Cleònim d'Esparta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeCleònim d'Esparta
Tipusésser humà Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexehome Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeQuelidonis Modifica el valor a Wikidata
PareCleòmenes II Modifica el valor a Wikidata
FillsLeònides II Modifica el valor a Wikidata
GermansAcrotatos Modifica el valor a Wikidata

Cleònim (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I.

Va ser exclòs del tron a la mort del seu pare l'any 309 aC a causa del seu caràcter violent i tirànic. El 303 aC els tarentins, en guerra amb romans i lucans, van demanar ajut a Esparta i van demanar que el comandament el tingués Cleònim. Es va acceptar la sol·licitud i Cleònim va anar a Itàlia amb una forca considerable que només amb la seva vista ja va imposar la pau als lucans. Diodor de Sicília, que parla d'aquest fet, no diu res de l'actitud dels romans, encara que segurament també es va fer un tractat amb els tarentins. Segons alguns analistes romans, Cleònim va ser derrotat pels vaixells del cònsol Quint Emili. Segons altres autors, quan el senat va enviar contra ell al dictador Juli Bubulc, es va retirar d'Itàlia per evitar la lluita.

Tot seguit va voler alliberar als siracusans de la tirania d'Agàtocles, però ho va descartar i es va dedicar a la pirateria a la mar Adriàtica i va fer una incursió al país dels vènets però els pataus (patavi) el van derrotar i el van obligar a sortir de la zona.

Llavors va ocupar Còrcira d'on va ser aviat expulsat per Demetri Poliorcetes. Mentre encara era a Còrcira va rebre una petició dels tarentins probablement a causa de la revolta dels lucans però encara que va fer una nova incursió a Itàlia va ser derrotat a la costa i va marxar.

Després de la seva expulsió de Còrcira no se'n sap res més fins que el 272 aC apareix a Esparta, on va convidar a Pirros d'Epir a conquerir el país. La seva dona Quelidonis l'havia abandonat per Acrotat, fill d'Àreu I, i entre això i l'exclusió del tron estava ressentit. Ja no torna a ser esmentat. De Cleònim en parlen, a més de Diodor, Titus Livi, Estrabó, Pausànies i Plutarc.[1]

Referències[modifica]

  1. 3.Cleonymus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 799