (11-16 de febrero de 2019)» (en castellà). Universidad de Buenos Aires. [Consulta: 30 juny 2023].
  13. ↑ «Projectes». Universitat de Barcelona - Grup d'Estudi de la Variació Dialectal. [Consulta: 30 juny 2023].
  14. ↑ «Becas Leonardo a investigadores y creadores culturales - Clàudia Pons Moll» (en castellà). Fundación BBVA. [Consulta: 29 juny 2023].
  15. ↑ «Memòria de l'IME 2014» (pdf) p. 10. Institut Menorquí d'Estudis. [Consulta: 30 juny 2023].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clàudia_Pons_Moll&oldid=32860442»