Classe baixa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dones treballant com a obreres en una fàbrica, ofici considerat de classe baixa
Un home de classe baixa servint a un de classe alta, al segle XVIII

La classe baixa o classe popular, en una societat de classes, és el conjunt de persones ubicades al grup, classe, casta o estrat social amb menys recursos, llibertats, drets, poder i autonomia. Depenent del lloc, de l'època i, en definitiva, del sistema políticosocial particular, aquesta classe pot ser composta per esclaus, serfs, criats, servents, súbdits, camperols, artistes, obrers, treballadors per a un altri, persones dependents, pobres, malalts, aturats, jubilats, vells, dones (totes, vídues, professionals, mares solteres, mestresses de casa, etc.), nens, persones amb poca formació, persones de certes races o estrangers, per exemple. Aquesta classe social existeix actualment a la majoria de països en democràcia, tot i que el concepte sovint és ignorat (es parla de "moviments i revoltes socials" en comptes d'obreres, populars o de classes baixes o marginals; o de "classes mitjanes" únicament i de polítiques "de centre" "per a tots", per exemple) o el terme és reemplaçat per eufemismes, com per exemple "persones menys afavorides".[1][2][3]

La societat de classes, amb classes altes i baixes, constitueix una divisió jeràrquica de la societat basada en els diners, possessions materials i a l'accés a ells. És un sistema típic de l'estratificació moderna, és a dir, de les societats europees d'entre els segles XVII i XIX, i d'algunes societats mercantils de l'edat antiga. A la modernitat, la unitat fonamental de la societat no era l'individu sinó la "classe", i alguns autors ja feien jocs de paraules amb el doble sentit d'aquest mot. Les diferents "classes" (en el període postmodern es tendeix a parlar de "grups") tenien diferent valor, inferior o superior. Les classes altes no tenien cap afecte ni consideració vers les baixes, que no tenien valor per si mateixes i només existien perquè les altres s'hi poguessin recolzar.[4][5][6]

Aquest concepte està molt relacionat amb el sistema productiu. A la societat de classes majoritària a occident arran de la revolució industrial, per exemple, el terme és moltes vegades assimilat a "proletariat", definit per Karl Marx com aquells que només posseïxen el recurs de tenir fills. També és classe "baixa" la classe obrera o classe treballadora, encara que aquests dos termes estan definits pel lloc que les persones ocupen en la producció de diners, la conseqüència social pel que fa a visibilitat, veu, capacitat de decisió, drets, qualitat de vida i economia els situa a la classe baixa de la societat productiva capitalista que defineix els termes. En el capitalisme, el terme es contraposa a la classe que té el poder, d'elit o "classe capitalista", que acapara el capital (els diners, i per tant, en aquest sistema, el domini i poder legítims), i als artesans, que són els treballadors liberals o propietaris dels seus mitjans de producció.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Perspectiva social, número 1, any 1973, editat per l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona. (català)
  2. Alejandro Sánchez, El sistema de valors dels catalans, Institut Català d'Estudis Mediterranis, 1991, ISBN 9788439318040 (català)
  3. Investigació de màrqueting, Editorial UOC, 2002, ISBN 9788484290193 (català)
  4. Nacionalisme i modernitat, Universitat de València, 1999, ISBN 9788486574796 (català)
  5. Ramon Panyella, Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX, Punctum, 2010, ISBN 9788493737146 (català)
  6. Mikhail Rostovtzeff, Historia social y económica del Imperio Romano e Historia social y económica del mundo helenístico, Espasa-Calpe. (castellà)
  7. Karl Marx, Manuscritos de Economía y Filosofía, Caum, 1844

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]